Publicitat
Publicitat

Delgado aprofita el nou decret per esmenar la seva llei

El capítol tercer augmenta l'edificabilitat a totes les zones turístiques, encara que no siguin "madures"

El Decret llei 1/2013 obre la porta a importants actuacions urbanístiques, i no només a la Platja de Palma. Experts juristes consultats asseguren que l'àmbit de la norma en el capítol tercer queda clarament enfocat a totes les Illes Balears. Aquest capítol modifica alguns articles de la Llei de turisme elaborada per Carlos Delgado i aprovada el juliol de 2012. Tot i que durant les presentacions públiques del decret llei s'havia parlat per part del Govern de la necessitat que es declari una zona turística com a madura perquè li sigui d'aplicació aquesta norma, el fet és que el capítol tercer deixa ben clar que es podran autoritzar "nous establiments amb usos d'equipament i oferta complementària d'allotjament" sense que l'indret s'hagi declarat "madur".

A més, aquests usos de nous allotjaments i equipaments es consideraran transitoris fins que es defineixin les condicions en els plans territorials. Si aquests plans no ho prohibeixen expressament, es podran fer aquestes autoritzacions. Aquest article, el 14 del nou decret llei, modifica la llei que el mateix Delgado va aprovar fa menys d'un any. I no tan sols permet autoritzar aquests usos, sinó que a més fixa uns paràmetres menys restrictius que els existents.

En concret, l'edificabilitat màxima de les construccions destinades a equipaments serà de l'1,1% sobre el total de la parcel·la, amb una edificabilitat de 70 metres quadrats per plaça turística.

Aquesta regulació que fixa el decret llei és menys restrictiva que la que aprovà la llei Delgado i és aplicable a tots els llocs turístics, no només als que es declarin com a zones "madures".

Renúncia a l'esponjament

Diferents organitzacions de la societat civil, que van des del GOB fins a les associacions de veïns i fins i tot el Col·legi d'Arquitectes, han criticat les formes i el fons del decret. Regular l'urbanisme mitjançant decrets que no es debaten "ens pren la possibilitat de discutir, revisar criteris i d'aplicar els procediments previstos per fer planificació territorial", va dir aquesta setmana el degà del Col·legi d'Arquitectes, Joan Morell.

El punt més comentat del decret és l'article que permet que els hotels de les zones madures creixin fins a dues plantes més de les que tenen, sempre que l'establiment sigui de 4 o 5 estrelles i sempre que no disposi ja de vuit plantes.

Per alguns tècnics en matèria urbanística, és una certa "renúncia" a l'esponjament i als projectes més intervencionistes. La manca de recursos públics i la pressió dels hotelers per poder disposar de més places si pugen els seus hotels de categoria són, en opinió del GOB, les causes d'aquesta decisió.

Però alguns experts insisteixen que, més enllà de les dues plantes, cal analitzar amb detall l'articulat del decret que no es refereix a la Platja de Palma i que rebaixa les exigències urbanístiques de la Llei turística, aprovada no fa ni un any. El decrec qualifica automàticament la Platja de Palma com a "madura". La resta d'indrets hauran de demanar-ho expressament.