Publicitat
Publicitat

“Hi ha bilions de meteorits sobre la Terra, en cauen contínuament”

José Vicente Casado és un caçador de meteorits. Aquest geòleg ha aprofitat una visita a Mallorca per participar en un seminari dirigit a alumnes de postgrau de Física de la UIB, fruit de l’acord de col·laboració amb la Universitat i l’IMCE, i per presentar el llibre ‘Meteorits, guia de reconeixement’, del qual és coautor amb David Allepuz

Caçar meteorits és una passió o és una professió?

Amb aquest nom no sembla que sigui una professió gaire avorrida, veritat? [somriu]. Per descomptat, el que faig és una passió i també una manera de viure.

Quants meteorits heu trobat a la vostra vida, i a on? En teniu cap de favorit?

L’equip que hem configurat ha trobat més de 250 meteorits al llarg dels anys i jo personalment n’he trobat prop d’un centenar per tot el món. Favorits? Tots! Cada pedra ens conta alguna cosa diferent, però realment especial és un meteorit de Mart que vaig tenir la sort de trobar a Tunísia.

Cóm els trobau? És complicat? Quina és la vostra sensació en localitzar-ne un?

És difícil, molt difícil trobar-ne. A les zones més propícies els condicionants són molts, i això complica la recerca. No puc ni explicar el que sent cada vegada que en trob un. Només puc dir que després de veure néixer els meus fills és l’emoció més forta que he tingut. Si veis els vídeos que enregistram i penjam a http://www.cazameteoritos.es/ quan en trobam un, llavors podreu entendre millor les meves reaccions.

Hi ha cap base de dades d’abast mundial? Com es demostra l’autenticitat d’un meteorit?

Sí, hi ha una base de dades per fer-ne la catalogació i l’estudi. Es pot consultar a http://www.meteoriticalsociety.org/. Els estudis petrològics i fisicoquímics realitzats a laboratoris determinen si és una roca terrestre o si és un meteorit. En aquest darrer cas, també obtenim dades bastant aproximades sobre l’origen i l’edat de formació. Tanmateix, els anys i l’experiència adquirida ens ajuden a reconèixer i rebutjar un bon nombre de pedres ‘sospitoses’.

La majoria de pedres que cauen a la Terra es perden per a sempre? El planeta amaga molts meteorits?

Quan trobes una zona geològicament estable a un desert i a més les roques són de colors clars, llavors es poden arribar a trobar uns cinc meteorits per quilòmetre quadrat procedents de caigudes diferents, en ocasions fins i tot més. La taxa és semblant per tot el planeta. El que passa és que, mentre que al desert és més fàcil veure’ls, a altres llocs aquestes pedres són molt més complicades de trobar. D’altra banda, les condicions climàtiques fan que els meteorits es deteriorin. Les conclusions són prou evidents: hi ha bilions de meteorits sobre la superfície de la Terra. La caiguda d’objectes sobre el nostre planeta és contínua i més intensa del que pensàvem.

Sense atmosfera els humans no podríem viure, però... vós seríeu la persona més feliç de la Terra?

Sense atmosfera jo tampoc seria gaire feliç. En tot cas, l’atmosfera és un escut protector per a la Terra que fa que la majoria de meteoroides es vaporitzin en el camí de caiguda cap al globus terraqüi. Sense atmosfera, el bombardeig de roques de l’espai seria continu i dificultaria molt la vida com la coneixem avui dia.

Tenim entès que cediu una part de les troballes a centres de recerca i museus. La vostra activitat repercuteix en benefici de la ciència?

Tenir meteorits pel simple fet de tenir-los no serveix per a gaire cosa. El que els dona valor són els estudis que se’n deriven i les conclusions a les quals arriben els científics. Si no hi hagués una col·laboració contínua entre la part d’investigació i la part de divulgació, recollir meteorits no tindria gaire sentit. El coneixement posterior que sorgeix de les troballes és la major font de plaer de tot plegat.

Però les pedres de l’univers també generen interessos econòmics. No tot és ciència, doncs?

Efectivament, hi ha un mercat internacional de compra i venda de meteorits. No tot és ciència.

El valor real d’aquestes pedres és la informació que contenen?

Les autèntiques ‘riqueses’ són les del cor, però qui té un iot és òbviament més ric que qui no té per menjar. Vull dir amb això que tot, absolutament tot el que té a veure amb la humanitat està quantificat en un valor econòmic. També l’accés al coneixement, tot i que no hauria de ser així. El primer valor és el coneixement i ha de prioritzar-ho tot, però sense doblers no hi ha expedicions, ni posteriors analítiques, ni llocs per conservar-hi els meteorits. Tenir-los també té un valor. Hi ha persones que es tornen boges pels meteorits, personatges molt famosos arreu del món que els col·leccionen.

