Camps ignora els criteris científics per salvar el TIL
Professors i pedagogs de les Illes denuncien l’arbitrarietat de la Conselleria a l’hora d’avaluar les competències lingüístiques dels alumnes
Maó“Sabem des de fa molt de temps que les proves estan manipulades. S’han saltat totes les normes”. Així de rotunds es mostren alguns dels professionals consultats per l’ARA Balears arran de la publicació per part de la Conselleria d’Educació dels resultats de les proves de diagnòstic sobre les competències en comunicació lingüística -català, castellà i anglès- assolides per part d’alumnes de primer, tercer i cinquè de Primària de cinquanta centres públics i concertats de Balears.
L’avaluació, amb resultats positius a totes les Illes excepte a Menorca, on les dades mostren una davallada en castellà i català, és per l’Executiu autonòmic, en canvi, “una prova estadística i científica” que demostraria “que el trilingüisme ha començat molt bé a Balears”. Una conclusió “predeterminada”, en opinió dels professors i pedagogs preguntats, que resulta d’una “distorsió infame del mètode científic” i d’una “menyspreable manipulació informativa”.
L’alarma entre la comunitat educativa es va encendre a l’inici del curs passat, poc abans que es realitzàs la primera fase dels tests. “Ens vam escandalitzar perquè s’estaven violant els procediments més bàsics i vam decidir començar a treballar-hi”, assenyalen membres d’un grup de feina d’abast interinsular creat expressament per abordar aquesta qüestió. El resultat és un document en què es detalla fins a quin punt la Conselleria i, per extensió, l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) han vulnerat les regles del joc.
Mancances
Les mancances detectades en són moltes, i de calat. Per començar, la inexistència d’un marc teòric i referencial. “Un programa d’avaluació s’ha de situar dins un marc teòric que detalli la metodologia i els continguts a avaluar i res d’això s’ha fet”, asseguren, a la vegada que assenyalen com “un aspecte essencial” a tenir en compte l’índex socioeconòmic dels alumnes, “una variable que s’ha demostrat que té molt d’impacte en el sistema educatiu i que no incorporen”.
L’estudi fet públic aquesta setmana per la consellera Joana Maria Camps tampoc no detalla les matrius sobre les quals es basa l’avaluació. En el document interinsular queda clar que “les matrius han de ser les mateixes per a les proves de català, castellà i anglès per garantir un mateix nivell de dificultat”. A banda d’això, els professionals consultats puntualitzen que “és important saber quins aspectes es tenen en compte, saber si valoren la lectura, la fluïdesa o l’estructura textual, entre d’altres”. No fer-ho així dóna cos a la sospita d’arbitrarietat que plana sobre tot el procediment.
El fet que les proves no s’hagin fet públiques tampoc no ajuda a rebaixar les sospites de la comunitat educativa. “Per principi, una avaluació pública hauria de ser transparent. És una condició bàsica”, remarquen.
Els tests de l’IAQSE tampoc no inclouen els qüestionaris de context; almenys, no els de les famílies i els alumnes. “Les proves han de servir per reflexionar i prendre decisions”, i per això, raonen els membres d’aquest grup de feina, “s’han d’acompanyar de l’índex de context, que és imprescindible per saber si la feina que es fa des del centre té impacte o no sobre l’origen social”. Ni tan sols hi ha traça de l’existència de grups de contrast a les escoles i instituts on s’han realitzat les proves per determinar si la millora o no dels resultats és conseqüència de l’aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües.
No es pot comparar
Una altra de les vulneracions de qualsevol estudi de diagnòstic, i en la qual ha incorregut la Conselleria d’Educació, és comparar l’inici amb el final del curs. Segons adverteixen els professionals consultats, les comparacions haurien de ser, en tot cas, interanuals perquè sols d’aquesta manera és possible saber si s’ha produït un progrés o un retrocés en el rendiment escolar i, més encara, si hi ha hagut un canvi curricular tan significatiu d’un curs a un altre.
Aquestes i altres qüestions, com ara que es canviassin els alumnes i els centres de les proves inicials i les finals o que no s’avaluassin les competències en matèries no lingüístiques, són, pels autors de l’anàlisi, suficientment probatòries de la finalitat que perseguia la Conselleria: “justificar el TIL”.
