Fills connectats, pares preocupats

Internet ha aconseguit una implantació tan ràpida i definitiva en el món desenvolupat que en poc temps ha revolucionat de manera definitiva l’entreteniment, les relacions socials i nombrosos aspectes de la nostra vida.

Els adults ens adaptam a aquests canvis amb certa lentitud i dificultat, tot el contrari que els nostres fills, els ara anomenats nadius digitals, ja que des del seu naixement han conviscut amb les noves tecnologies, fins al punt que s’han convertit en la seva senya d’identitat, especialment quan arriben a l’adolescència.

Cada vegada són més primerenques les edats en què els menors es converteixen en usuaris dels telèfons mòbils, les tauletes, ordinadors i videoconsoles... totes amb capacitat per connectar-se a la xarxa. En arribar a l’adolescència, els nostres fills en són usuaris habituals i avançats; això fa que, vulguem o no, coneguin molt millor aquestes eines que nosaltres.

No obstant això, un ús inadequat d’aquests instruments exposa els menors a certs riscos. Per això, pares i educadors han d’anticipar-se als problemes, conèixer les possibilitats que ofereix internet i crear en els seus fills bons hàbits d’ús.

Els nostres fills digitals tenen molt a ensenyar-nos de “com” fer servir aquestes eines, però som els pares i mares els que hem d’ensenyar ‘què’ fer-ne, ‘per què’ utilitzar-les i a fer-ho d’una manera profitosa, responsable i segura.

Com educar-ne l’ús?

El punt de partida és saber com fan servir internet, què n’esperen i què n’opinen.

Cal parlar amb ells quan són grans i amb infants, navegar de manera conjunta

Parla amb els teus fills sobre els seus hàbits d’ús d’internet. És essencial conèixer i comentar amb ells com i per què fan servir internet. És habitual que els fills tinguin més coneixement de certes eines d’internet que els pares, per això hem de donar-los l’oportunitat d’ensenyar-nos per a què serveix una aplicació determinada, quins avantatges té i com s’utilitza.

Aprendre a ser crítics

Quan el teu fill es connecti, explica-li que qualsevol pot publicar informació, per la qual cosa no ens podem fiar de tot el que veim o llegim. Cal habituar-los a cercar fonts que ens ofereixin credibilitat en les seves informacions o opinions, a més de contrastar amb altres versions qualsevol notícia que trobem a la xarxa.

No confiar en desconeguts

Els hem de deixar clar que les persones a internet no sempre són el que diuen ser, per la qual cosa no és aconsellable parlar amb desconeguts, ni de bon tros quedar amb algú a qui han conegut a internet.

Ensenyar-los a protegir les seves dades

– Mai han de donar les seves dades personals o contrasenyes a ningú, ni tan sols als seus amics. Que evitin les pàgines en què es demanin diners, el nombre de la targeta de crèdit o el seu nom i adreça

– Fes-li veure la importància de no fiar-se de les persones que els demanin informació personal com el telèfon o el domicili i que ens comuniquin immediatament qualsevol cosa estranya o desagradable que vegin a la xarxa.

– Estableix juntament amb els teus fills regles consensuades per navegar per internet.

– És clau el diàleg amb els nostres fills: parlar dels avantatges i desavantatges d’internet, què cercam i què volem evitar. Un cop n’hem vist junts els pros i contres, hem d’acordar les normes que ens permetin gaudir de la xarxa sense caure en els seus perills. És essencial un horari ben establert de temps de connexió de dilluns a divendres, que pot ser més flexible els caps de setmana.

Més mesures de protecció

Preferiblement col·loca l’ordinador a la sala o zona d’ús comú

D’aquesta manera podem saber què fan amb un simple cop d’ull. Si això no és possible i cal que estigui a la seva habitació, col·loca la pantalla de manera que quedi visible a qualsevol persona que entri a l’habitació. Amb això es redueix la sensació d’intimitat quan naveguen i al mateix temps es redueix el risc que naveguin per pàgines inapropiades.

Els infants petits només han de navegar quan hi hagi un adult a casa. Donau-li instruccions útils sobre l’ús de l’ordinador, com no clicar en links maliciosos, no descarregar ni executar arxius que procedeixin de gent desconeguda. No obrir finestres de xat a estranys o evitar les finestres de publicitat o pop-ups, que condueixen a pàgines sospitoses.

A partir de quan poden tenir telèfon mòbil?

Entre els 11 i 13 anys

No tenen normalment els criteris per a un ús adequat, per això no és convenient que en tinguin un de propi. Es pot deixar que facin ús del mòbil en situacions especials i sota la supervisió d’un adult.

Entre els 13 i 15 anys

– És la fase més complicada, els adolescents ja saben utilitzar totes les opcions del mòbil.

– Es recomana que no en tinguin un en propietat i que utilitzin de manera assídua un terminal familiar en funció de:

· Premi per la seva evolució escolar o per col·laborar en les tasques familiars

· Tranquil·litat familiar en sortides de tot tipus: sortides els caps de setmana, sortides esportives, excursions...

· Quan encomanam a un fill una tasca externa podem fer-lo partícip d’un privilegi / responsabilitat: pot dur el mòbil si va a comprar sol, si va a cercar el seu germà a l’escola...

Entre els 16 i 18 anys

– L’adolescent pot tenir el seu mòbil o bé perquè se l’ha comprat amb els seus estalvis o perquè l’hi han regalat.

– Hi ha d’haver una sèrie de normes preestablertes per a l’ús responsable.

– S’ha de fer responsable del seu manteniment econòmic: els contractes prepagament són els més recomanables.

– Si ho cobreixen els pares, poden posar-se uns límits de consum sempre que s’entengui això com a resposta a la relació responsabilitat / privilegi.

– Han d’estar implicats en la manera en què prioritzen les seves despeses: en cas que s’utilitzin sistemes de recompenses per reforçar conductes positives, no s’han de donar únicament diners per al mòbil. Cal proporcionar altres alternatives perquè l’adolescent decideixi el que més li convé en funció de les seves prioritats.