SERVEIS SOCIALS
Balears 09/07/2016

El Govern ha atès 114 menors abusats sexualment

La xifra de casos tractats a la Unitat Terapèutica durant el 2015 és la més alta dels darrers anys

Montse Terrasa
3 min
El Govern ha atès 114 menors abusats sexualment

PalmaAquest dilluns passat es va dur a terme el judici a l’excapellà de Can Picafort, que va ser condemnat a sis anys de presó per haver violat una nina de 10 anys. En el seu moment, la menor va ocultar aquestes agressions, fins i tot les va negar quan es va obrir una investigació judicial. No ha estat fins que ha arribat a una edat adulta que ha pogut fer front al que va ocórrer i contar-ho a la seva família. La jove ha necessitat ajuda terapèutica. Per a infants que han passat per la tragèdia que va viure ella existeix la Unitat Terapèutica d’Abús Sexual Infantil (UTASI). Durant el 2015, les dues psicòlogues d’aquesta unitat, que depèn de la Conselleria de Serveis Socials del Govern, han atès 114 menors, la xifra més alta dels darrers anys.

Tots ells són infants i al·lots que han estat abusats sexualment però, a diferència dels tutelats pel Consell de Mallorca, gaudeixen de la protecció de la seva família, normalment de la mare. Tot i així, moltes vegades és necessari fer teràpia o acompanyar el nin i els seus cuidadors durant el llarg procés judicial que deriva d’aquestes situacions.

Abans que existís aquesta unitat, només els menors tutelats podien rebre aquest tipus d’assistència. La consellera de Serveis Socials del Govern, Fina Santiago, no descarta que la UTASI, amb els anys, sigui “un dels serveis que tingui més demanda”. Les xifres demostren l’augment d’aquests casos els darres anys: 111 menors durant el 2014; 105 durant el 2013 i 92 el 2012.

Escoltar els infants

Una idea predomina entre els qui coneixen aquesta qüestió: “Quan l’infant t’ho diu [que ha estat abusat], fes-li cas, perquè no s’ho sol inventar”. Això no obstant, pot haver-hi ‘vampirització’, adverteix Santiago; és a dir, casos en què l’abusador aconsegueix convèncer l’infant perquè guardi el ‘secret’.

La titular de Serveis Socials defensa que el sistema de detecció d’abusos funciona, però des del seu departament s’insisteix a augmentar la formació de tots els professionals que fan feina amb menors. Les psicòlogues de la UTASI han estat les encarregades d’impartir els tallers als docents de Balears per millorar el sistema de detecció.

La majoria dels casos atesos per la UTASI corresponen a nines, “una constant” en aquests delictes, especifica la titular de Serveis Socials. Per franges d’edat, el 5% dels casos corresponen a menors de 3 anys o d’edats inferiors; un 38%, a infants d’entre 4 i 9 anys; un 27%, a menors d’entre 10 i 14 anys. Finalment, un 30% dels atesos són adolescents d’entre 15 i 18 anys.

La feina a la UTASI

En aquests moments, la Unitat disposa de dues psicòlogues, però la previsió del Govern és incorporar una especialista més i que aquest equip es desplaci a les altres illes per atendre els infants, que prèviament han estat valorats i derivats pels tècnics de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

“No hi ha un temps concret, poden ser dos mesos o tres anys. Hi ha pics que el procés de teràpia amb el nin s’ha de reprendre molt de temps després perquè el judici no surt fins al cap de tres anys”, fet que Elena González, psicoterapeuta de la UTASI, qualifica d’“horrorós”.

Elena González resumeix el que ella i la seva companya de feina fan a la Unitat: “L’objectiu és que els infants integrin l’experiència, li donin un valor, que és dolent i que entenguin que no és un joc, que no han de repetir-ho amb altres infants ni permetre-ho mai més”.

Les teràpies s’adapten a l’edat de cada nin, solen ser molt lúdiques, amb dibuixos, plastilina, fang, jocs simbòlics... “Hi ha adolescents a qui els va millor parlar, no hi ha un model fix”, comenta González. Els més petits solen tenir una capacitat de recuperació major i amb les al·lotes adolescents es poden trobar que les menors “tenen molt poca percepció del risc i, sobretot, de l’abús en xarxes socials, com la distribució de vídeos o fotos”.

Els pares

Les psicòlogues també acompanyen el menor i la família durant tot el procés judicial, perquè “és llarg i és molt de desgast”. La seva feina és molt important per ajudar els petits o els infants amb discapacitat que tenen dificultats per expressar-se.

Els pares que protegeixen el menor reben igualment la seva ajuda. “La culpa i la ràbia són els sentiments que predominen. Nosaltres els acompanyam i ajudam a gestionar les seves emocions, perquè el seu estat no els permet acompanyar el nin”. Elena González assegura que la frase “si me’l trob, el mataré” és la típica reacció dels pares. I la seva feina és fer-los reflexionar que, si de veritat ho fan, qui cuidarà de l’infant que els necessita? “És una cosa que es viu molt en secret i necessiten aquell espai per poder abocar-ho”, afegeix la psicoterapeuta.

stats