El ball dels Cossiers d'Alaró i el Firó de Sóller, camí de convertir-se en festes d'interès cultural

El ball dels Cossiers d'Alaró, el Firó de Sóller, les festes de Sant Antoni de sa Pobla i els Cavallets i la festa de Sant Joan Pelós, de Felanitx, van camí de ser declarades celebracions d'interès cultural, malgrat que encara els quedi un llarg camí burocràtic i l'aprovació de les institucions per aconseguir-ho. Per ara, el Consell Assessor de Cultura Popular ha fet un informe favorable a la declaració, i això és un principi. Així, en la propera reunió de la Comissió Insular de Patrimoni s'estudiarà la documentació i, posteriorment, el Govern autonòmic haurà d'emetre un informe. Finalment, el Consell de Mallorca haurà de sotmetre l'expedient a votació.

En el cas del ball dels Cossiers d'Alaró, la sol·licitud fa referència a una de les danses més típiques que es conserven a l'illa. El seu origen és desconegut, però al llarg de la història nombrosos documents parlen de la dansa, com ara una publicació de l'any 1544 escrita per Josep Rullan o la descripció redactada per l'arxiduc Lluís Salvador en el 'Die Balearen'.

Actualment, el ball dels Cossiers d'Alaró té lloc en dues ocasions durant l'any: el darrer dissabte del mes de maig, coincidint amb la missa que commemora les figures de Guillem Cabrit i Guillem Bassa, i el 16 d'agost, dia de Sant Roc, patró d'Alaró. Aquesta manifestació cultural integra una sèrie de danses mallorquines a càrrec d'un grup de dansaires format per sis cossiers i una dama, als quals s'afegeix la representació del dimoni quan es tracta de celebracions no religioses.

Per la seva banda, el Firó de Sóller recorda la victòria del poble solleric enfront de l'atac corsari turcoalgerià que va tenir lloc l'11 de maig de 1561. Actualment, la celebració, a l'entorn de la qual es duen a terme nombroses iniciatives de caire sociocultural, inclou actes tan emblemàtics com ara la investidura de les Valentes Dones, la processó solemne de la Mare de Déu de la Victòria i la representació dels fets històrics que pretén commemorar la celebració del Firó.

La festa de Sant Antoni Abat de sa Pobla també està considerada una de les manifestacions de cultura popular més directament vinculades a la història i les tradicions mallorquines. Tot i que gairebé tots els pobles de l'illa celebren aquesta diada, la devoció que el municipi de sa Pobla sent per Sant Antoni data del segle XIV. La celebració té com a actors principals els mateixos veïns del poble, si bé no hi falten personatges tan característics com els dimonis, els caparrots i els gegants. Tots plegats protagonitzen els actes festius de la revetla de la nit del 16 de gener i la festa de l'endemà.

Pel que fa a Felanitx, el Consell de Cultura Popular ha emès informe favorable sobre els Cavallets i la festa de Sant Joan Pelós. En el primer cas, cal remarcar que l'origen dels Cavallets apareix relacionat amb les batalles de moros i cristians que, durant el segle XV, tingueren lloc al territori de la península Ibèrica. A Felanitx, la introducció d'aquestes figures va lligada al convent de Sant Agustí, fundat al municipi l'any 1603.

Si bé antigament els Cavallets només ballaven el dia de Sant Agustí, a finals del mes d'agost, ara també ho fan per Santa Margalida, patrona de Felanitx, els dies 19 i 20 de juliol. El seu repertori inclou balls amb noms propis, com els 'canvis', el 'pas nou', el 'passeig', les 'cadenilles' i el 'rotllet'. Molt recentment, el 2005, s'incorporaren dos balls nous: 'S'envestida' i 'Ses tres potadetes'.

Finalment, la festa de Sant Joan Pelós, també a Felanitx, fa referència a un personatge que representa Sant Joan Baptista i que és conegut amb el sobrenom de 'Pelós' perquè antigament anava vestit amb una pell d'ovella sense assonar. La figura surt a ballar per Sant Joan seguint un recorregut que comença al carrer de la Gerreria i que s'ha mantingut sense variació a través del temps. La documentació històrica indica que Sant Joan Pelós formava part de la comitiva de la festa del Corpus i existeix constància que, a la primera meitat del segle XVIII, ja sortia a dansar amb els boters com a integrant de la confraria de Sant Joan Baptista.