Ha arribat l’estiu
És l’estació més fantàstica de totes, no només perquè és el moment clau de maduració del raïm, verema i elaboració dels vins, sinó sobretot perquè és època de gaudir de la vida i dels amics
EnòlegAquesta setmana ha començat l’estiu astronòmic, encara que fa més d’un mes que patim la meteorologia típica estival: poca o nul·la pluja, calor, moltes hores de sol i un temps ben càlid. És l’estació més fantàstica de totes, no només perquè és el moment clau de maduració del raïm, verema i elaboració dels vins, sinó sobretot perquè és època de vacances, de viatges, de festes patronals, de gaudir d’una gran varietat de fruites i verdures, de menjar a l’aire lliure de plats refrescants -amanides, trempó, sopes fredes, tombet...-, dies de platja i de piscina, de concerts, de revetles; en definitiva, de gaudir de la vida i dels amics. Tot això ho han sabut captar molt bé les empreses que fabriquen i venen cerveses; fan uns anuncis que transmeten il·lusió, energia, bon rotllo i que tenen com a premi augment de vendes any rere any i deixar enrere les altres begudes alcohòliques que hi competeixen. Quan una cosa rutlla, la competència intenta imitar-ho i el sector del vi, des de fa uns anys, llança els seus missatges apropiant-se de la filosofia cervesera, aparcar les explicacions tècniques i les descripcions organolèptiques per anar directament al cor de les emocions. Però quan arriba l’estiu, apareix una beguda que és sinònim de festa, revetla i amistat: una fabulosa mescla de gin de Menorca, llimonada i gel que molts anomenem pomada i que d’altres anomenen gin amb llimonada o ginet.
La ginebra sorgeix a partir de malta aixafada i fermentada que és destil·lada per obtenir un aiguardent que es barreja amb les baies de ginebró i torna a ser destil·lat per després aromatitzar amb comí, anís, angèlica i d’altres herbes. A l’inici s’utilitzava per alleujar o intentar curar problemes mèdics com les pedres biliars, la gota, problemes estomacals i fins i tot la temuda pesta bubònica. Tot i que a Anglaterra és la terra on la ginebra ha agafat fama i força, l’origen d’aquesta beguda l’hem de situar en diverses ciutats holandeses, i es considera que el metge Franciscus Sylvius -també conegut com Franz De Le Boe- en fou l’inventor. No crec que curàs gaires malalties, però sí que devia fer oblidar els petits mals dels mariners i soldats que varen popularitzar la beguda, la dugueren a Anglaterra i d’allà es féu famosa a tot arreu.
Com bé sabem, o hauríem de saber, a causa del tractat d’Utrecht, el 1713 Menorca va passar a ser terra sota sobirania britànica, igual que Gibraltar; això va durar quasi un segle, fet que provocà alguns canvis com l’aparició del gin a l’illa. Els taverners menorquins es veieren amb la necessitat de tenir ginebres als seus locals: primer les importaven de fora i poc després varen començar a elaborar-ne important baies de ginebró i destil·lant el vi que es feia a l’illa; d’aquesta manera va néixer la ginebra de Menorca, que tenia una notable diferència de la resta, ja que la gran majoria de ginebres s’elaboraven a partir d’aiguardent obtingut de la destil·lació del fermentat de cereals. En canvi, en el cas de la ginebra de Maó, l’origen de l’alcohol era vínic. La beguda, a poc a poc, va anar agafant rellevància a l’illa, fins que s’ha convertit en un fet diferencial, una beguda essencial a les festes i celebracions menorquines i també en la vida quotidiana de la gent. Actualment, el gin de Maó està emparat dins una denominació d’origen protegida, anomenada Gin de Mahón, amb una normativa ben clara de com s’elabora i quins ingredients s’hi poden afegir i que han de complir unes especificacions químiques ben concretes.
L’any passat se’n varen comercialitzar 331.084 litres, un 12,74% més que l’any anterior. La producció es ven bàsicament a les Illes Balears, al voltant del 52%, però també té una bona acceptació a la resta de l’Estat (18,5%) i a la Unió Europea (22,6%). Una de les dades més significatives és l’espectacular augment de vendes a països tercers, ja que aquest darrer any se n’hi han venut uns 15.994 litres, un 131,46% més respecte de l’any anterior.
Beguda amb alt contingut alcohòlic, aromàtica, seca i amb un gran calidesa en boca, fa que molts decidim que la millor opció per gaudir-ne durant l’estiu és barrejant-la amb una altra beguda; i per refrescar-nos amb el gin de Maó, fa molts anys que descobrírem que la llimonada li va de primera.
Beguda recomanada
Pomada o gin amb llimonada amb Xoriguer
És senzill recomanar un gin, ja que només hi ha un elaborador dins la denominació Gin de Mahón. Xoriguer neix de la mà de Miguel Pons Justo amb el nom del moli de vent familiar i la seva imatge a l’etiqueta enganxada a una peculiar botella amb ansa. He de reconèixer que no som amant de beure ginebra tota sola, però sí que gaudesc d’un bon tassó de gin amb llimonada. Com hem dit a l’article, facem les coses senzilles: un tassó de tub, dos o tres glaçons de gel, un tos de pell de llimona, 1/3 de Gin Xoriguer i 2/3 de llimonada natural o Kas Limón, si no sabem fer llimonades; o si voleu un refresc de bon de veres, tastau un granissat de llimona amb Xoriguer.
