Diàlegs de color verd

GeògrafEl títol de l'article d'avui té a veure amb la clorofil·la, responsable del color verd de la vegetació. Aquest pigment, juntament amb l'estructura interna de la fulla, conforma una resposta particular i oposada a dues bandes espectrals que es troben entre les més comunes que són captades en molts satèl·lits: la del vermell i la de l'infraroig proper. La combinació d'aquestes dues bandes permet establir índexs com l'NDVI que indicaran en quines condicions es troba la vegetació. Podrem saber, per exemple, si és esponerosa o si presenta un estrès hídric, així com el seu abast territorial.

Les aplicacions són infinites i –als antípodes d'objectius de recerca i gestió– les imatges també permeten fer un seguiment de les grans extensions de blat de les planes de Rússia, amb la finalitat d'especular en els mercats internacionals. Però, tornant al nostre redol, veurem la utilitat de la teledetecció a l'hora d'establir un diàleg amb la coberta vegetal de les Illes Balears.

Quan parlam de canvis en la coberta vegetal distingirem entre canvis abruptes, estacionals, efímers i graduals. Els primers són probablement els més bons de visualitzar i els més analitzats, com seria el cas d'un incendi forestal. Els estacionals van lligats als cicles fenològics de la vegetació i ens permetran fer un seguiment del calendari fenològic i de les seves variacions, com a conseqüència de factors com la meteorologia. Els efímers representen interrupcions temporals a la resposta habitual de la vegetació, per exemple causats per períodes curts de sequera, d'un o dos anys. Per acabar, tenim els canvis graduals, que depenen de molts processos, i que ens indicaran si per exemple està augmentant la superfície forestal lligada a un procés de transició forestal.

Aquests canvis no són necessàriament excloents i resulta comú que convisquin entre ells. Per a la seva representació, a l'exemple d'avui utilitzarem una sèrie històrica d'imatges dels darrers 16 anys, concretament del sensor MODIS del satèl·lit Terra de la NASA. Cada una d'aquestes 16 imatges representa la resposta de la vegetació per la darrera quinzena del mes d'abril de l'any corresponent.

La figura 1 mostra un mapa de les Illes Balears. La llegenda representa els valors de l'índex de vegetació NDVI que van de 0 a 0,7. La seva interpretació és senzilla: com més alt sigui aquest valor, més esponerosa serà la vegetació. El mapa està dividit en dues parts i ja hem avançat que fa referència a la darrera quinzena d'abril. A la part esquerra tenim els valors de la mitjana dels darrers 15 anys, mentre que, a la dreta, tenim els valors d'enguany. El primer que veim és que enguany la major part de la coberta vegetal de les Illes Balears mostra uns valors per davall de la mitjana. Aquesta pèrdua és especialment visible a l'illa de Formentera, així com al migjorn de Mallorca i a la meitat sud de l'eix del Raiguer.

La figura 2 representa una passa més en l'anàlisi: es tracta d'un mapa d'anomalies, enteses com les diferències positives o negatives dels valors d'enguany davant els valors de la mitjana dels darrers 15 anys. Així, veiem, en color vermell com la vegetació de la major part del territori ha experimentat una minva en els seus valors; en color gris tenim aquelles àrees que es mantenen estables i, en color verd, aquelles àrees que mostren un augment dels valors. Veurem com hi ha zones sense dades, principalment properes al litoral on la contribució de la resposta de la mar afectaria el valor del píxel.

La interpretació d'aquests canvis no té cabuda dins els límits físics d'aquesta secció. En tot cas convidam el lector que s'hi entretingui. Tanmateix conviuen les diferents tipologies de canvis que hem comentat abans. A tall d'exemple, veim els efectes de la sequera al migjorn de Mallorca, així com traces de canvis abruptes recents, com és la zona afectada per l'incendi d'Andratx de 2013. Però també veim àrees amb una major resposta de la vegetació malgrat la sequera, sobretot a àrees forestals, com els alzinars de la zona d'Esporles i Puigpunyent o a la meitat nord de la serra de Tramuntana, indicadors que entrarien dins els canvis graduals d'augment i densificació de la coberta forestal.