TRANSPORT INTERINSULAR
Balears 03/06/2013

Connexions entre illes, condemnades a l'odissea

Menorca i les Pitiüses reclamen la tarifa única, però el Govern no la considera realista

Maria Solà / David Ventura
5 min

Ciutadella/eivissa.Ciutadans, partits polítics i institucions públiques reclamen des de fa anys una tarifa plana i universal de 30 euros per trajecte en els vols entre illes. Tots semblen estar d'acord en la necessitat de modificar l'Obligació de Servei Públic de les rutes interinsulars aprovada l'any 2003, però el Govern balear no considera realista aquesta proposta i el Ministeri de Foment continua resistint-se a alleujar la malaltia crònica que pateixen les Balears pel que fa al transport aeri.

Menorca, la gran oblidada

Els residents menorquins es veuen obligats a pagar una tarifa mitjana de 80,2 euros per anar i tornar de Palma, segons dades del Ministeri de Foment corresponents a l'any 2011 i, en el cas de viatjar fins a Eivissa, el preu puja fins als 90,5 euros, tenint en compte que no hi ha vol directe des de l'aeroport de Menorca i, per tant, és necessari fer escala a Son Sant Joan.

Per contra, un bitllet d'avió d'anada i tornada a Barcelona resulta més econòmic que qualsevol connexió interinsular, tot i que aquesta ruta no disposa d'una Obligació de Servei Públic. En concret, volar fins a la Ciutat Comtal des de l'aeroport de Menorca costava el 2011 una mitjana de 28,2 euros per trajecte amb el descompte de resident, tal com revelen les dades de Foment.

Aquesta notable diferència de preu és conseqüència d'una declaració de servei públic "mal negociada", segons denuncia el portaveu de la plataforma El transport aeri ofega Menorca, Joan Enric Vilardell. Destaca, a més, que les rutes entre illes no són rendibles per a les companyies, perquè representen un petit segment del mercat, fet que frena la possible incursió de les aerolínies de baix cost que afavoririen una davallada de les tarifes, una teoria que també comparteix el diputat socialista i exconseller de Mobilitat del Consell de Menorca, Damià Borràs.

El col·lectiu, nascut a principi de 2011 amb el propòsit d'exigir connexions més eficients i tarifes assequibles, ha revifat la polèmica relativa als preus abusius que s'apliquen a les comunicacions interinsulars que, tal com indica Vilardell, van en detriment de la cohesió territorial. El portaveu no dubta a l'hora de culpar el Govern balear d'indiferència i l'Estat d'ignorància. "De la mateixa manera, fa la sensació que la capacitat del Consell per resoldre aquesta problemàtica és molt reduïda", es lamenta.

La viabilitat de la tarifa única

A instàncies del director general de Ports i Aeroports del Govern balear, Antonio Deudero, la plataforma va elaborar un estudi sobre l'Obligació de Servei Públic dels trajectes interinsulars. Redactat per Vilardell, l'informe defensava que l'aplicació de la tarifa única de 30 euros suposaria un increment d'un 4 % en el moviment entre illes de residents i un augment de l'1,5 % de turistes per a Menorca i Eivissa, a més d'un nou flux turístic interinsular.

No obstant això, l'única resposta que varen rebre els membres del col·lectiu menorquí en entregar la documentació va arribar a través dels mitjans de comunicació. Deudero va assegurar que va fer arribar l'estudi a Aviació Civil, però l'organisme públic hi va detectar algunes errades que mai no foren detallades. "Ens sentírem menyspreats pel director general de Ports i Aeroports, qui en cap moment no ens va agrair la feina feta i no es va dignar a corregir els possibles errors que un grup de ciutadans podríem haver comès", critica Vilardell.

A hores d'ara, la plataforma El transport aeri ofega Menorca considera que la solució a les deficients connexions aèries que pateix l'illa passa per la via judicial. "Hem arribat a la conclusió, trista però certa, que ens estam pegant cops contra una paret des de fa dos anys", assenyala l'arquitecte, qui apunta que el col·lectiu està elaborant un estudi sobre la situació actual del transport aeri a Menorca i recull fons per demandar l'Estat espanyol per no defensar el dret a la mobilitat i al desenvolupament econòmic dels menorquins.

