Eivissa necessita repensar-se i replantejar-se

EivissaReplantejar-se el model amb vista al futur. Aquesta sembla ser l’única solució per la qual ha de passar l’illa d’Eivissa. “No és bona notícia que cada mes tornem a superar el rècord de passatgers a l’aeroport”, sentencia Joan Carles Palerm, del GEN, que assegura que s’ha de “repensar l’illa i pensar en la reducció del creixement “. De fet, la situació d’emergència en què es troba l’illa d’Eivissa per la manca d’aigua és una conseqüència més d’aquest futur sense planejament. Palerm també suma a aquesta situació la mala depuració de les aigües, la situació de col·lapse en què es troben les carreteres o la saturació dels recursos sanitaris, entre d’altres.

Cert optimisme

Tot i això, i davant d’aquest panorama devastador, Palerm es mostra optimista davant l’arribada d’un canvi que dirigeixi l’illa cap a un model més sostenible: “Com més gran és el problema i la situació més greu, és més fàcil canviar, perquè la sensibilització també és major “.

Palerm fa referència a la greu situació de sequera que viu l’illa i que des de fa unes setmanes ha encès totes les alarmes, tot i que la situació era més que previsible. Pel GEN, el treball que realitzen les administracions és positiu, “perquè, si més no,fan alguna cosa”. Però, d’altra banda, lamenta que no s’hagi fet abans. “En general la situació és tan greu que s’hauria d’haver fet molt abans”, indica Palerm, que assegura que aquesta situació d’emergència es veia a venir des de fa anys a causa de la sequera que arrossega Eivissa tres anys ençà, tal com va confirmar el conseller balear de Medi Ambient, Vicenç Vidal, aquesta mateixa setmana en la primera visita a l’Eivissa.

El cas de Sant Josep

Palerm parla de la problemàtica que viu especialment el municipi de Sant Josep de sa Talaia, que en les últimes setmanes s’ha vist obligat a reclamar aigua de la dessaladora de Vila i de pous particulars per poder subministrar la seva població: “El problema immediat és donar aigua potable a la ciutadania i es busca com sigui i on sigui aquest recurs. Però per sobre d’això s’hauria de fer una regulació de l’ús de l’aigua, i entenem que l’administració hauria de prendre altres mesures “, assenyala. Entre aquestes hi ha la prohibició d’omplir piscines, regar la gespa, tancar pous i controlar quin ús fan de l’aigua dels pous comercials. “Això no solucionarà el problema d’aquest estiu; s’ha de replantejar a curt termini com es gasta l’aigua i evitar els consums innecessaris”, afirma Joan Carles Palerm.

Pèrdues

En termes generals, cal destacar que les reserves hidràuliques dels aqüífers es troben en el seu nivell més baix de l’última dècada. I és que aquests es troben al 29%, enfront del 60% de Mallorca i el 71% de Menorca: “Podem solucionar el problema de l’aigua de consum a través d’enginyeria estructural, però tenim uns aqüífers que en un moment donat no podran continuar donant servei si no s’adopten mesures urgents “, ha indicat el conseller eivissenc de Medi Ambient, Miquel Vericad. A això s’hi afegeix que les canalitzacions d’Eivissa tenen unes pèrdues anuals del 29%, segons les dades publicades per la Conselleria d’Agricultura del Govern balear.

Això significa que més de cinc milions de metres cúbics d’aigua es van perdre en el camí, abans d’arribar al destinatari final. Si no fos suficient, i segons el conseller Vicenç Vidal, fa dos anys que a Eivissa no plou suficientment perquè aquests aqüífers es recuperin. En aquestes dades hi destaca que el municipi que pitjor ho passa, Sant Josep de sa Talaia, perdi, segons les dades de l’any 2012, el 43 per cent del seu cabal per les canalitzacions, és a dir, més de 2,2 milions de metres cúbics d’aigua. L’any 2000 les dades eren encara més sagnants, si és possible: Sant Josep perdia més de la meitat del seu cabal, és a dir, el 52 per cent o gairebé tres milions de metres cúbics.

Finalment, la resta de municipis, tot i que amb xifres més baixes, també tenen un problema, perquè perden entre el 18 per cent en el cas de Vila i el 26 per cent a Sant Antoni de Portmany. Formentera, per part seva, perd el 10 per cent del seu cabal.