Publicitat
Publicitat

Col·laborar amb l’administració com a divisa

El 98% de les empreses, el 95% dels treballadors per compte d’altri i el 79% dels autònoms a l’Estat estan afiliats a una de les 20 mútues d’accident de treball existents

El 98% de les empreses, el 95% dels treballadors per compte d’altri i el 79% dels autònoms a l’Estat estan afiliats a una de les 20 mútues d’accident de treball existents, entitats amb tradició en la praxi laboral, que emanen de les societats mutualistes de final del segle XIX i que s’han convertit en l’eina fonamental de les administracions per garantir el sistema de seguretat social i d’assegurança física dels treballadors en el moment que desenvolupen la feina. No es podria entendre ara una altra forma de prestació d’aquestes garanties, ni molt menys que aquesta tasca l’hagués d’assumir de manera directa l’administració.

L’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) aplega les 20 mútues que han resultat d’un llarg procés de fusions i absorcions iniciat en els anys 70, quan se’n comptaven 266 a l’Estat. La creixent implicació amb la feina de la Seguretat Social ha portat les mútues a un creixement de filiació fins a arribar als més de 12.000.000 de treballadors d’1.365.000 empreses, i als gairebé 2.400.000 autònoms, que des de la novació legislativa de 2004 han quedat sota la protecció de les mútues.

Com a ens col·laboradors de les administracions, les mútues es regeixen per les disposicions legals del govern de l’Estat, que regulen i controlen les prestacions que se’ls encomana. Les seves principals tasques són les de caire preventiu, com difondre programes de formació i d’informació, visites o assessorament directe, prioritàriament a les empreses més petites i que és més difícil que tinguin un servei propi de salut laboral. “La prevenció a càrrec de quotes -que les mútues fan a les empreses- està condicionada des de les directrius que anualment es decideixen per reial decret a Madrid”, diu Isidro Ripoll González, delegat de Mútua Balear a Palma i delegat territorial d’AMAT.

Les prestacions de caire assistencial, la sanitària, la rehabilitació física, l’orientació professional i les prestacions econòmiques, amb la gestió del pagament de les despeses derivades de les baixes per incapacitat laboral temporal o permanent, com també les de mort i supervivència, queden dins l’àmbit d’actuació de les mútues. En tots els casos, com a una extensió d’allò que promou l’Institut Nacional de la Seguretat Social i els serveis públics de salut.

Les mútues són les encarregades de pagar les prestacions que es derivin de les contingències laborals contractades, ja siguin comunes o professionals, o en el cas de les derivades de l’embaràs de les treballadores, i també les incloses en la cotització social de cada autònom. Això motiva que el finançament de les mútues sigui a través de les aportacions que hi destina la Tresoreria General de la Seguretat Social en funció de les quotes empresarials que s’ingressen per cada treballador d’alta dins del sistema.

Mútua Balear

L’hereva de la tradició mutualista a Mallorca i a Menorca

Mútua Balear és l’única de les 20 que manté la seu central a les Illes. La data oficial de creació amb el nom actual es remunta a 1953, tot i que els orígens van 30 anys més enrere. L’actual configuració sorgeix després de les absorcions d’altres entitats com la Llucmajorera, la Felanigense, la Mútua Patronal d’Accidents de Treball Agrícoles de Mallorca i Mútua Guanarteme de les Illes Canàries. Més recentment les mútues s’han vist obligades a separar els sistemes de cobertura als accidents laborals de la tasca de previsió. Mútua Balear ho ha resolt amb la fundació de Previs, societat que concentra les accions formatives i informatives en matèria de prevenció de riscs laborals.

Aquesta activitat sovint motiva que algunes empreses contractin serveis suplementaris com “de formació aliens, subjectes a contractes directes amb les empreses que ho demanen, com vigilància en temes de salut, xerrades i equips de protecció individuals”, segons Ripoll.

De la relació amb l’administració autonòmica a Balears també ha nascut el programa ‘Empresa segura’, que ha servit perquè els tècnics de les mútues i dels serveis de prevenció puguin detectar aquelles empreses amb major risc de patir accidents i poder-hi destinar recursos per a projectes de formació.

El vessant altament terciari de l’economia balear determina alguns comportaments de l’accidentalitat laboral: “No es pot comparar el nostre sector productiu amb el del País Basc”, opina Isidro Ripoll, qui creu que això condiciona que “tinguem més incapacitats lleus, però que tenen menor durada, i un panorama d’accidentalitat que augmenta d’abril a agost per l’estacionalitat de l’activitat turística” amb un període previ, “entre febrer i març de cada any”, en què les activitats de posada en marxa de les infraestructures hoteleres també generen una remuntada dels accidents en els gremis involucrats en les reformes dels locals.

Mútua Balear

És l’única de les 20 existents que manté la seu central a les Illes Balears. Es va crear oficialment el 1953, tot i que els orígens van 30 anys més enrere.