La negociació política

Des de l'Executiu balear manifesten que "dins aquesta legislatura hi haurà canvis en interinsulars". Amb tot, reconeixen també que esperen reposta d'Aviació Civil, dependent de Foment, des del mes de novembre de l'any passat.

El conseller insular de Mobilitat i Projectes, Luis Alejandre, considera que la millora de les connexions aèries ha d'anar de la mà d'un canvi de model, similar al pont aeri. Alejandre no descarta renunciar a algunes connexions directes o a cert nombre de freqüències per aconseguir la tarifa plana i universal de poc més de 30 euros per trajecte i confia que Aviació Civil doni llum verda a la proposta, encara que admet que l'organisme és més aviat conservador i poc amant de les modificacions.

Les negociacions entre el Consell de Menorca i Madrid són constants, un estira-i-arronsa que el titular de Mobilitat vol guanyar. "És qüestió de xifres i de voluntat política", declara abans d'apuntar que el Govern balear està disposat a afegir els doblers necessaris per possibilitar el canvi que defensa l'administració menorquina. "Aquesta inversió repercutirà amb el temps en una reactivació de l'economia i, a més a més, permetrà posar en valor el poc arrelat sentiment balear", conclou Luis Alejandre.

Dues illes que es desconeixen

Entre Eivissa i Maó hi ha 266 quilòmetres. No són gaires i és, més o menys, la mateixa distància que separa Saragossa de Barcelona. No obstant això, per molts pitiüsos, Menorca és com si fos el planeta Mart. Molt pocs eivissencs han estat a Menorca, però, en el seu descàrrec, s'ha de dir que no ho tenen fàcil per anar-hi.

Qui sí que visita regularment Menorca és l'eivissenca Elena Serra. La seva germana es va casar amb un menorquí i se'n va anar a viure a l'illa verda. Ella troba a faltar el vol directe que existia entre les dues illes i que es va suprimir per manca de passatgers. En l'actualitat, per anar a Menorca, ha d'agafar dos vols: "Estan coordinats i a Son San Joan no hem d'esperar més de mitja hora. Així, entre una illa i l'altra es pot tardar entre una hora i mitja com a poc, i dues hores i mitja com a molt". Multiplicar per dos el nombre de trajectes significa també multiplicar-ne el preu: "Anar i tornar costa 150 euros; això és caríssim. 150 euros per moure's dins les illes de la mateixa comunitat!". Una quantitat que resulta "ruïnosa" si es fa el viatge en família.

La triple insularitat

Pels formenterers, la insularitat és un concepte omnipresent en multitud d'aspectes quotidians de la seva vida, i el ferri que uneix el port de la Savina amb el d'Eivissa és el cordó umbilical que els enllaça amb tot el món. Una de les persones que setmanalment viu en primera persona la "triple insularitat" perquè per motius laborals s'ha de desplaçar a Mallorca és la diputada socialista Margalida Font, que ja ha tingut algunes males experiències amb les connexions aèries.

"La primera barca és la de les set del matí", explica la diputada Font, "i quan baix a terra he d'agafar un taxi per arribar a l'aeroport i poder agafar a temps el vol de les 8.15 hores a Palma". És una arribada tan justa que no pot facturar cap maleta i ha de viatjar només amb l'equipatge de mà. En ocasions, un embós de trànsit o una manca de taxis l'han deixada a terra i, per això, ha decidit curar-se en salut i desplaçar-se a Mallorca el dilluns horabaixa per poder assistir a la sessió parlamentària, que es du a terme dimarts dematí. "Si vull arribar-hi a temps he d'agafar, com a molt tard, l'avió de les 19.30 de Palma a Eivissa", diu. La meva feina sovint s'allarga més del previst i haver de tornar a Formentera em fa ser esclava del rellotge, sempre patint.

stats