El Govern preveu un creixement econòmic per al 2017 "intens" i superior a les xifres precrisi

PalmaL'economia balear continua la millora econòmica amb taxes de creixement anteriors a la crisi, fet que la converteix en una de les comunitats amb les dades més altes i amb més dinamisme. El conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, ha presentat aquest dimecres el balanç del Govern de la conjuntura econòmica i ha explicat que l'Executiu preveu un creixement per al 2017 "que continuarà sent molt intens", del 3,7%.

Després d'un 2016 que tancarà gairebé en un 4,1% (molt per damunt de la mitjana estatal, d'un 3,2%), el conseller ha explicat que aquestes xifres responen a una tendència d'una fase de l'economia que encara no ha madurat, de manera que s'espera, "i és bo que passi", una moderació del creixement durant els pròxims trimestres.

Negueruela ha afirmat que les xifres marquen un "procés compartit i homogeneïtzat" entre illes i sectors: la diferència entre les Pitiüses, que s'espera que creixin un 3,8% l'any que ve, i Menorca, que té unes previsions del 3,3%, s'està retallant respecte d'anys com el 2012, el 2013 i el 2014, quan aquesta segona illa se situava pràcticament un punt per davall. Pel que fa a Mallorca, s'espera un creixement del 3,7%.

El director general d'Ocupació i Economia, Llorenç Pou, ha destacat la importància que té el fet que el sector serveis, amb un creixement del 3,9%, lideri els sectors econòmics, una tendència que s'ha repetit al llarg dels darrers trimestres. Durant l'anterior cicle econòmic expansiu, en canvi, va ser la construcció. Tot i així, per a aquesta activitat s'espera un creixement del 3%, seguit de l'1,9% en l'agricultura i de l'1,8% per a la indústria. Amb aquestes dades, Pou ha explicat que s'espera que el mercat d'ocupació també continuï creixent.

Les previsions són, segons el conseller, "prudents". Però, en qualsevol cas, Negueruela ha reivindicat que la veritable importància no la tenen les dades, "sinó allò que tenim al darrere: com podem transformar aquest creixement econòmic en benestar". Una major redistribució de la riquesa és necessària, però també fan falta "altres palanques de canvi" que depenen del govern central, com per exemple un nou REB, la derogació de la reforma laboral, un augment del salari mínim interprofessional i una reforma del sistema de pensions.