Els Ferrando-Bennaser admeten que firmaven documents sense entendre'n el contingut

PalmaLa segona jornada del judici a Luis Rodríguez Toubes, 'Luisito', per haver estafat presumptament el matrimoni Ferrando-Bennaser ha posat de manifest que les versions d'acusat i acusadors són diametralment oposades.

En distints moments de la sessió, que ha durat gairebé sis hores, la parella ha admès que firmava documents “de pressa” i sense fixar-s'hi gaire, sempre a proposta de Luisito. En concret, Aina Maria Bennaser va reconèixer que no sabia que les primeres donacions efectuades a l'acusat en realitat es van fer a nom de la mare, que firmava tot el que li deia Rodríguez Toubes, de vegades “sense llegir-ho” i sense tenir gaire clar el que rubricava. I tot perquè en teoria les finques donades “me les havia de tornar de seguida”, perquè la família de Luisito li generava confiança i perquè totes aquestes operacions “m'agafaren en mal moment”, en referència a la pneumònia que estava patint en aquella època.

Bennaser tampoc recorda haver firmat un document segons el qual l'acusat podia fer amb les propietat rebudes allò que consideràs oportú i que aquestes no estaven subjectes a devolució “a causa d'ingratitud”.

La presumpta estafada ha assenyalat en diverses ocasions que ni ella ni el seu marit tenien la intenció de fer cap donació que no fos reversible.

El motiu de les donacions

La demandant ha admès que ella i el seu marit ja havien comprat per 30.000 euros una casa aferrada a la seva i estaven interessats a adquirir la que venia a continuació (valorada en un milió d'euros). Ambdós habitatges eren precisament de la família de Rodríguez Toubes. L'objectiu de la parella era no tenir veïns devora. Però per fer front a aquest milió d'euros –preu fixat pel mateix Toubes–, al matrimoni, teòricament, li mancava liquiditat; i aquí és on entra en joc l'acusat. I és que les donacions es dugueren a terme, segons el relat de Bennaser, per tal que aquest pogués exhibir múscul patrimonial davant la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i així negociar a la baixa el preu de la casa en nom de la parella.

El lletrat de l'acusat, Laureano Arquero, va expressar la seva perplexitat pel fet que, a part de les donacions, Bennaser lliuràs a l'acusat uns xecs per valor d'uns 800.000 euros. “Si disposaven d'aquesta quantitat, per què no varen demanar a la CAM un crèdit pels 200.000 euros restants en lloc de fer aquestes operacions” amb Rodríguez Toubes? Bennaser es va limitar a contestar que no eren ben bé 800.000 euros i que tot ho feia per indicacions de l'acusat.

Una altra de les qüestions que criden l'atenció de l'advocat és que el matrimoni Ferrando-Bennaser confiàs les negociacions amb la CAM i el seu patrimoni a un jove de 20 anys sense més formació que el batxiller, “que no té precisament una presència imponent”, i no demanàs assessorament a “l'elenc” de missers amb els quals tractaven de manera habitual. “Semblava que sabia de què anava tot això”, respongué Aina Maria Bennaser.

Pel que fa a la relació personal entre denunciat i denunciants –un dels aspectes en els quals més incideixen els lletrats de les parts–, Bennaser ha relatat que coneixia Toubes des que era petit per l'amistat que la família del seu marit tenia amb el el padrí de l'acusat. També ha admès que la relació es va intensificar quan Luisito va tornar de realitzar els seus estudis al Regne Unit, que aquest els visitava en ocasions a la seva casa de Llucmajor, que els entretenia i els feia riure. No obstant això, a preguntes d'Arquero, Bennaser negà que es deixàs acompanyar pel jove a comprar roba –tal com sosté aquest per reforçar la idea de la confiança que tenia amb el matrimoni– i només recordava que dinassin junts en un parell d'ocasions.

Per la seva banda, Juan Ferrando manifestà que les donacions no eren un fi en si mateixes, sinó un mitjà per obtenir l'habitatge esmentat, que mai no va tenir la intenció que Toubes es quedàs per sempre les finques donades i que recorda haver firmat el document que autoritzava el presumpte estafador a disposar de les finques com volgués, si bé va advertir que no n'havia comprès del tot el contingut.

Ferrando ha afirmat que confià en el jove “perquè era el bon al·lot de ca seva” i que es va posar en alerta quan va escoltar dir “això és una estafa” als membres de la comissió judicial que va anar a canviar el pany de l'habitatge que aspiraven a comprar.

Tracte "íntim"

En aquesta segona jornada les declaracions començaren amb Luis Rodríguez Toubes –que ja va declarar dilluns– contestant al seu advocat i intentant demostrar el tracte “íntim” que tenia amb el matrimoni, a qui, segons ell, acompanyava a missa i assessorava en temes de decoració i vestits.

A continuació va ser el torn de la seva mare, Catalina Rosselló –també imputada per lucrar-se de la presumpta estafa–, qui assegurà que en diverses ocasions comentà a la parella Ferrando-Bennaser l'actitud tan esplèndida que estaven tenint amb el seu fill i que ells contestaven que “perquè (el patrimoni) sigui de l'Estat o de l'Ajuntament, millor que s'ho quedi en Luis, ja que nosaltres no tenim fills”. Rosselló afegí que els Ferrando-Bennaser estaven “molt damunt del meu fill... sempre telefonant-li”.