Publicitat
Publicitat

David Rabé: “Els cultius per a autoconsum els declaram a la Guàrdia Civil”

Entrevista amb el secretari de la Federació d'Associacions Cannàbiques d'Espanya i coordinador a les Balears

Per què neixen les associacions cannàbiques?

El moviment associatiu es crea per la indefensió de l’usuari responsable de cànnabis que vol proveir-se’n sense recórrer al mercat negre. A Alaró, la primera associació va néixer per defensar els nostres drets i per protegir-nos d’un seguit de robatoris incontrolats de cultius. La prohibició genera més inseguretat i menys control de les substàncies.

Quan s’inicia el moviment a les Illes Balears?

Va començar el 2008. Jo som membre fundador de la primera associació que segueix el model FAC, la Federació d’Associacions Cannàbiques d’Espanya, que a la Península es va crear als anys 90 i de la qual fa un mes que en som el secretari. A tot l’Estat es calcula que hi ha 400 grups d’aquest tipus, 80 dels quals inscrits a la FAC, tres dels quals amb uns 400 membres que són de Balears. Són presents als municipis d’Alaró, Llubí i Menorca. Segons els estudis, entre un 8 i un 9% de la població n’és consumidora.

Què s’ha de fer per ser-ne membre?

Per ser soci has de tenir l’aval d’un soci actiu i pots viure a qualsevol municipi de les Illes. Per formar part a les de Balears, has de tenir més de 24 anys, perquè consideram que és una edat en què ja ets totalment responsable, però en altres llocs de l’Estat pot ser als 18 o als 21 anys.

Quins beneficis té?

Nosaltres declaram els nostres cultius a la Guàrdia Civil, a la Policia Local i a l’Ajuntament perquè coneguin on són els cultius que tenim per a autoconsum. La primera vegada que varen venir a la inspecció sí que hi havia nervis, però va anar tot bé. Posteriorment, la Guàrdia Civil ho presenta davant del jutge, tot i que no actuen perquè no hi veuen res d’il·lícit. Cada dia m’arriben entre deu i quinze correus demanant informació. Funcionam com a dic de contenció. Si no assessoram, la gent muntaria cultius com qui obre una botiga de llepolies. Formar part de l’associació implica molta responsabilitat.

Quina és la situació dels consumidors per motius terapèutics?

Des del 2007 els metges de Balears poden receptar el consum de cànnabis, arran de l’aprovació per part del Parlament d’una proposició no de llei. Hi ha malalts que acudeixen a nosaltres, però només els podem atendre si tenen aquesta prescripció facultativa. Cada vegada hi ha més documentació científica que demostra que pot ser un bon remei pal·liatiu per a malalties com l’esclerosi múltiple, el càncer, situacions d’estrès posttraumàtic i també en cas de migranyes.

Actualment, quina resposta política us trobau?

Fa dos mesos vàrem fer una sol·licitud d’empara institucional per posar un calendari i poder parlar i també crear un registre específic que fa 10 anys que reclamam. I oficialment els grups polítics, tant MÉS com PSIB, poden presentar una iniciativa, però les nostres fonts ens han dit que el PP no estava receptiu. La resposta és ambigua.

A Colorado i a l’Uruguai se n’ha legalitzat el consum. Com pot afectar aquest canvi?

El sector prohibicionista vol que es miri cap a l’alta banda, però a Colorado i a l’Uruguai ho han tingut clar i han crat un precedent que farà que es revisi a l’ONU, on el darrer que s’ha ratificat en tema de drogues és del 1974 i està més que caducat. Als EUA, més de la metitat dels estats tenen regulat el consum de cànnabis. Ara estam preocupats per l’esborrany de seguretat ciutadada, ja que ara mateix no n’està penat el consum, només el tràfic, però segons l’esborrany sembla que no es podrà cultivar ni per a autoconsum.