“Ha de tenir assessorament tècnic sobre l’interrogatori”

PalmaLa Constitució Espanyola estableix en l’article 17.3 que tota persona detinguda “ha de ser informada immediatament, i de manera que sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, i no pot ser obligada a declarar”. A més a més, es garanteix “l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials en els termes que la llei estableixi”.

Igualment, tot i que la Llei d’enjudiciament criminal determina en l’article 520.6 que l’advocat podrà entrevistar-se reservadament amb el seu client “després” de les diligències, això no lleva que en altres punts de la norma es reafirmi la voluntat del legislador de garantir el dret de totes les persones a tenir assistència lletrada en el sentit més ampli i a guardar silenci. És precissament aquest article 520.6 el que du els cossos i forces de seguretat a protestar i impedir que l’advocat s’entrevisti abans de la declaració policial amb l’arrestat. Però no pareix que aquest sigui l’esperit del legislador. Per exemple, així es pot interpretar de l’article 523, en dir que no es pot impedir la relació del detingut amb el seu advocat mentre aquest “estigui en comunicació”; és a dir, si no està incomunicat.

La jurisprudència també avala la possibilitat que té el lletrat d’aconsellar el client sobre quin és el moment més oportú per declarar o si convé guardar silenci. I pot fer-ho en seu policial.

Determinant és la sentència 199/2003 del Tribunal Consitucional, que recorda que “el dret a l’assistència lletrada en les diligències policials i judicials (art.17.3 de la Constitució) adquireix rellevància constitucional com una de les garanties del dret a la llibertat...” en el sentit d’assegurar els drets constitucionals d’una persona en situació de detenció, de manera que no pugui patir coacció o tracte incompatible amb la seva dignitat i llibertat de declaració. Així, el TC apunta que el detingut ha de tenir l’assessorament tècnic sobre la conducta a observar en els interrogatoris, inclosa la de guardar silenci. Ho diu expressament. L’assistència lletrada -afegeix el TC- ha de ser efectiva real i no just formal.

El TEDH, rotund

El Tribunal Europeu de Drets Humans és rotund en explicar (sentència de 8 de febrer de 1996, cas Murria) que, en poder-se derivar de la conducta de l’arrestat durant un interrogatori importants conseqüències, “és necessari que el detingut s’entrevisti amb l’advocat prèviament a l’interrogatori perquè aquest el pugui aconsellar professionalment sobre allò que més li convé: si declarar o guardar silenci”.

En una altra resolució, el TEDH (cas Campbell i Fell) afirma també que és difícil pensar com un lletrat pot assistir el seu client si no hi ha consultes prèvies entre ells.

Segons fonts jurídiques, és molt important també (salvant les imposicions que vinguin marcades per un secret sumarial) saber quines són les circumstàncies que afecten el detingut per poder aconsellar-lo ja d’entrada sobre si declarar o no. No vol dir -adverteixen- que la recomanació sigui sempre la de guardar silenci. De vegades, si hi ha proves aclaparadors, podria resultar més beneficiosa una confessió inicial i col·laboració, però, clar, hi ha d’haver necessàriament el contacte previ entre l’advocat i el client a la seu policial.