ABUSOS A MENORS TESTIMONI
Balears 25/10/2014

Carmen Rodríguez: “Comença com un joc i pot acabar en violació”

Maria Fuster
5 min

PalmaCarmen Rodríguez va ser víctima d’abusos sexuals. És voluntària de RANA (Xarxa d’ajuda a nins abusats). Té 37 anys i en fa 17 que viu a sa Pobla, tot i que va néixer a Granada.

Quan us vàreu posar en contacte amb RANA?

Fa tres anys. Exactament hi vaig arribar dia 26 de setembre, però abans de ser-ne voluntària hi vaig anar com a víctima. En coneixia l’existència per internet, on he cercat ajuda moltes vegades. Però el dia que vaig tenir la certesa que qualque dia hi trucaria va ser quan en vaig veure un anunci en un diari. Encara tenc el paper que vaig retallar, el duc a la cartera.

I hi vàreu anar?

No, encara vaig estar mesos a anar-hi perquè primer esgotava totes les vies que hi havia fora, com psicòlogues privades i també de la Seguretat Social. Però no m’ajudaven, em deien que no hi podien fer res, que ja havia passat massa temps. No s’adonaven de la meva inadaptació social ni dels meus problemes de vincles amb la meva parella, amb els meus fills. Ningú no em demanava directament què m’havia passat. Tenc molts informes que diuen: abusos en la infantesa, i allà quedava tot.

Què us va fer decidir?

Un dia era a la teràpia amb una psicòloga de la Seguretat Social que m’havia dit que sí que m’escoltaria i, després de parlar, em va dir que m’havia d’oblidar de tot. Jo em vaig aixecar i vaig partir. Quan vaig arribar a casa, em vaig enfonsar totalment. Amb la meva desesperació vaig enviar un e-mail a RANA, pensant que ningú no em respondria. Això va ser un divendres, dilluns tenia una resposta que em deia que hi telefonàs, però jo no em veia amb coratge de fer-ho. Fins que un dia al treball, la meva cap de la benzineria on faig feina em va veure molt malament i li vaig dir que no trobava la força per cridar aquesta associació. Em va donar el telèfon i em va dir: “Telefona-hi!”. I així ho vaig fer.

I la vostra cap coneixia l’abús?

Jo, des que vaig rompre el silenci, no he deixat de parlar-ne, però no explicava la història completa, que mai no arribes a contar a la gent, només ho fas en teràpia. Jo en donava la versió curta. Deia: “A mi m’han violat”, i aquí quedava tot; però hi havia molt més que una violació.

I com va ser quan vàreu començar a fer teràpia a RANA?

El primer que vaig dir és: “Si això no em funciona em suïcid”. Jo ja havia intentat suïcidar-me, havia estat ingressada diverses vegades. La psicòloga de RANA Beatriz Benavente em va demanar que mentre estigués en teràpia amb ella no em fes mal a mi mateixa. I m’hi vaig comprometre. Llavors vaig començar un programa de 10 sessions individuals i 6 sessions grupals, amb altres víctimes, la qual cosa t’ajuda a rompre el gel, sobretot en el grup. Trobar-te amb gent que ha viscut el mateix que tu ajuda molt. Malgrat tot, jo sabia que no estava tota sola perquè havia participat en fòrums a internet. A partir d’aquí, m’hi vaig voler implicar més, perquè havia aconseguit sortir de la meva depressió, i em varen proposar participar en els tallers de RANA

En els tallers parlau de la vostra experiència?

Sí, explic com vaig començar a ser abusada, que un dels meus abusadors va ser el meu germà o com vaig passar per l’EGB sense que els professors detectassin que havia estat abusada per tres persones diferents. També parl de les conseqüències que va tenir per a mi. El que passa és que ho dus tota la vida, però un dia t’esclata a tota la cara. I així va ser com vaig començar amb els intents de suïcidi, com vaig perdre la meva feina, la meva casa, la meva família, els meus dos fills, i un dia em vaig veure en un hospital sense res demanant-me: què faig?

I abans d’arribar a aquest punt?

Quan vaig rompre el silenci, em vaig rapar els cabells a l’1. Era un senyal per dir que necessitava ajuda, però durant tots els anys el que rebia era molta medicació; a la Seguretat Social em medicaven però no tractaven el problema. No sentia res, però, perquè anava drogada. Una de les seqüeles dels abusos és que em vaig fer ludòpata molts anys, per omplir el cap amb coses diferents dels abusos. I també vaig començar amb l’alcohol perquè les relacions sexuals em costaven molt i així no tant. Tot a conseqüència dels abusos.

Ara heu recuperat la vostra vida?

A poc a poc, però ja no tenc res a veure amb la que va anar a RANA per primera vegada. Els meus fills, però, continuen vivint amb el seu pare. El que passa és que ara la relació és molt bona.

Heu explicat als vostres fills que vàreu patir abusos?

Només al major, que té dotze anys i ja té la maduresa emocional suficient. El que vaig fer va ser aprofitar un moment en què calia donar una explicació. Ell un dia jugant va venir d’amagat amb un ganivet de jugueta, jo estava d’esquena mirant l’ordinador i em va posar el ganivet de plàstic a la gola. Em vaig quedar sense poder respirar i en estat de xoc. Ell es va espantar molt i em repetia que era una broma. Quan vaig poder reaccionar, li vaig explicar un poc el que m’havia passat.

Quina edat teníeu quan us varen agredir sexualment?

Vaig patir abusos dels cinc als setze anys. El que és molt important és explicar que els abusos sempre van de menys a més si no s’aturen i que el que pot començar com un joc pot acabar en una violació un dia si no s’atura i ningú no s’adona del que passa.

I com veis ara el vostre procés?

És un despertar de consciència no només meu. Tota la meva família ho sabia, però ningú no en parlava i fins i tot ho negaven. Va haver-hi moments que dubtava del que havia viscut. Però jo no m’he aturat de treure el tema i així he aconseguit que el meu germà reconegui el que em va fer i millorar la meva relació amb ell. També quan vaig poder parlar-ne tranquil·lament amb els meus pares, va anar bé. Record que mon pare, a qui no havia vist mai plorar, va començar a plorar i el vaig haver de consolar. Jo havia estat molt de temps sense responsabilitzar mon pare del que havia passat. Era una figura inexistent. Només en culpava la meva mare. Però vàrem poder parlar de tot i jo tornaré a treure el tema les vegades que facin falta.

Hi ha un final?

Sí, per mi el final és quan faci front al meu tercer abusador. El que passa és que ha d’arribar-ne el moment, però per això he d’anar al meu poble. Ell quan va abusar de mi tenia 40 anys, i jo, 12. Han passat 25 anys, però li vull dir tot el mal que m’ha fet, vull que sàpiga que no m’ha vençut.

Com us sentiu explicant la vostra història a la gent?

Jo ja ho tenc molt treballat. El voluntariat m’ha estat molt útil i ho és per a moltes persones. Només que un nin o un adult que ha patit abusos ho reconegui gràcies al que fem, per mi, això ja és tot un món. Jo des de petita somiava que arribaria un dia que lluitaria contra això, i RANA ho ha fet possible.

stats