Tenir un trosset de cel a la mà ens ensenya moltes coses?

Moltes. Per exemple ens ensenya com es va formar el sistema solar, potser ens ensenya com es va originar la vida i fins i tot ens pot ajudar a prevenir possibles impactes d’asteroides amb la Terra. Estic convençut que el millor del que podem aprendre dels meteorits encara ha de venir i encara no podem ni sospitar els coneixements que ens poden aportar aquestes pedres que cauen del cel.

Per què emociona tant tenir un meteorit a la mà?

Perquè prové d’un lloc on tots hem volgut anar: el cel, l’espai... Potser intuïm que ens uneix amb allò transcendent, amb l’infinit. Antigament es pensava que tot allò que arriba del cel era un ‘regal’ dels déus i que aquesta cessió d’un fragment del cel incorrupte als mortals que habiten la Terra havia de tenir un significat. Per molts motius, ens emociona tenir un fragment d’una roca, encara que no sigui gaire estètica, perquè sabem que ve de l’espai.

Quina és la peça més gran trobada mai?

El meteorit més gran és a Namíbia, pesa unes 70 tones. Per part meva, vaig trobar un fragment de gairebé 13 kg.

Teniu en marxa projectes de col·laboració amb científics del CSIC?

Sempre hi ha projectes amb ells per continuar cercant exemplars i estar permanentment atents a possibles caigudes per tractar d’aconseguir-los i estudiar-los.

I a les Balears, treballau amb la UIB i amb l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE)?

Recentment hem realitzat tallers i xerrades divulgatives amb la col·laboració d’aquestes dues entitats, amb una gran resposta per part del públic. En el futur continuarem ampliant aquesta col·laboració amb més conferències i seminaris.

Tunguska va suposar un abans i un després en l’estudi dels meteorits?

La veritat és que no. Va ser un esdeveniment que en el seu moment no es va associar a la caiguda d’un meteorit. Al lloc de l’impacte es va arribar tretze anys després de la caiguda i no es van trobar restes del possible cos, per això s’han desenvolupat més de trenta teories, totes desgavellades, per justificar l’impacte. L’explicació més plausible és que el que va xocar contra la Terra va ser un cometa. Aquests cossos estan compostos bàsicament per gel i en fondre’s es barregen amb l’aigua de la Terra; per això no es van trobar meteorits metàl·lics o rocosos a Tunguska.

El passat 30 de juny es va celebrar, per primera vegada, el Dia mundial de l’asteroide. A què obeeix aquesta commemoració?

Aquest dia té com a objectiu sensibilitzar sobre el possible xoc d’un asteroide contra la Terra. L’efemèride coincideix amb el dia de l’impacte a Tunguska. Els meteorits s’estan començant a estudiar i la classificació varia any rere any. Encara no es coneixen els mecanismes de formació de les seves estructures. Crec que queda tot per investigar.

Gairebé tots els meteorits que cauen a la Terra provenen del Cinturó d’Asteroides o de vegades hi ha sorpreses?

Sembla que la majoria sí que es van formar allà i després, per diversos motius, un canvi en les òrbites els fa entrar en col·lisió amb el nostre planeta. Ara bé, també hi ha meteorits que venen de Mart, de la Lluna i sembla que n’hi ha algun procedent de Mercuri.

Tenen radioactivitat?

Tot té radioactivitat en major o menor grau. Els meteorits són els objectes més antics que podem veure i tocar i es van formar fa milers de milions d’anys, amb una radioactivitat que va anar decreixent gradualment des de la seva formació. Es tracta dels cossos naturals menys radioactius que es coneixen.

L’origen de la vida a la Terra podria estar en els mateixos meteorits?

Hi ha meteorits que tenen components com aigua i aminoàcids que són els maons bàsics de la vida. Això en si mateix és molt suggeridor, però ara per ara no s’ha trobat vida fora de la Terra. Potser la vida és abundant a l’univers, potser la vida va arribar a la Terra en un meteorit, però les proves avui no ens permeten fer afirmacions categòriques. Allò més plausible és que els compostos orgànics siguin abundants a l’univers, però la vida va sorgir a la Terra. Recordant el meu admirat Carl Sagan, “afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries”.

Quin és l’asteroide que no us agradaria trobar mai a la Terra, per la seva potencial perillositat?

Apofis s’acostarà a la Terra el 2029, però amb una baixa probabilitat d’impacte. És un bon pedrot de gairebé 400 m, però no crec que hi impacti. Si hi impacta, encara queda la nostra atmosfera per desintegrar-lo.