Desnonaments: l’emergència que no s’atura de créixer a Balears
Les darreres dades dibuixen un panorama més complicat que a la resta de l’Estat
PalmaEls desnonaments han augmentat un 9% a Balears durant el primer trimestre de l’any respecte del mateix període de l’any anterior. Només Múrcia supera l’Arxipèlag en un context clarament a la baixa. A la resta de l’Estat, el nombre de persones que van perdre la llar va caure un 11%. La tan anunciada fi de la crisi no ha tingut efectes, per tant, per al drama social més icònic sorgit de l’esclat de la bombolla immobiliària.
Les xifres marquen, això sí, un canvi de tendència: cauen les execucions hipotecàries dels bancs i augmenten els desnonaments derivats de contractes de lloguer. La portaveu de la PAH a Mallorca, Àngela Pons, està d’acord amb aquesta apreciació. No estalvia improperis per a les entitats bancàries que, assegura, continuen “fent l’agost i abusant de la gent” però no triga gaire a llançar una crítica que, reconeix, li fa mal: “No hi ha hagut un canvi substancial en les polítiques d’emergència habitacional. I ja duim un any”.
Manca de sinergies
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca consideren que el canvi de Govern no s’ha notat per als que han perdut la casa. És més, considera que la coordinació escassa que van establir amb l’executiu Bauzá (motivada, afirmen, per la pressió extrema que li van aplicar) s’ha esvaït amb l’entrada del nou equip. “L’IBAVI és una empresa pública, però ells posen l’accent en empresa. I estan obsessionats en el benefici”, diu Josep Maria Estopà, membre, també, de la PAH. “S’ha fet un protocol que la plataforma ni tan sols sap de què tracta, perquè no han tingut ni la delicadesa d’informar-nos que això passaria. No tenim clar que les persones que siguin desnonades en un futur tinguin una garantia d’un habitatge per part de les institucions”, afegeix Pons.
La PAH remarca, però, que les seves crítiques estan centrades en el funcionament de l’IBAVI. “Tenim diàleg amb les institucions municipals, no així amb el Govern. Sí que és ver que la part de Benestar Social, ajudes, etc. s’han mogut una mica”, afirma Pons. “Aquests Governs el que busquen és que les entitats socials siguin gestores de les seves polítiques. No volen gent que els digui com fer política”, argumenta Estopà. Com a exemple d’aquesta manca de comunicació, afegeix que “la Caixa ja ha rebut el segon esborrany de la llei de l’habitatge i nosaltres no. I això que la PAH hi participa. En canvi, sabem que la Caixa ja s’ha queixat i nosaltres ni l’hem vista”. “Oficialment”, subratlla.
Una de les principals preocupacions de la plataforma, ara mateix, és que “a dia d’avui, cap entitat bancària ha donat un pis a l’Ajuntament de Palma ni a la resta de municipis”, diu Pons. La líder de la plataforma a Balears assegura que, només a Mallorca, hi ha 793 pisos de la SAREB, el “banc dolent” que el Govern Rajoy va crear per extirpar els actius “tòxics” dels comptes dels bancs a càrrec dels comptes públics. La PAH considera que aquests habitatges s’haurien de destinar al lloguer social i, en aquest sentit, ha iniciat una ronda de contactes amb els ajuntaments perquè aquests exigeixin en bloc a l’organisme estatal que els entreguin els habitatges. Ara mateix, asseguren, ja tenen el suport dels consistoris d’Artà, Santanyí, Palma i Felanitx. A proposta de Cort, esperen que el president del Consell Insular de Mallorca, Miquel Ensenyat, lideri la iniciativa.
Més enllà dels ajustaments necessaris en els protocols d’atenció als desnonats, la PAH demana “un canvi de model”. “Necessitam habitatge públic perquè el privat cada vegada més va cap al lloguer vacacional”, diu Estopà. Pons, més bel·ligerant, assegura que si el Govern no es posa les piles, “ens veurem obligats a ocupar. I serà culpa seva”.
