Publicitat
Publicitat

El GOB avisa del risc d'incendi per les urbanitzacions devora boscos

"Permetre urbanitzacions o edificacions en garrigues i pinars pot tenir un cost ambiental important", segons els ecologistes

La principal entitat ecologista de les Illes Balears, el GOB, avisa aquest dilluns del perill d'incendi forestal que comporten les urbanitzacions devora els boscos. "L'existència d'edificacions o urbanitzacions en contacte amb
masses forestals més denses i més contínues podria explicar en part els grans incendis forestals dels darrers anys", afirma l'entitat en un comunicat, basant-se en una anàlisi dels focs des de l'any 1970 fins al 2011.

Els ecologistes expliquen que, a partir de les estadístiques, es pot veure que el nombre d'incendis s'ha mantingut "bastant estable" durant els darrers trenta anys, cosa que indica que "estam fallant en prevenció". La lluita contra els incendis ha millorat molt -sobretot amb l'ajuda d'avions i helicòpters-, però no varia el nombre de focs que comencen. A més a més, els darrers anys hi ha hagut "grans incendis que trenquen la tendència", en referència a el darrer, que va cremar 2.335 hectàrees fa pocs dies a la serra de Tramuntana, i el de la serra de Morna, a Eivissa, de fa dos anys i que va cremar 1.576 hectàrees.

L'entitat apunta a diversos factors que poden explicar aquest repunt dels grans focs. Un és que bona part dels incendis comencen "a l'entorn d'edificacions residencials o d'urbanitzacions en contacte amb masses forestals" a causa d'usos com la crema de restes de jardineria, el llançament de focs artificials, les obres de manteniment en edificis o, com en l'últim cas, de barbacoes. "Els usos residencials als entorns forestals incrementen el risc d'incendi", diu l'entitat.

Però és que a més a més condicionen la lluita dels bombers contra el foc, se centren a defensar els ciutadans i els edificis de manera que "la concentració dels esforços d’extinció a l’entorn d’edificacions o urbanitzacions pot generar la desatenció, amb els mitjans que serien convenients, d’altres fronts de l’incendi". "Quan potser estratègicament seria millor combatre el foc en un determinat punt per evitar-ne l'extensió, és possible que els mitjans s'hagin de dedicar prioritàriament a evitar que el foc arribi a edificacions aïllades o urbanitzacions", admet l'entitat.

També s'ha de tenir en compte que els boscos són ara més espessos i extensos, més "madurs", que no "bruts", a causa de l'abandó de l'activitat agrícola. "L'evolució natural dels boscos cap a estadis més madurs és un procés natural i positiu per a la biodiversitat. Pretendre que els pinars no siguin més que pins eixermats sense res a sota, com si fos un parc urbà, és tan inconvenient ambientalment com inviable econòmicament, afirma el GOB, encara que reconeix que "el risc que tenir boscos més madurs i més grans és evident".

Per això proposa mesures com trencar les grans masses forestals fomentant l'explotació de biomassa o la recuperació de zones agrícoles de muntanya, per exemple. Sigui com sigui, el GOB insisteix que és imprescindible que les administracions facin complir les obligacions legals per a urbanitzacions i construccions aïllades en entorns forestals, com la de tenir una franja sense vegetació que les separi del bosc, i una via d'accés per on puguin maniobrar els vehicles dels bombers. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF