CONFERÈNCIA DE PRESIDENTS
Balears 14/01/2017

Front comú amb recels per un nou model de finançament

El PSIB i el PP s’insten a demostrar quin dels dos té més influència a Madrid

Jaume Vinyas
3 min
REUNIÓ AL CONSOLAT 
 Armengol, Barceló i els portaveus dels grups parlamentaris.

PalmaMés de 70 entitats i tots els partits amb representació parlamentària donen suport a l’exigència d’un nou model de finançament que deixi de maltractar les Balears. El vicepresident, Biel Barceló, va fer un balanç positiu de la ronda de contactes que l’Executiu ha mantingut durant tota la setmana amb els agents socials, que va culminar, ahir, amb una trobada amb els portaveus dels grups parlamentaris. Tots ells es van mostrar a favor d’exigir un nou model de finançament, entre altres peticions que garanteixin la igualtat dels ciutadans de les Illes respecte dels de la resta de l’Estat.

La presidenta, Francina Armengol, podrà presentar les seves reivindicacions a Mariano Rajoy amb el convenciment que està legitimada pel suport de gairebé la totalitat de la societat civil balear. No obstant això, també hi ha matisos i recels entre els diferents partits polítics. Especialment, pel que fa al pes polític que Armengol pot tenir a Madrid.

El PP dubta d’Armengol

La portaveu parlamentària del PP, Marga Prohens, no va dubtar a qualificar de “nefast” l’actual model i es va mostrar convençuda que el govern de Mariano Rajoy està disposat a escoltar les reivindicacions de l’Arxipèlag. En aquest sentit, va assegurar que estan rebent un bon “ feedback ” amb la direcció estatal del seu partit, però va advertir que no es tracta d’una negociació bilateral, sinó multilateral, en què cada comunitat hi dirà la seva. Sobre això, va reclamar a Armengol “lleialtat institucional” i li va advertir que “no és el moment de fer política”. Els populars, va assegurar, estan disposats a fer feina conjuntament, però demanen que se’ls tengui en compte. La primera prova de foc serà aviat. Rajoy proposarà la creació d’una espècie de “comitè de savis” al qual cada comunitat enviarà un expert. Prohens va reclamar que l’elecció d’aquest prestigiós economista es faci de manera consensuada.

El que més preocupa el PP, però, és la figura d’Armengol. Prohens considera que la presidenta es va posicionar en excés contra la investidura de Mariano Rajoy i que la seva actitud li pot passar factura. En aquest sentit, Prohens va recordar el desmarcatge de Balears en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera i l’enfrontament que manté amb la gestora que dirigeix actualment el PSOE. “Armengol ha de mantenir la influència dins del seu propi partit”, va dir, posant en dubte que en tingui gaire actualment.

El PSIB dubta de Rajoy

Els socialistes, però, també dubten del pes que pugui tenir el PP balear, actualment, al carrer de Génova. No obliden que els de Miquel Vidal no van aconseguir ‘col·locar’ ni tan sols un dels seus entre els secretaris d’Estat del segon executiu de Rajoy. El portaveu parlamentari socialista, Andreu Alcover, va posar en dubte, a més, el compromís de Rajoy amb una cita que només s’ha dignat a convocar quan ha quedat en minoria. Alcover va admetre que el PSIB afronta la cita “amb un cert escepticisme”.

I qui no només dubta del pes del PSIB i el PP balear, sinó també del que puguin tenir les delegacions illenques de Podem i Ciutadans, és el líder d’El Pi, Jaume Font. El regionalista va reclamar que “Balears ha de deixar de ser el darrer mot del credo en finançament”.

MÉS per Mallorca, per la seva banda, va reclamar que mentre es negocia amb l’executiu central se suspengui l’aportació de la Comunitat al fons de suficiència, que, enguany, ha ascendit a 617 milions d’euros.

Podem va destacar la petició que l’Estat condoni una part del deute que manté amb Madrid arran del deficient model de finançament. La portaveu parlamentària, Laura Camargo, va reclamar, també, una major sensibilitat social en les peticions i es va marcar com a objectiu la millora de les condicions laborals dels fixos discontinus i que s’accepti la jubilació de les cambreres de pisos, les kellys. Front comú, sí, però amb matisos i recels.

stats