PalmaDeborah d’Oliveira presideix el Consell d’Estudiants de la UIB, una institució de la mateixa universitat que, en paraules seves, “representa la veu de l’alumnat”. Acompanya D’Oliveira el tresorer de l’òrgan, Xavier Pons. Si un estudiant té queixes o se li presenta qualsevol problema a la universitat, ja es tracti de les instal·lacions, dels plans d’estudis o de situacions de possible vulneració de drets, pot dirigir-se al Consell, que serveix d’intermediari entre l’alumne i el vicerectorat. D’Oliveira recorda el cas de dues estudiants transsexuals que es volien canviar el nom a UIB Digital -la plataforma d’accés als recursos en línia dels estudiants-. Arran de la petició que va fer el Consell a l’executiu de la UIB, la universitat va revisar el reglament i, a partir d’aleshores, aquelles dues persones varen poder registrar-se a la plataforma mitjançant el nom amb què s’identificaven. També organitzen festes universitàries o planifiquen l’execució de les propostes que l’alumnat els fa arribar, des de la construcció d’un camp de futbol al campus fins a la renovació dels microones dels diferents edificis. Amb tot, a la UIB també trobam l’històric Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que no és una institució universitària interna, malgrat que igualment es postula com a eina al servei de la defensa de l’alumne davant qualsevol conflicte en l’àmbit formatiu. Treballen per construir un marc educatiu pels Països Catalans i des d’una òptica d’esquerres. Amb aquesta finalitat, la seva activitat pretén transformar els centres d’ensenyament de tots els nivells basant-se en cinc grans eixos de reivindicació: “l’ensenyament públic, popular, català, feminista i de qualitat”.
Segons l’INE, les Illes Balears són la segona comunitat autònoma que absorbeix més estudiants després de Catalunya. Basant-se en les enquestes, “globalment, l’alumnat s’acaba sentint satisfet i repetiria els estudis a la mateixa universitat”, assenyalava Llorenç Huguet, rector de la UIB des de 2013 i aspirant a la reelecció. També destacava el “guiatge” dels estudiants per part dels professors i afegia que “tenim gent molt dedicada i que coneix molt bé l’alumne”.
“La UIB és pura imatge”
Mariana acaba enguany Filologia Hispànica a l’edific Ramon Llull -Facultat de Filosofia i Lletres- i es queixa que els professors no compleixen amb el pla d’estudis establert. Igualment, amb el pla Bolonya “perdem un any rebent assignatures que són un tercer de Batxillerat que no serveixen per a res”, afegeix. Per Mariana, tot es focalitza en la teoria i molt poc en la pràctica, cosa que creu “absurda”. A més, considera que s’inverteixen diners en l’exterior de la facultat i no a proveir els alumnes de tot el que necessiten”, es lamenta. “La UIB és pura imatge”, assevera.
“La biblioteca és ideal”
Neus estudia primer de Dret al Jovellanos -Facultat d’Economia i Dret- i explica que, de moment, s’ha trobat amb dos tipus de professors: “els que s’hi involucren un munt i els que van a classe, amollen la matèria i se’n van sense preocupar-se en absolut si els alumnes ho hem entès”. “Sovint expliquen el temari pressuposant que ja tenim uns coneixements, malgrat que de vegades no és així”, afegeix. També pensa que el bar és una mica car, per la qualitat del menjar que hi serveixen. Amb tot, considera que la biblioteca és ideal i té de tot.
“Hauria de ser més pràctic”
Gerds estudia Pedagogia al Guillem Cifre, la Facultat d’Educació. El pla d’estudis, assenyala Gerds, “està ben estructurat”. Amb tot, el grau de Pedagogia “ha de ser molt dinàmic i pràctic, però és totalment teòric”, afegeix, i considera que “les aules no ajuden que les classes siguin flexibles, perquè les taules són estàtiques i no en pots canviar la posició, per exemple”. En comparació amb altres universitats, els plans d’estudis són “molt estàtics”, diu Gerds, per qui la carrera és “un pont o un tràmit, molt millor que la selectivitat, posem per cas, tot i que el primer any de carrera és com un tercer de Batxillerat”, conclou.
“Estic bastant content”
Diego ha començat enguany el grau d’informàtica i veu “ben organitzada” la carrera. “De moment, estic bastant content”, afirma. Falten alguns endolls per connectar els ordinadors, comenta, si bé la resta de mobiliari és “correcte”. El professorat també li sembla adequat: “No em puc queixar de cap professor que hagi tingut”, assegura. L’únic que falla de manera reiterada són les pantalles digitals de les classes de la facultat, però pel que fa a tota la resta, Diego es mostra molt satisfet.
“Usam mètodes desfasats”
Jaume i Adrià estudien Química al Mateu Orfila -Facultat de Biologia- i consideren que la seva carrera no està del tot ben plantejada: “Les assignatures no estan en un curs adequat per nosaltres, perquè en començar tot ve de nou i ens volen ensenyar conceptes massa difícils en massa poc temps”. Hi afegeix que utilitzen molts mètodes analítics “desfasats”. Així mateix, troben a faltar més hores de laboratori, i més tenint en compte que s’estan preparant per treballar-hi sempre a dins. Amb tot, quant a recursos materials, consideren que “hi ha bastants aparells que feim servir en bon estat, si bé una part important són antics i no funcionen correctament”.
