Publicitat
Publicitat

“Convé ressaltar la base científica de la microimmunoteràpia i deixar clar que no estam dins la filosofia homeopàtica”

Pascal Mensah és el director científic del 1r Congrés Internacional de Microimmunoteràpia (ICOMI) que es durà a terme al Palau de Congressos de Palma entre els dies 18 i 20 de maig. També és metge de medicina general a Nimes (França) i director de Formació a Europa de l’Institut International de Micro-Immunothérapie (3IDI)

Què és la microimmunoteràpia?

És la utilització de substàncies immunocompetents en low doses o dosis baixes, presentades en fàrmacs amb concentracions molt més petites del que és habitual i compreses entre els micrograms i els femtograms (10 elevat a menys 15 grams). Cal tenir en compte que els medicaments habituals presenten concentracions entre el gram i el mil·ligram. Diverses associacions mèdiques desenvolupen tractaments de microimmunoteràpia des de fa més de 20 anys.

Quines són les molècules emprades en aquests tractaments?

Algunes molècules tenen la propietat de modular el nostre sistema immunitari. La immunoteràpia clàssica utilitza anticossos monoclonals, al·lèrgens i antígens. Però hi ha altres substàncies que són immunocompetents, per exemple les hormones tiroïdals, les vitamines (A i D) i unes molècules més especifiques del sistema immune que anomenam citocines. La interleucina 2 (IL-2) és un bon exemple per comprendre l’evolució de la immunologia emprada en baixes concentracions. En definitiva, per un costat tenim l’evolució de la immunologia cap a les baixes concentracions i, per l’altre, cal destacar el treball de les associacions mèdiques que estudien l’evolució d’aquestes substàncies utilitzades per modular el nostre sistema immune. Les dues evolucions convergiran en el marc del congrés que realitzarem la setmana vinent.

Quina és l’eficàcia d’aquest tipus de teràpies?

Ja s’ha demostrat l’eficàcia de la IL-2, de les vitamines A i D i de la microbiota per modular el sistema immune. Actualment estam posant en evidència els efectes clínics de determinades substàncies immunecompetents com les citocines, emprades en molt baixes concentracions, gràcies a estudis fets amb ratolins i in vitro. L’eficàcia de la microimmunoteràpia té a veure amb l’autoimmunitat.

Què és l’autoimmunitat?

És la resposta que crea el nostre sistema contra un atac a l’organisme, per exemple una inflamació crònica que destrueix els teixits dels nostre cos. La microimmunoteràpia restaura el funcionament del sistema immunitari quan aquest falla, per algun motiu. Aquesta funció es denomina ‘tolerància’.

Cóm és que no s’havia fet mai un congrés mundial i per què és fa ara a Pal ma?

L’ús de baixes concentracions en els fàrmacs és un dels avanços més importants de la immunoteràpia en el tractament de malalties cròniques. Cal donar-li visibilitat. Ens reunim a Palma perquè és un lloc de fàcil accés des de qualsevol lloc. L’existència dels laboratoris de l’empresa Labo’Life, ubicats a Mallorca, també ha estat un element a tenir en compte. L’organització del congrés correspon a tres entitats internacionals, entre les quals hi ha l’Associació Espanyola de Microimmunoteràpia (AEMI).

Fa un any, en el decurs de la presentació del congrés, es va anunciar que la UIB acolliria l’esdeveniment. Cóm és que finalment no ha estat així?

La seva dimensió internacional, amb més de 300 participants, ha obligat a adaptar un espai més ampli del que havíem previst en un principi. La distribució dels espais i la tecnologia necessària fan que sigui més apropiat dur-lo a terme al Palau de Congressos. Tot i així, la UIB continua sent un col·laborador del congrés.

De quina manera hi col·labora? En el catàleg de presentació no hi figura cap referència.

En el prospecte, hi figuren els espònsors i els patrocinadors, però la Universitat no té una funció comercial, sinó que aporta una col·laboració intel·lectual. El professor de microbiologia de la UIB Jordi Lalucat forma part del comitè científic del congrés. Hi haurà un curs bàsic sobre immunologia a càrrec de dos professors universitaris, un dels quals és Carlos Juan Nicolau, de la UIB, professor associat de microbiologia al departament de Biologia de la Universitat.

Quins són els avanços científics que es presentaran en el congrés?

És difícil de resumir-ho en poques paraules, però puc dir-vos que moltes de les presentacions seran una primícia que encara no han estat publicades a escala internacional. Us en donaré alguns exemples: novetats sobre el tractament immunològic de la diabetis; novetats sobre la microbiota com a regulador del sistema immunològic; innovacions tecnològiques en la creació de nanopartícules terapèutiques; innovacions terapèutiques en el tractament de malalties neurodegeneratives. Sobre les noves proteïnes, ara ja som a la interleucina 35, i les que vindran... Així com les anam descobrint, cada cop tractam de saber-ne noves funcions, rols i possibilitats terapèutiques. Cada cop en sabem més, però de moment estam emprant només una petita part de tot aquest coneixement.

