Publicitat
Publicitat

"El que fas és estimar i prou"

Catibel Vallespir i Nati Solivelles estan casades i tenen dos fills. Iniciaren el procés de maternitat ara fa vuit anys

Quan va entrar la maternitat en els vostres plans?

Nati: Jo volia ser mare i fins i tot al principi em vaig replantejar la relació amb Catibel perquè ho veia molt complicat, però al final no ho ha estat. Vaig fer el procés de pensar que m'havia de fer una inseminació, perquè quan jo sortia amb al·lots tot això no m'ho plantejava. Quan vaig començar a sortir amb ella tenia 25 anys i als 30 hi vaig tornar a pensar de manera seriosa.

Com us vàreu decidir?

Catibel: Xerràrem molt del tema. A Nati li feia molta il·lusió i ens posàrem en marxa. Adrià ja té set anys. Al principi no fèiem comptes casar-nos, però com que ella estava embarassada… En aquell moment el matrimoni estava legalitzat, però no s'havia modificat el registre civil i jo no vaig poder inscriure-hi el nin amb el meu llinatge. Aleshores vaig fer un procés d'adopció amb el nostre primer fill.

Nati: A Ferran ja el registràrem amb normalitat amb els dos llinatges. Nosaltres som de les primeres parelles que ens casaren a Mallorca. Ho férem a l'Ajuntament de Porreres. L'única dificultat que ens hem trobat ha estat la del registre fins que es modificà. La resta ha anat molt bé.

Com vàreu viure el recurs del PP contra el matrimoni gai?

Catibel: No ens va preocupar gaire perquè era surrealista. Si l'haguessin anul·lat, nosaltres què faríem?. Jo crec que ho volien tombar, però varen veure que era una aberració per la quantitat de gent casada amb fills registrats.

Què pensau de qui demana un pare i una mare per als infants?

Catibel: Es mobilitzen pel tema dels fills amb parelles homosexuals, però no pel maltractament d'un infant o els abusos i altres coses que es poden donar en parelles heterosexuals.

I quina opinió teniu de l'esborrany que pretenia excloures lesbianes i dones fadrines de la reproducció?

Nati: Jo he tingut la sort de tenir mitjans econòmics per poder fer-ho per la privada, però a les dones que no tenen aquesta sort els estan dient que no poden ser mares, i això és indignant. Jo crec que és un tema ideològic. Totes les dones tenen dret a ser mares. S'ha de poder beneficiar del servei tothom independentment de la identitat sexual o de la situació econòmica. A més, s'agafen a una suposada patologia que no es dóna en moltes parelles heterosexuals perquè de vegades no es detecta el problema mèdic.

Com és la vostra quotidianitat?

Catibel: Nosaltres no hem tingut mai cap problema, al contrari. Quan vàrem dur a l'escoleta el nostre primer fill, la directora va dir: "Ja era ben hora de tenir una família diferent!". Mai no m'he trobat amb ningú que m'hagi fet sentir malament.

Nati: No, jo tampoc. Tenim una vida normalitzada i res diferent de qualsevol altra família. No cal fer diferències allà on no n'hi ha, perquè l'únic que necessita una criatura és que l'estimis. L'únic que has de fer és estimar i prou.