Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ: CONFLICTE A LES AULES

El Govern intensifica la pressió a directors i inspectors per supervisar l'aplicació del TIL

Educació vol que signin els horaris per fer-los directament responsables en cas d'incompliment

Segons han explicat fonts internes d'aquest departament a l'ARA Balears, el Govern voldria obligar els directors, juntament amb l'inspector que els correspon, a signar els horaris amb l'assignació de llengua de cada assignatura. Així, en cas d'incompliment, se'n faria directament responsable el director, amb les repercussions disciplinàries que això tindria.

La iniciativa en principi s'adreçaria a tots els centres que s'han acollit a la disposició addicional primera del decret llei TIL, és a dir, aquells que, per manca de professorat amb el nivell B2 d'anglès, no duen a terme un ensenyament trilingüe, sinó que imparteixen la docència d'una "manera equilibrada" entre les dues llengües oficials. S'ha de recordar que "equilibrada" vol dir per l'administració educativa una divisió estricta al 50% de les assignatures.

Davant aquesta nova instrucció, que encara no s'ha cursat de manera oficial però que ja és coneguda en ambients educatius de manera oficiosa, s'ha imposat el malestar entre la inspecció i els directors que, òbviament, la interpretarien com una nova demostració de malfiança, que els convertiria en una espècie de gran germà obligat a controlar contínuament el que succeeix en el transcurs de cada classe.

Com sol succeir amb tot allò que es relaciona amb el polèmic decret TIL, no hi ha dades oficials sobre quants centres s'han acollit a la disposició addicional que els exonera del trilingüisme. S'ha de tenir en compte que una elevada xifra de centres sense professorat preparat per impartir assignatures en anglès faria palesa la precipitació en l'aprovació de la controvertida norma.

De tota manera, s'hi pot realitzar una aproximació a través de les dades d'una enquesta que la setmana passada proporcionà l'Assemblea de Docents, segons les quals el TIL no s'està aplicant a la meitat dels centres educatius de les Illes Balears. Per etapes, s'aprecia un lleuger predomini dels centres on s'aplica el TIL a Infantil i Primària i un clar predomini (60%) de centres on el TIL no s'aplica a Secundària.

Sempre segons les dades d'aquesta enquesta, en tots els nivells educatius s'evidencia una manca molt greu de professorat en llengua anglesa. Així mateix, l'Assemblea de Docents denunciava que el professorat de suport acreditat en llengua anglesa és pràcticament inexistent i que la immensa majoria del professorat no ha rebut formació en metodologia.

Denúncies

En ambients educatius es dóna per fet que aquesta pressió afegida sobre els equips directius i la inspecció respon a la influència que tenen sobre l'Executiu autonòmic els grupuscles proTIL, que de manera continuada amenacen amb demandes al professorat i posen en qüestió la supervisió de l'administració educativa. En les trobades d'alguns d'aquests grups s'han arribat a repartir formularis impresos per denunciar el professorat.

Aquestes campanyes de denúncies, tot i que darrerament s'han incrementat, no són una novetat, ja que han sovintejat durant els darrers governs del PP. Una de les més sonades fou la que patí l'escola pública Maria Antònia Salvà, de Son Sardina, en el segon mandat de Jaume Matas, quan s'acusà l'equip directiu de manipular els infants en una rueta contra el segon cinturó de Palma. L'Executiu hagué de recular quan es demostrà que l'activitat havia estat organitzada per l'Associació de Pares i Mares.