Carme Valls: “Hi ha tendència a medicalitzar la salut de les dones amb psicofàrmacs”

PalmaCarme Valls és metgessa i està especialitzada en salut de les dones. Dirigeix el programa Dones, salut i qualitat de vida del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) i aquesta setmana ha visitat Palma per participar en una jornada sobre salut i gènere.

Com s’introdueix la perspectiva en el món sanitari?

En el cas de la salut pública, per exemple, s’haurien de pensar les enquestes per observar també les necessitats de les dones. Ara es fan des d’un punt de vista, com a molt, neutre, que no detecta les especificitats de la població femenina. Pel que fa a l’assistència sanitària, s’ha de tenir en compte la morbiditat diferenciada.

Què és?

Hi ha malalties que són més freqüents en les dones, com l’anèmia o les autoimmunes... El dolor i el cansament són de predomini femení, però està la medicina preparada per assumir-ho i no veure-ho com un problema de salut mental? Jo crec que ens falta ciència. Molts metges no assumeixen les circumstàncies socials que provoquen aquestes dolences (com la doble jornada femenina) i recepten ansiolítics. Hi ha una diagnosi social del dolor mal feta.

Quins problemes pot provocar receptar ansiolítics a qui no en necessita?

Molts. En el cas de la violència de gènere, per exemple, si dones antidepressius a una víctima, la deixes sense recursos, perquè sedar-la no l’ajuda a pensar amb claredat. Hi ha una tendència a medicalitzar la salut de la dona amb psicofàrmacs perquè ens falta ciència a l’hora de detectar les necessitats de les dones, que tenen, per exemple, més malalties cròniques que els homes.

On més hi ha diferències?

En les addiccions, per exemple. Són més habituals en els homes i és un camp clarament estudiat. Les dones pateixen més ansietat i no s’ha investigat tant.

Per què no? S’invisibilitza la dona en la investigació sanitària?

Fins als anys 90, tots els estudis que s’havien fet sobre el cor havien utilitzat només homes. Ara, un 38% fa servir també dones. Hem canviat, però encara hi som enfora.

I això, malgrat que les dones representen un alt percentatge del personal sanitari...

I de recerca. Però més del 70% dels caps d’investigació encara són homes.

Com s’ha d’actuar en prevenció i promoció de la salut?

En la prevenció hi ha biaixos. No podem caure en el parany que només tenim problemes de colesterol. És important menjar bé, fer esport... que la salut no sigui anar prenent pastilles. També s’ha de reivindicar el dret de les dones a gaudir i al plaer, a més d’integrar-les en els canvis socials que s’han de fer, com tenir en compte la relació entre la salut i la contaminació ambiental, que altera la nostra harmonia hormonal i augmenta el risc de càncer de mama.

Com afectaria introduir la perspectiva de gènere en les relacions professional-pacient?

Aquí entra en joc la violència en l’acte mèdic. Existeix una relació de poder entre el metge o metgessa i les pacients que fa que les dones se sentin anul·lades o pensin que no se’ls té en compte dins una consulta... S’ha de fer més investigació i retornar-la als investigats per tal que canvïin les seves conductes, perquè hi ha evidències científiques que mostren que aquesta relació canviaria.

Es poden produir errades de diagnosi?

Pots intentar tenir un tracte més proper amb una dona perquè senti que li expliques el tractament que ha de seguir, però si no li mires el ferro i la tiroide quan diu que està trista i cansada... Al 60% de les dones en edat reproductiva els falta ferro i moltes altres tenen alteracions en la menstruació que no es valoren i per a les quals els metges recepten anticonceptius sense saber per què.

Què s’ha de fer?

Tractar bé i com toca el que són les coses. Potser no és necessari medicar una dona tan aviat perquè l’ansietat detectada ve provocada per algun element orgànic que no s’ha tingut en compte.