EDUCACIÓ
Balears 15/12/2016

El Govern construirà onze centres educatius aquesta legislatura

Es presenta el pla d'infraestructures, que preveu una inversió de 100 milions d'euros

Martí Gelabert
3 min
El Pla ha estat presentat pel vicepresident Biel Barceló i el conseller Martí March, a més de directors generals de la Conselleria d'Educació

PalmaEducació pretén construir onze centres educatius aquesta legislatura, que conclou a mitjan 2019, i en preveu dotze més per a la propera. Així es desprèn del pla d'infraestructures educatives 2016-2023 que ha presentat aquest dijous, en roda de premsa, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el conseller d'Educació, Martí March. En total, es destinaran 100 milions d'euros d'inversió, 22 dels quals seran per a Eivissa i Formentera, 15 per a Menorca i més de 60 per a Mallorca. Aquesta legislatura se'n pagaran 64.

Es prioritzarà la finalització del CEIP Son Macià i la nova construcció de l'IES Santa Maria, els CEIP de Campos, Alcúdia, Es Mercadal, Sant Josep, Santa Eulària, Can Picafort, Palma B, Sant Ferran (Formentera) i Caïmari. En el cas concret de Campos, el conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat que encara que l'Ajuntament no col·labori per cedir el solar, s'acabarà construint. Ha explicat que el 2007 ja es va demanar aquest solar i que durant la legislatura passada del PP no es va dur a terme cap actuació.

Un dels objectius principals és reduir les aules modulars –barracons–, ja que actualment n'hi ha 108. En finalitzar la legislatura, es preveu que se n'eliminin uns 70, segons detalla el pla. Es tracta d'un text que podrà patir modificacions i que està obert a tothom. De fet, des del Govern s'ha recordat que també s'ha elaborat des de l'inici de la legislatura i que ha passat per moltes reunions, sobretot amb municipis, per escoltar les demandes de la comunitat educativa.

AULES MODULARS  A les Illes hi ha 107 barracons. La gran majoria se situen a Mallorca.

D'aquesta manera, s'han focalitzat una sèrie de criteris per donar prioritat a les actuacions. Així ho ha explicat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. En primer lloc, s'atendrà a les necessitats d'escolarització de cada zona a partir d'un estudi que s'ha fet d'evolució demogràfica i dades d'escolarització. Aquells centres que tinguin aules modulars, unes ràtios elevades o l'existència de deficiències estructurals també tindran prioritat. El Govern també preveu continuar amb l'eliminació de l'amiant i de les barreres arquitectòniques, a més d'intervenir en aquelles zones on, fins ara, no s'han dut a terme tantes rehabilitacions o construccions.

Projectes més avançats i ampliacions

Tot i que la previsió és de construir onze centres, Morante ha explicat que en acabar la legislatura ja se n'hauran finalitzat uns vuit o nou. Ha apuntat que el projecte de Son Macià (Manacor) ja està a punt, mentre que, en altres llocs, les negociacions amb els Ajuntaments estan molt avançades i els projectes seran una realitat imminent. És el cas de Santa Maria, Alcúdia (Mallorca), Sant Ferran (Formentera), es Mercadal (Menorca) i Sant Josep (Eivissa). A més, s'ha detallat que el nou centre de tecnificació esportiva a Palma també serà una realitat, encara que aquesta actuació es preveu des de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports. Amb la Conselleria de Treball també s'està estudiant la possibilitat d'impulsar un centre de FP integrat a Alcúdia.

En concret, es realitzaran 25 actuacions durant aquesta legislatura: 16 a Mallorca, tres a Menorca, quatre a Eivissa i una a Formentera. Pel que fa a les ampliacions, s'actuarà al CEIP Simó Ballester (Manacor), l'IES Binissalem –serà una de les primeres actuacions–, l'IES Puig de sa Font (Son Servera); el CEIP Blai Bonet, el Conservatori de Palma, l'IES Joan Ramis i Rami (Menorca) i l'IES Isidor Macabich (Eivissa). Les reformes es realitzaran al CEIP Miquel Costa i Llobera, el CEPA s'Arenal, el CEIP Son Ferriol, el CEIP Miquel Duran i Saurina, el CEIP Montuïri, el CEIP Sant Ciriac (Eivissa) i el Conservatori de Menorca i l'escola d'adults de Maó.

Consulta el pla d'infraestructures complet

March ha considerat, des de l'inici de la legislatura, “una prioritat política" poder oferir una millora del sistema escolar. També ha posat en valor les 230 intervencions que s'han anat fent fins ara pel que fa a la millora d'infraestructures. Amb aquest pla, al qual Podem ha donat el vistiplau i ha retirat l'esmena a la totalitat al pressupost de l'IBISEC –organisme que gestiona les infraestructures escolars–, es podran dur a terme ara un centenar d'actuacions més, a banda de les grans ampliacions, les reformes i les noves construccions.

Si el pla es pot dur a terme aquestes dues legislatures, Morante considera que es podrà parlar d'una situació “acceptable” pel que fa a infraestructures. Barceló ha assegurat que es tracta de “la primera pedra d'un pla global d'equipaments i infraestructures”, que va més enllà de l'àmbit educatiu. El vicepresident ha subratllat l'"aposta claríssima del Govern" per "prioritzar els serveis als ciutadans", entre els quals hi ha l'educació, que, per l'actual Executiu, és "una qüestió d'Estat per construir país i construir el futur".

Pla d'infraestructures educatives
stats