El Govern no retira la medalla d'or a Urdangarin

Palma.La modificació dels decrets de concessió de les distincions que atorga la Comunitat, la Medalla d'Or i els premis Ramon Llull, no suposarà, de moment, que el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, perdi la Medalla d'Or que l'any 1998 el Govern de Jaume Matas li concedí juntament amb la infanta Cristina. La proposta de decret, que el Govern ha sotmès ara a informació pública durant 15 dies, contradiu el que va anunciar el PP balear l'abril passat al Parlament, quan el diputat Biel Martí avançà que l'Executiu preparava un decret per revocar el guardó en dos casos: quan el premiat hagi estat condemnat amb sentència ferma per actes delictius o quan aquest faci manifestacions o actes de menyspreu que contradiguin els mèrits que justificaren la concessió. Precisament aquest darrer supòsit, que és el que afectaria automàticament Iñaki Urdangarin perquè es rebatejà en un correu electrònic com a "duque em-palma-do", no figura en el redactat que ahir va fer públic el Govern.

"Duque em-palma-do"

Així les coses, perquè el gendre del rei, imputat en el cas Nóos, perdi la Medalla d'Or haurà de ser condemnat amb sentència ferma. Els dos avantprojectes de decret publicats ahir pel Govern estableixen que els condemnats amb sentència ferma per qualsevol fet delictiu no podran rebre la Medalla d'Or o el premi Ramon Llull. A més, aquells que ja hagin rebut aquests guardons i siguin condemnats amb sentència ferma en veuran revocada la concessió. De moment, no hi ha ningú en aquesta situació. El Govern només compleix, en part, el compromís del PP i només respon parcialment a les peticions de l'oposició, que havia reclamat de manera reiterada que es retiràs la condecoració en casos com el del duc de Palma, Iñaki Urdangarin, després que el gendre del rei es presentàs com a "duque em-palma-do", un fet que sí que provocà que Cort retiràs al febrer el nom de 'Ducs de Palma' de la Rambla.

El cas és, però, que el duc podrà mantenir de moment el guardó. En canvi, la Conselleria de Presidència, que controla el vicepresident Antonio Gómez, sí que aprofita l'avinantesa per fer altres canvis en les concessions. La primera modificació consisteix a limitar el nombre de reconeixements que s'atorguen cada any. En el cas de la Medalla d'Or, la màxima distinció, només se'n podrà donar una per any i coincidint amb la celebració dels actes commemoratius del Dia de les Illes Balears. Amb tot, el mateix decret preveu que "per motius excepcionals" se'n pugui donar més d'una. En el cas dels premis Ramon Llull, només es permet concedir-ne un màxim de deu cada any. Tant en un cas com en l'altre, "per circumstàncies excepcionals", es poden lliurar en una data que no coincideixi amb els actes del Dia de les Illes Balears.

Però les noves limitacions van més enllà d'establir un màxim i d'impedir que puguin rebre el reconeixement els condemnats amb sentència ferma. La nova reglamentació, que encara no està en vigor, també impedeix que es puguin concedir els guardons a cap autoritat de Balears o de l'Estat que es trobi en exercici del seu càrrec. Amb tot, el mateix avantprojecte n'exceptua explícitament el rei.

Bauzá podrà triar

Una darrera novetat és la creació d'un jurat per "considerar i valorar" les candidatures que es presentin cada any per obtenir la Medalla d'Or o els premis Ramon Llull, tot i que l'acord definitiu l'ha de prendre el Consell de Govern. La fórmula del jurat pot cercar un major debat a l'hora d'avaluar els mèrits dels candidats, però en cap cas no suposa l'entrada de membres de l'oposició en la deliberació. El jurat, en realitat, estarà compost per un alt càrrec de cada conselleria i estarà presidit pel vicepresident i conseller de Presidència, Antonio Gómez. Es podran designar experts, amb veu però sense vot, però, en qualsevol cas també es preveu que el president, sense necessitat de convocatòria ni de constituir un jurat, pugui proposar directament el guardonat al·legant "circumstàncies excepcionals".