Balears 16/01/2014

El jutge del cas Nóos cita els autors dels informes d'Hisenda sobre la infanta i Aizoon

A banda dels tres inspectors d'Hisenda, el jutge també accepta que, com demanava el fiscal, declarin la policia que dirigeix la investigació del cas Nóos i els representants de les empreses que contractaven Urdangarin

Enric Borràs
4 min
Pedro Horrach, entrant al judici per suborn a Jaume Matas

PalmaEl jutge del cas Nóos, José Castro, ha notificat aquest dijous al matí en entrar als jutjats de Palma que, tal com li havia demanat el fiscal Pedro Horrach, crida a declarar dia 25 al matí els tres inspectors d'Hisenda autors dels informes sobre la infanta, Aizoon i l'Institut Nóos. El fiscal reclamava que declarassin per provar de deixar clar que no hi ha cap indici de delicte fiscal o de blanqueig en contra de la infanta. El jutge també ha acceptat la petició del fiscal perquè declarin de nou els representants de les empreses que contractaren Iñaki Urdangarin com a conseller o assessor i l'oficial de policia que dirigeix la investigació del cas.

El jutge ha notificat les citacions en una breu providència, de només dues pàgines, en què no diu absolutament res dels retrets que li dedicava el fiscal a l'escrit en què demanava les citacions. José Castro, doncs, no continua -per ara- la batalla dialèctica amb el fiscal a còpia d'escrits judicials sobre si hi ha prou indicis o no per imputar la infanta. De fet, no li cal, perquè ningú ha fet cap recurs en contra de la imputació -i ja s'ha acabat el termini-, de manera que ha quedat fixada la citació per a dia 8 de febrer.

El fiscal anticorrupció Pedro Horrach va lliurar dimecres al jutge Castro un escrit en què torna a criticar-lo per imputar la infanta Cristina de Borbó i diu que ho ha fet "justificant l'existència d'indicis delictius" a partir d'una "teoria conspiratòria". Horrach volia que, abans que no declari la infanta dia 8, ho facin diverses persones, incloent-hi tres inspectors d'Hisenda, un com a testimoni i dos com a perits, per ratificar els informes "qüestionats" pel jutge a cop d'"insinuacions relatives a l'encobriment d'interessos espuris aliens al compliment de la seva tasca professional".

A banda de citar els inspectors d'Hisenda, el fiscal demanava que tornassin a declarar com a testimonis els representants de les empreses que havien contractat Iñaki Urdangarin com a conseller o assessor -Mixta Africa, Legardere, Aceros Bergara, Havas Sport, Altadis, Pernod Ricard i Seeliger y Conde-. Haurien de servir per demostrar que les feines que els va facturar Aizoon en realitat només les feia Urdangarin i que és a ell a qui se l'ha de cercar per delicte fiscal a causa d'això, si és el cas. En el mateix sentit, també reclamava la declaració de la inspectora en cap del Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional, que ha dirigit la investigació policial del cas Nóos.

El fiscal parla d'errors d'interpretació de José Castro, que fa afirmacions "penalment innòcues" o sense "cap transcendència" i que algun pic "indueix a confusió". Per contra, defensa els inspectors d'Hisenda. Per aquest motiu exigeix que compareguin, "per evitar que [el jutge] continuï mantenint la tesi inculpatòria contra Cristina de Borbó basada en l'absurda i denigrant teoria d'una suposada manipulació tendenciosa".

Horrach retreu al jutge que, en la interlocutòria en què va imputar la infanta, digués que l'Agència Tributària va exculpar les dones d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres -la infanta i Ana Maria Tejeiro- però que respecte de Tejeiro ho fes "a partir només d'un moment determinat" i, a més, "canviant de criteri respecte d'informes anteriors". El canvi de criteri d'Hisenda, afegia el jutge, s'hauria fet quan ell mateix i l'Audiència de Palma qüestionaren "la responsabilitat penal" de la filla del rei d'Espanya, que l'Agència Tributària "sempre havia mantingut al marge de qualsevol responsabilitat".

Tres factures polèmiques

Les declaracions sobre la "teoria conspiratòria" es basen, sobretot, en una disputa per tres factures emeses el 2007 d'una de les empreses de la trama, Intuit, a l'empresa dels ducs de Palma, Aizoon, per valor de 69.990 euros. El jutge contradiu la versió de l'Agència Tributària i diu que, com que Hisenda mateix les havia considerades "simulades", no es poden deduir en la declaració, s'han de sumar al frau a Hisenda del 2007 i, en aquell any, ja superaria els 120.000 euros, de manera que seria un delicte penal.

Horrach ho nega. Diu que el jutge ha fet una "errònia interpretació" i que, demanant a l'Agència Tributària un informe sobre les despeses d'Aizoon sense tenir en compte que s'havien d'imputar directament a Urdangarin donava una ordre "altament contradictòria". Segons el fiscal, aquestes tres factures són "un ajustament en el repartiment de beneficis entre Urdangarin i a Torres" i, per tant, s'han de comptar a Torres, no a Urdangarin i encara menys a Aizoon. D'aquesta manera, l'empresa dels ducs de Palma -i tampoc els seus propietaris- no hauria comès un delicte penal de frau fiscal el 2007.

L'escrit del fiscal nega que l'Agència Tributària hagi exclòs la infanta Cristina expressament. Diu que els autors dels informes d'Hisenda no hi fan referència "per la mateixa raó que ni el fiscal ni el jutge en demanaren la imputació" -en aquell moment del procés-, perquè "ho hi havia dades de les quals es derivàs la seva vinculació amb un frau fiscal". Recorda que, d'entrada, el jutge va desestimar la petició de Manos Limpias de citar com a imputada la filla del rei d'Espanya.

Manca d'ètica

El fiscal avisa que el jutge corre un "greu risc" de prendre declaració a la infanta basant-se en "retrets ètics i no sobre fets presumptament delictius", i insisteix que incloure despeses personals com si ho fossin d'una empresa de la qual s'és propietari "no s'inclou en el Codi Penal com a figura delictiva". Afegeix que la quota que s'hauria defraudat amb Aizoon no supera els 120.000 euros i, per tant, no és delicte.

Horrach també defensa la duquessa de Palma a partir de la seva ignorància sobre assumptes fiscals, tal com ho fan els seus advocats. Diu que si el jutge mateix "manifesta reiterats dubtes i hipòtesis sobre la correcta tributació de determinats rendiments", així com ho fa Manos Limpias, "resulta incongruent" que s'imputi la infanta per, presumptament, "saber com i de quina manera havien de tributar els rendiments d'Aizoon". Insisteix que ningú no discuteix que Cristina de Borbó pagàs amb càrrec a Aizoon despeses "estrictament personals" ni que "sabia que aquestes despeses eren assumides per la mercantil", però manté que això té una "nul·la rellevància penal", tot i que li servís per estalviar-se imposts.

stats