TRESORS DEL NOSTRE PATRIMONI
Balears 18/08/2017

Imhotep, el primer turista que es va perdre a Menorca

Els experts encara no han pogut determinar com va arribar a l’illa aquesta rèplica d’una estatueta egípcia

Iván Martin
4 min
Imhotep, el primer turista que es va perdre a menorca

El poblat de Torre d’en Galmés, a Alaior, és un dels espais més significatius de Menorca. De fet, és considerat el poblat prehistòric més important de les Balears, en el qual varen arribar a viure unes 900 persones en els temps de màxima esplendor. El poblat data de l’època pretalaiòtica i a l’interior preservava un valuós tresor: la figura de bronze d’Imhotep, una joia escultòrica que, encara avui dia, és un misteri qui la va dur a l’illa i d’on arribà.

Cal considerar Imhotep com un referent egipci. Destacà com a savi, metge, astrònom i primer arquitecte de la història (2600 aC). La piràmide de Saqqara n’és una de les obres més representatives. En el camp de la salut, és el fundador de la medicina egípcia. Mitològicament, Imhotep fou considerat durant molts anys déu de la sapiència i la medicina, i se’l representa segut amb un pergamí damunt els genolls. Per tot plegat, Imhotep és molt més que una figura. La seva influència en la societat egípcia el converteix en icona, una bandera del prestigi d’una generació que destacava pels coneixements en enginyeria i medicina.

Una rèplica molt repartida

La figura de bronze va aparèixer l’any 1974, durant la campanya d’excavació dirigida per Guillem Rosselló Bordoy. Res feia pensar en un resultat final d’aquestes dimensions. A Menorca aparegué un Imhotep, que sempre s’havia situat, geogràficament, a Egipte. Per si aquest fet fos poca cosa, al costat de la figura també es trobà un petit grup d’objectes que constava de dues llancetes de bronze i una urna de pedra. Les llancetes podrien considerar-se instruments quirúrgics, mentre que l’urna es relaciona amb la manipulació de líquids per a rituals.

L’Imhotep de la Torre d’en Galmés -que actualment està exposat al Museu de Menorca- és un exemple del tipus d’escultura egípcia de l’època. Trobam rèpliques de figures entre els segles VII i VI aC, entre les quals destaquen l’exhibida en el British Museum de Londres, el Museum of Fine Arts de Boston i el Louvre de París. En la majoria de les troballes se’n desconeix la procedència, perquè bona part de les figuretes es concentren a la zona on Imhotep desenvolupà les seves feines, Saqqara. És per aquest motiu que la troballa a Menorca significa un descobriment atípic de primer ordre internacional i una aportació important en la trajectòria d’aquesta representació escultòrica.

Els arqueòlegs no han posat mai en dubte l’autenticitat de l’estatueta, després de comparar-la amb les altres rèpliques conservades. La seva similitud és evident. L’excavació determinà l’aparició de l’Imhotep i la resta d’elements dins una estructura arquitectònica que tenia com a finalitat el culte. En concret, ens referim al recinte de taula, uns equipaments que sabem amb certesa que s’empraven en els segles III i II aC. Cal remarcar que el poblat de Torre d’en Galmés mantenia una posició elevada respecte de la resta, circumstància que li atorgava un paper primari i poderós.

Un misteri irresolt

Però l’autèntic misteri de l’Imhotep aparegut a la Torre d’en Galmés és com arriba a una petita illa de la Mediterrània procedent d’Egipte. Són diverses les teories que se sospesen, tot i que una de les més comunes apuntaria a un intercanvi comercial, una acció rutinària en aquell període.

La figura de bronze menorquina és l’única d’aquestes característiques que ha aparegut fora de les terres egípcies de manera documentada, un fet que minimitzaria la teoria comercial. Al mateix temps, engrandeix la llegenda i l’oportunitat per conèixer més sobre els pobladors i avantpassats de Menorca. A més a més, les diferents facetes d’Imhotep en dificulten una explicació lògica i raonable. El seu simbolisme en l’àmbit sanitari i mitològic agafa pes en un context històric determinat. Egipte era un viver de metges que abastia nombroses i allunyades terres. Eren persones formades, sàvies i amb un bagatge que els feia indispensables per a determinats poblats. Els seus viatges eren continus i no seria estrany pensar que una d’aquestes destinacions fos l’illa.

D’altra banda, la ubicació on es trobà aquest petit tresor, en un espai arraconat del recinte de taula, posa de manifest que es tractaria d’una rellevància secundària. Probablement, tenint en compte que era el recinte sagrat del poble, hi hauria una estança separada destinada a la salut, i és aquí on agafa força el caràcter simbòlic de l’Imhotep. Si la figura s’hagués trobada a peu de taula, la teoria de presentar-se com a déu seria la que més s’ajustaria a la realitat del moment.

Estat de conservació exemplar

L’Imhotep menorquí té una altura de 15 centímetres i el seu estat de conservació és, en línies generals, molt bo. Només presenta una petita fractura a la part frontal. De tota manera, com succeeix en aquest tipus de casos, es va haver de realitzar un procés de restauració i consolidació de la peça. Els professionals en la matèria no en tenen dubtes: la troballa és clarament egípcia, després d’observar-la i fer la comparació amb les altres rèpliques conservades. La seva similitud és evident, i la minuciosa feina d’elaboració en corrobora l’autenticitat. L’excavació determinà l’aparició de l’Imhotep i la resta d’elements dins una estructura arquitectònica que tenia com a finalitat el culte. En concret, ens referim al recinte de taula, uns equipaments que sabem amb certesa que s’empraven durant els segles III i II aC.

stats