GOB Menorca; 40 anys de lluita ecologista

MaóEl GOB Menorca celebra el quarantè aniversari. I ho fa amb la consciència d’haver servit la societat menorquina en una lluita a favor de les bones pràctiques mediambientals. El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa es fundà l’any 1973, però no va ser fins al 1977 quan s’implantà a Menorca. La seva tasca no és fàcil: compatibilitzar l’activitat humana amb els valors ambientals. Avui dia, el GOB Menorca té uns 1.200 socis i, tot i que és una organització no governamental i independent en l’àmbit polític i econòmic, sempre ha estat vinculada a moviments d’esquerra. Cal remarcar que els seus càrrecs directius no són remunerats i el voluntariat empeny els diferents projectes que estan arrelats a la societat insular.

El fet que Menorca sigui una destinació turística de primer ordre permet a l’entitat ecologista prendre part de totes les notícies derivades d’aquest sector. Atents a qualsevol moviment que pugui desencadenar en una conseqüència irreversible per al territori menorquí, el GOB és considerat una eina indispensable per tirar endavant determinats projectes. La seva relació amb les institucions, Consell Insular i ajuntaments, és d’estreta col·laboració i impulsa iniciatives que diferencien l’illa com a Reserva de la Biosfera. D’altra banda, les patronals socioeconòmiques, a més d’entitats relacionades amb el sector turístic, mantenen cert distanciament amb l’ideari del GOB, al qual assenyalen constantment com a entrebanc per desenvolupar activitats econòmiques i crear llocs de feina.

L’origen del moviment ecologista

El model de sol i platja ha temptat durant molts anys els grans empresaris, especialment per dur a terme al litoral edificacions que ocasionaven un gran impacte paisatgístic. El principal bé de Menorca és el seu entorn i en el GOB ho tenen clar. El franquisme distancià Espanya de la resta d’Europa, segons assegura Miquel Camps, un dels responsables de l’entitat, en una carta oberta amb motiu del quarantè aniversari. En aquest punt, Camps considera que “quan a Europa les àguiles ja estaven protegides, aquí teníem la Llei d’animàlies, que incentivava la matança dels animals que eren a dalt de la cadena tròfica. Quan els països del nord consideraven alguns ecosistemes com a fonamentals, aquí els desballestàvem sense problemes”.

Destrucció d’entorns màgics

En els anys 60 alguns indrets de Menorca en patiren conseqüències. Així, Cala Galdana va ser urbanitzada a extrems inimaginables i es destruí un dels entorns màgics de l’illa. El mateix va succeir amb la conversió del prat de Son Xoriguer en port esportiu. O les urbanitzacions de Cala en Porter, Son Bou, Arenal del Castell i Punta Prima. La creació del GOB arriba precedida d’una sèrie de mobilitzacions per evitar que el ciment acabàs amb els arenals considerats com a joies de la corona. Cala Macarella, Cala Turqueta, Binigaus i Trebalúger varen ser objectius del progrés mal entès. També ho va ser l’Albufera del Grau, la denominació de Parc Natural de la qual simbolitza avui dia el cor de la Reserva de la Biosfera. En els 90 començà una lluita de 10 anys per evitar una de les iniciatives més devastadores per al territori. Miquel Camps explica que “es va proposar a Ciutadella la construcció d’un primer dic, però finançat de manera privada. Aquest preveia la urbanització de la vorera nord, la construcció d’un camp de golf que arribava a Cala en Blanes i un port esportiu. El govern municipal del Partit Popular va arribar a adjudicar el projecte a una empresa. Un canvi de govern i una passa que no va fer l’empresa va evitar un autèntic desastre”.

Però el GOB, a banda de frenar iniciatives desmesurades, té entre els objectius fomentar productes agraris, promoure reserves marines, educar ambientalment la població, formar voluntaris per ajudar la fauna, difondre altres maneres de jardineria, recuperar aigües pluvials, controlar contaminacions, debatre sobre criteris i estimar la natura. Unes premisses que Miquel Camps creu que serveixen per “diferenciar Menorca en l’actual mercat modern”.

L’entitat ecologista té una funció pública que la fa molt present en el panorama polític. A més a més, aquesta tasca li ha servit per rebre reconeixements com el premi internacional d’agències de viatge alemanya DRV, el premi internacional TUI, el premi Nacional de medi ambient, la Medalla d’Or de les Illes Balears i el premi Fundació BBVA a les actuacions en la conservació de la biodiversitat.

Lluites actuals i reptes de futur

El model de creixement en els darrers anys no ha evitat constants intents per consumir territori o fer pràctiques poc recomanables. La carretera general i el seu impacte és un dels principals temes que el GOB segueix amb especial atenció. Les mobilitzacions per aturar el projecte de reforma del Partit Popular van resultar, i després del canvi polític a les institucions menorquines s’ha elaborat un altre full de ruta amb menys consum del territori i que hi minimitza l’impacte paisatgístic. També cal destacar el moviment generat arran del dragatge al port de Maó, que propicià que els fangs contaminants, finalment, no s’abocassin a la mar.

L’estiu passat Menorca va viure amb nerviosisme que algunes platges de Ciutadella es tancassin per perill de contaminació. I tot a causa d’una negligència d’un propietari d’embarcació que va provocar filtracions en l’enllaç elèctric que uneix Mallorca amb Menorca. Aquest incident ha accelerat la necessitat de regular els usos del sector nàutic. Per tant, recuperar el Pla Insular de la Costa (PIC) esdevé clau per protegir el litoral. Miquel Camps comenta que “el PIC està encarrilat i la bona sintonia amb el Consell permetrà coordinar la feina conjunta”.

Camps es mostra satisfet per tot el que es pot aconseguir i afegeix que “enguany es produiran significatives millores en els sistemes de protecció i regulació de la Reserva Marina. De moment, s’hi ha incrementat la vigilància, una primera passa per vetllar per aquest tresor ecològic”. I aquí no acaben les bones intencions. Consumar el trànsit a energies renovables, la recuperació dels aqüífers o millorar l’aprofitament de residus són altres qüestions que el GOB Menorca posa damunt la taula.

Per celebrar els 40 anys d’existència, l’entitat ecologista ha preparat un acte de commemoració, que tindrà lloc dissabte que ve, 3 de juny, al parc del Freginal, a Maó, un esdeveniment que arrencarà a les 19.00 hores i que inclourà actuacions infantils, musicals, entre les quals destaca la del cantant Gerard Quintana. Una ecotorrada farà les delícies dels assistents.