Joan Badia i Pujol: “Cercar problemes on no n’hi ha és de governants curts de gambals”

MaóJoan Badia i Pujol és catedràtic de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet feina en l’àmbit de la innovació i gestió educativa i ha assumit càrrecs de responsabilitat política a la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana ha participat en les jornades de MenorcaEdu21.

Com valorau la feina feta per MenorcaEdu21?

És excel·lent, tant en la seva qualitat humana com, sobretot, per la projecció que té. Té molt de mèrit. Però encara en té més que sigui un procés de baix a dalt. La seva força ha de canviar l’educació de Menorca i de Balears.

Per què és necessari un pacte per l’educació?

Perquè és un camp de lluita de diferents interessos socials. Tanmateix, per la importància per al futur que té el fet educatiu, o es troba un acord ampli entre els diferents actors, que doni estabilitat, o sotmetre’l a canvis d’acord amb interessos polítics és fer-ne minvar la qualitat.

Quines són les claus per assolir un model educatiu de qualitat?

La primera és l’estabilitat del sistema. La segona, la formació del professorat. La tercera, pensar en tot l’alumnat, és a dir, un sistema inclusiu. La quarta, reforçar el lideratge en els centres. La cinquena, assignar a l’educació els recursos necessaris. Hi ha més claus: bona relació recerca-docència, participació de les famílies i la comunitat, etc.

Què opinau de la política educativa que aplica el Govern balear?

És nefasta. És una política de desmantellament de l’escola pública, a la qual neguen els mínims recursos perquè pugui dur a terme la seva tasca d’educació de les classes populars. Així es justifica la privatització. D’altra banda, l’obsessió intervencionista arriba al paroxisme de sancionar persones només per com pensen. Aquest nivell de discrecionalitat em recorda el que passava a les dictadures.

I la lingüística?

No diré res que no hagin dit ja milers de manifestants. O el meu admirat Jaume Sastre. Francament, buscar problemes on no n’hi ha és propi de governants curts de gambals. Tots volem que els alumnes dominin com més llengües millor. Però n’hi ha una de comuna: el català. I l’escola ha d’assegurar que tots la dominin amb un nivell de suficiència. Si, a més, es troba en franca minoria, cal fer el possible per compensar-ho. No fer-ho és contribuir al lingüicidi.

Vós heu dit que “quan debatem sobre models d’escola i llengua en el fons debatem sobre models de societat”. Quin model plantegen les reformes dels governs balear i espanyol?

D’entrada, un model de societat segregada en què cada grup sociolingüístic s’expressa en una llengua diferent. Una societat mosaic. El contrari d’una societat inclusiva. Les polítiques de Wert i Bauzá adoben una societat descohesionada, amb enfrontaments. Per això és tan important que l’escola ajudi a construir una comunitat en què els individus tinguin igualtat d’oportunitats.