Balears 15/09/2014

El Govern força les xifres per augmentar els no-vaguistes

Les xifres dels directors de Secundària contradiuen en 44 punts les que ofereix Educació

Mercè Pinya
2 min
Vaga de docents a l'iinici del curs escolar/ ISAAC BUJ

Palma"Les dades que jo li don són oficials. Ens les fan arribar els directors i els secretaris dels centres", digué ahir Guillem Estarellas quan va anunciar que la vaga només havia estat secundada pel 55% dels docents de la pública. Curiosament, l'associació professional dels mateixos directors que segons Estarellas li passen les dades va confirmar que en realitat un 55% havia fet cas de la convocatòria de vaga dels docents de Mallorca i Formentera.

Les xifres de seguiment, una vegada més, han tornat a ser extremadament desiguals en la denovena jornada de vaga que arrossega aquest conflicte. Mentre que els sindicats convocants STEI i FE-CCOO i l'Assemblea de Docents han xifrat el seguiment de l'aturada entre el 55 i el 58% a la pública, el 50% a la concertada de Mallorca i el 38% a Formentera, el Govern balear ha parlat de només un 11,6%.

Com s'explica aquesta disparitat tan espectacular? Idò pel fet que la Conselleria d'Educació s'ha basat en un engany per inflar les xifres dels no-vaguistes: ni Menorca ni Eivissa no estaven cridades a fer vaga, perquè les respectives assemblees de docents havien acordat no secundar l'aturada, però el Govern ho ha obviat en el seu recompte. "A Eivissa, cap docent no ha donat suport a la vaga" i a "Menorca han fet vaga un 0,2% dels docents de centres públics. Als centres concertats no s'ha fet vaga", ha afirmat a migdia el secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, reforçant aquesta tesi.

No és la primera vegada que la Conselleria d'Educació fa servir mètodes qüestionables a l'hora de comptar els seguiments de les vagues de docents, però sí que ha estat la primera vegada que s'ha oferit una roda de premsa, ja que durant les devuit jornades de vaga del curs passat la Conselleria s'havia limitat a proporcionar una nota de premsa. El Govern no sol descomptar, tampoc, els serveis mínims, que són d'entre un 20% i un 30% del professorat que està obligat a fer feina. En qualsevol cas, els percentatges que segons el secretari autonòmic li han proporcionat els directors disten tant dels que la seva associació ha oferit que és impossible desxifrar si, com en d'altres ocasions, el Govern ha comptat també com a personal que no ha fet vaga els percentatges de docents que cobrien els serveis mínims i que, per tant, no tenien dret a absentar-se del seu lloc de treball. En principi, seria recomanable descomptar de les dades els percentatges de personal en serveis mínims, per no distorsionar-ne els resultats i oferir una informació tan transparent com sigui possible. Però el Govern no ha explicat la metodologia que ha fet servir per fer el seu recompte.

Guillem Estarellas no ha dubtat avui a defensar que el 85,5% del professorat dels centres públics i el 97,6% dels concertats han de fer feina avui i que això significa que "el 88,4% avala la política que està desenvolupant" el Govern balear en matèria educativa. Una autèntica provocació per als docents.

Milers criden 'dimissió'

Al carrer, més de dues mil persones s'han tornat a aplegar avui migdia a Palma davant la seu de la presidència del Govern, el Consolat de Mar. Entre crits de "Bauzá dimissió" i "mentidera", en referència a la consellera, Joana Maria Camps, els manifestants han tornat a demanar avui el cessament de l'equip d'Educació. L'horabaixa les concentracions d'Eivissa i Maó –Eivissa i Menorca no han fet vaga– han aplegat també centenars de persones.

stats