Quantes persones segueixen un tractament de microimmunoteràpia al món?

Hi ha més de 250.000 pacients a Europa tractats amb citocines amb baixa concentració ( low doses ), però aquesta xifra no inclou els pacients tractats amb les vitamines A i D, i d’altres substàncies immunomoduladores. La microimmunoteràpia va començar a Europa i ara s’estén a altres continents. Estic segur que el congrés de Palma contribuirà decisivament a la seva expansió.

Els tractaments no són gaire cars, si tenim en compte que parlam de microdosis?

Tal vegada això podria ser veritat si xerràssim de patates, però no és el cas. La tecnologia desenvolupada actualment per fabricar microdosis, i el dia de demà per fabricar nanopartícules, impliquen un cost financer molt important. La biotecnologia té unes necessitats i requereix unes mesures i normatives de fabricació i control molt exigents. En tot cas, jo som el director científic de l’ICOMI i seria més adequat fer la vostra pregunta als productors i als laboratoris farmacèutics.

Per què hi ha països com Espanya on la microimmunoteràpia s’acull a la normativa de l’homeopatia? Això no crea confusions entre metges i pacients?

Efectivament, pot crear confusions. A Europa no existeix encara una normativa particular sobre aquestes baixes concentracions de fàrmacs de què parlam. L’única possibilitat de produir medicaments en low doses, per part dels laboratoris, és seguir la regulació homeopàtica. En tot cas, vull deixar clar que les citocines no pertanyen a la farmacopea homeopàtica i que nosaltres no som adeptes a la filosofia homeopàtica i, en conseqüència, no seguim els criteris terapèutics de l’homeopatia.

Però és un fet que aquest buit legal crea rebuig per part d’una part de la mateixa comunitat científica, que fins i tot ha qualificat la microimmunoteràpia de “pseudociència”. Què teniu a dir-hi?

Aquest tema no afecta el marc del nostre congrés, però la meva opinió, si me la demanau, és que, efectivament, hem d’explicar molt bé per què certs medicaments de microimmunoteràpia són de caire homeopàtic, però només des del punt de vista legislatiu. Hi ha països, com Bèlgica i d’altres, on la normativa és molt estricta, però almenys existeix una reglamentació sobre microimmunoteràpia, cosa que permet un cert marge de maniobra; en canvi, a Espanya no hi ha cap reglamentació específica. El desconeixement de l’Administració sobre el que representa la microimmunoteràpia és molt gran. I també de la societat en general.

Això perjudica el vostre sector? Què hi podeu fer?

Hi insistesc, tractar d’explicar-nos millor. Hem de posar en valor i ressaltar la base científica dels medicaments de microimmunoteràpia i deixar clar que no estam dins la filosofia homeopàtica. Hem d’explicar que actualment la ciència mèdica va en la línia de les dosis baixes, tal com podrem veure en el congrés. Podria posar-vos-en molts exemples, però seria entrar en massa detall. En definitiva, per convèncer algú se n’ha de parlar el mateix llenguatge. Per aportar proves, s’han de fer estudis i assajos. I per fer estudis i assajos, cal major finançament i més equips científics que s’interessin pel tema i pels estudis com els que presentarem en el congrés.

Qui garanteix la puresa i qualitat dels fàrmacs?

Els laboratoris són responsables de la qualitat dels processos de producció. Cada metge té la responsabilitat a l’hora de tractar els seus pacients. Els metges, en receptar un producte de microimmunoteràpia, ha de saber si és eficaç i si té cap risc per al pacient, i ha d’adaptar-ne la dosi segons les necessitats.

Estau satisfet de la qualitat dels laboratoris, pel que vós coneixeu?

No de tots, alguns haurien de millorar i vigilar encara més els seus processos, però, de la majoria, n’estam satisfets al cent per cent, perquè tenen nivells de qualitat molt elevats, amb normes i procediments GMP de Bones Pràctiques de Manufactura.

Cap on avança la microimmunoteràpia?

Serà el futur de la medicina en el tractament de les malalties cròniques. Per dues raons: pel desenvolupament mateix de la biotecnologia i per la reducció d’efectes secundaris per als malalts crònics. La recerca de proteïnes beneficioses per a la nostra salut és un dels camps de biotecnologia amb més recorregut per endavant. Volem augmentar la visibilitat de la microimmunoteràpia, cosa que farem gràcies a la realització d’aquest congrés.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF