CIÈNCIA
Balears 09/12/2016

Esperant la vespa asiàtica a la serra de Tramuntana

Fins ara s’han detectat deu nius de ‘Vespa velutina’ a una zona molt concreta de Mallorca, s’han assajat diversos sistemes tecnològics i els científics confien a poder contenir-ne l’expansió

Enric Culat
6 min

Treballar coordinadament i en xarxa, implicar-hi tant com sigui possible la societat i intercanviar experiències i coneixements amb diversos grups de recerca. L’èxit de la contenció de la vespa asiàtica o Vespa velutina a Mallorca implica, necessàriament, aquests tres eixos d’actuació amb vista al 2017. Així ho creuen l’equip de científics i tècnics que al llarg d’enguany han tractat de frenar l’expansió d’aquesta espècie invasora, detectada per primer cop a Mallorca el mes d’octubre de 2015 en el mirador de les Barques (Sóller). “Al 2016 s’ha fet una bona feina; em don per satisfeta si continuam així, sense defallir i amb la mateixa constància per part de tots”, explica Mar Leza, investigadora del Laboratori de Zoologia de la UIB i impulsora a Balears de les tasques de recerca d’aquesta espècie oriünda del sud-est asiàtic que s’està estenent progressivament per Europa des de la seva arribada accidental a França el 2004.

Ja és a punt d’arribar l’hivern, quan la major part de vespes moren, excepte les fecundades, que en aquesta època es dispersen. Són les futures reines que s’encarregaran de posar en marxa els nius a la temporada següent. És un bon moment, doncs, per fer-ne balanç, intercanviar informació i traçar estratègies amb vista al 2017. De tot això se’n va xerrar en una reunió de treball mantinguda aquesta setmana a les dependències del Laboratori de Zoologia de la UIB, on assistiren investigadors i estudiants del departament de Biologia; tècnics del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient (que és l’organisme competent per gestionar aquesta espècie invasora); agents de Medi Ambient; personal del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i diversos apicultors. “És molt profitós fer feina amb un equip interdisciplinari i poder intercanviar diferents punts de vista”, apunta Leza.

Fins a dia d’avui se n’han pogut localitzar deu nius. El primer de tots va ser retirat l’1 de novembre de 2015 al mirador de les Barques, mentre que tota la resta s’ha localitzada i retirada enguany, entre final d’agost i novembre, a Monnàber, Biniaraix, ses Planes, Cas Xorc, coll de Sóller, Son Rullan, ca l’Abat i Penyal d’en Banya. Els tècnics expliquen que a la tardor és més fàcil localitzar els nius perquè són més grans i la població de vespes és més nombrosa. Una tardor amb temperatures suaus com les d’enguany afavoreix la seva activitat. La prova és que el darrer niu s’ha trobat recentment, el passat 22 de novembre, al coll de Sóller. El fet que totes les deteccions corresponguin a una zona concreta de Mallorca pot tenir diverses explicacions, segons argumenta Leza: “Les muntanyes estan fent de contenció; també les condicions climàtiques d’aquesta zona, diferents de la resta de l’illa; i finalment la possibilitat que els agradi moure’s prop de la costa”. Fins ara no se n’han detectat ni a Menorca ni a les Pitiüses.

Cap dels nius trobats enguany no ha arribat a les dimensions del primer, amb un pes de 7,5 quilograms. Tots els nius es congelen amb dues finalitats: primer per tractar que tots els exemplars baixin el seu metabolisme fins que moren, i després per fer-ne els convenients estudis científics. Analitzant els nius, els investigadors n’estudien les característiques, percentatge de mascles, femelles i cries, les capes de meconi (els fems que han deixat), que serveixen per comprovar els individus que hi ha hagut a cada cel·la, i les capes de paper construïdes per les vespes dins del niu per aïllar les cries de la calor i del fred. Una de les principals troballes és que en el 70% dels nius no hi havia mascles. Això vol dir que només el 30% dels nius han pogut treure vespes fecundades. Es tracta, doncs, d’una noticia esperançadora.

Segons dades exposades en el transcurs d’una jornada internacional per a l’estudi de la Vespa velutina, que va tenir lloc el passat mes de setembre a Lugo (Galícia), cada niu podria albergar fins a cent mil individus. I de cada niu en podrien sortir unes 500 vespes femelles fecundades, disposades a construir nous nius. “A Lugo hem pogut intercanviar molta informació amb equips científics d’altres països i sobretot hem après el que no s’ha de fer”, puntualitza Leza. Només a Galícia es varen retirar 6.000 nius al llarg de 2015, principalment a les zones urbanes, perquè a les zones de bosc la batalla es dóna gairebé per perduda. La investigadora de la UIB va presentar en aquest congrés els resultats de les feines fetes a Balears. Als seus col·legues gallecs els va sorprendre que en tan poc temps a Mallorca els tècnics haguessin sabut respondre tan aviat i de manera tan efectiva, “amb un stop que per ara funciona satisfactòriament gràcies a un protocol ben establert i a la implicació de tothom. És cert -matisa Leza- que nosaltres hem trobat deu nius, i ells (referint-se a Galícia) van desbordats”.

Des de la Conselleria de Medi Ambient i des de la UIB confien a poder contenir l’avanç d’aquesta espècie invasora. La biodiversitat a una illa és sempre més ‘vulnerable’ que al continent, i això també és vàlid, paradoxalment, en el cas de la Vespa velutina. Una part de l’èxit és informar de la situació, quasi minut a minut, com l’aplicació Vespapp, una eina de ciència ciutadana que ja ha aconseguit 1.436 descàrregues, amb 450 fotografies, 31 de les quals han estat positives a les zones de Sóller, Fornalutx i Deià. Fins i tot va aparèixer una vespa asiàtica a la mar, al voltant d’un vaixell, davant de la costa de Sóller. L’aplicació també ha servit per aconseguir albiraments a la Península, a Galicia, al País Basc i a Navarra.

Respecte de les trampes, la investigadora Mar Leza apunta que, per norma general, “no són un bon sistema per eradicar les vespes, però puntualment i de manera controlada poden servir per localitzar-les i seguir-les fins al niu”. El seu ús, a partir d’un atraient proteic que funciona d’esquer, requereix una autorització perquè poden representar un perill per al conjunt de la biodiversitat. També s’han fet servir altres sistemes de detecció gràcies a les noves tecnologies. Primer es va provar amb drons per veure si es podien localitzar els nius gràcies als infrarojos de calor, però sense resultats satisfactoris, probablement perquè els nius estaven massa amagats. Després es van emprar microxips, tractant de posar-los sobre les vespes, però totes van aprendre a llevar-se’ls de damunt. El següent pas serà aconseguir una filmació en 3D dels nius, cosa que ajudarà molt a la feina dels investigadors.

En total hi ha una vintena de persones mobilitzades treballant intensament en el control de la Vespa velutina. Ara es tracta d’implicar-hi, encara més, tota la societat, des dels apicultors fins a les administracions locals, passant per la població en general. El primer pas, cada cop que sorgeixi un dubte, és cridar a l’112 o fer una foto d’un exemplar i penjar-lo al Vespapp. Així de fàcil.

EVOLUCIÓ DEPREDADOR-PRESSA

Segons dades de COLOSS, una associació internacional que recopila dades relatives a les abelles, el 30% de la seva població mundial mor cada any, de mitjana, a causa dels pesticides, de l’efecte dels monocultius i els transgènics, com també per l’atac de paràsits, patògens i depredadors. Entre aquests darrers, la Vespa velutina està fent estralls. Es calcula que cada vespa es menja, de mitjana, unes 50 abelles. “Tota la nostra feina és per salvar-les, perquè fan una tasca silenciosa però important. El món seria molt diferent sense elles”. Mar Leza ho té clar, però demana més conscienciació per part de tots.

Els investigadors comencen a saber cada cop més coses de la Vespa velutina, un insecte més gran que les abelles (pot arribar als 3,5 centímetres) però amb un comportament ‘social’ semblant i que depèn molt de factors ambientals i de la tasca que estigui desenvolupant segons sigui una reina o una obrera, alimentant-se de gelea reial o pol·len, respectivament. Allà on és autòctona no provoca cap problema. Les abelles saben com fer-li front i l’envolten, augmenten molt la temperatura i acaben matant-la. “Aquí acaba d’arribar i per elles és com un monstre que no saben com fer-li front. Les abelles no surten de la casera -apunta Leza- i per tant no poden recollir pol·len, cosa que repercuteix en la producció de la reina, que no pot posar abelles”. Les vespes asiàtiques cacen les abelles a les caseres, però també poden anar a cercar-les a poblacions naturals. Quan les agafen se’n van a un arbre, es pengen per la tercera pota i comencen a desfer-la, li lleven el cap i les potes i se’n queden el tòrax, que s’emporten al niu per alimentar les larves.

stats