“Evidentment que per fer feina a Sineu s’ha de saber català”

SineuTots els treballadors de l’Ajuntament de Sineu hauran de saber català. Així ho aprovà per unanimitat el Consistori en el ple del passat dilluns. Tots els grups, inclòs el Partit Popular, que governa amb un pacte amb El Pi, votaren a favor de la moció presentada per Sineuers Independents. “Evidentment que per fer feina a Sineu s’ha de saber català”, afirmà ahir el batle del municipi, Pere Joan Jaume (PP).

Per poder mantenir el requisit, s’ha fet constar que tots els llocs de feina són d’atenció al públic. D’aquesta manera, el consistori esquiva la Llei de Funció Pública, modificada al Parlament amb els únics vots del PP fa dos anys perquè el català deixàs de ser necessari per treballar a l’administració.

Els Independents decidiren presentar aquesta iniciativa després que l’Ajuntament va publicar una oferta de feina de policia local en què saber català només era un mèrit, segons explicà ahir el portaveu del grup, Miquel Gelabert.

Municipis que se’n desmarquen

Amb la votació de dilluns, Sineu se suma al llistat de pobles governats pel PP que no fan cas dels consells del govern Bauzà. Cal recordar que pocs dies després d’aprovar la llei, el Govern va enviar una carta a tots els consistoris recordant-los que ja no era necessari que els seus treballadors sabessin català.

A Sa Pobla (on governa amb majoria absoluta) i a Alcúdia els seus edils ja hi votaren a favor l’any 2012. En d’altres, com Alaró, on també tenen absoluta, optaren per l’abstenció i així permeteren que s’aprovàs la moció. A Selva, municipi governat pel vicepresident del Consell, Joan Rotger, el català és requisit per a tots els treballadors manco els de la brigada. El mateix passa a Inca.

També hi ha altres casos diferenciats com el de Felanitx, on no s’ha aprovat una iniciativa semblant però es manté el requisit. El primer edil, Biel Tauler, recordà ahir que el Consistori disposa d’un Reglament Municipal de Normalització Lingüística. El document estableix el català com a llengua pròpia de Felanitx en el seu article 1. El segon article mana garantir el dret dels ciutadans d’adreçar-se a l’Ajuntament en qualsevol de les dues llengües oficials. La norma també blinda el topònim del municipi.

En el cas de Sineu, el nivell que ha de tenir cada treballador depèn de quina és la seva tasca. Així doncs, mentre que la secretària-interventora ha de tenir el C1, els policies locals necessiten el B2 i les netejadores tan sols l’A2.

La Llei de Funció Pública no és l’única que ha fet desmarcar segons quines agrupacions populars de la política lingüística del Govern. També es veieren actuacions semblants amb la polèmica del TIL. En aquest cas, alguns primers edils no respectaren els resultats dels plens a l’hora de votar a Palma, a l’assemblea de batles.