Balears 09/08/2013

Calvià i Sant Josep, els municipis més destruïts

Greenpeace evidencia la gestió costanera de les Illes

Laia Seró
4 min

PAlma.Greenpeace situa Calvià (Mallorca)i Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) entre els deu municipis de tot l'estat espanyol que més costa han destrossat durant els anys de la bombolla immobiliària. Entre els vint-i-cinc més destruïts, també hi trobam Sant Lluís (Menorca).

Les dades de l'informe de Greenpeace Destrucció a tota costa 2013 mostren "una platja inundada de bloquet" i pretenen servir per "decidir quin tipus de gestió del litoral volem en un futur".

Les Illes, al capdavant

L'organització conclou que l'ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i que "aquest procés es veurà reforçat per la nova Llei de costes, que suposa una altra eina per continuar urbanitzant el litoral". Segons la tretzena edició de l'informe Destrucció a tota costa, entre 1987 i 2005 s'han destrossat dues hectàrees al dia només en els primers 500 metres de costa.

Els ecologistes també ratifiquen les Illes Balears al capdavant de la llista dels territoris de l'Estat amb la costa més espenyada i destaquen el País Valencià, les Canàries i de nou les Illes Balears entre les comunitats autònomes que han fet malbé la seva costa més ràpidament en els darrers 18 anys. Entre els governs "més destructors" també hi ha els de Catalunya (amb un 44% de la franja costanera ocupada) i Andalusia (36%).

Calvià i Sant Josep

Segons el mateix informe, Calvià (Mallorca) és entre els deus municipis amb més superfície ocupada en la franja costanera dels 500 metres. Concretament, el poble mallorquí té envaïdes 1.150 hectàrees i el 63% de la seva costa ocupada.

Les dades diuen, a més, que Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) presenta grans urbanitzacions difoses i denuncia que, en alguns trams, s'ha privatitzat de facto l'accés públic a la platja amb camins tancats i hotels que ocupen la primera línia de mar. Tot i això, sobre el paper, bona part del litoral de Sant Josep està protegit sota la xarxa ecològica de conservació d'àrees Natura2000. A la pràctica, però, gran part de les seves salines seran privatitzades amb la nova Llei de Costes. És per això que, per Greenpeace, Sant Josep constitueix un exemple de l'absència de protecció efectiva dels parcs enfront dels bloquets.

Els més ràpids

L'organització ecologista situa Sant Lluís (Menorca) com un altre dels municipis que més ha augmentat el nombre d'urbanitzacions a primera línia de mar durant els anys de la bombolla immobiliària. Actualment, el 57% dels primers 500 metres de costa del municipi ja estan edificats, fet que "s'allunya del turisme sostenible que ven l'illa". A escala municipal, Sant Lluís (Menorca), Formentera, Sant Joan de Labritja (Eivissa), Santa Eulària del Riu (Eivissa) i Capdepera (Mallorca) són els cinc termes de l'arxipèlag que més ràpidament han destruït el seu patrimoni natural durant els anys de la bombolla. L'informe també remarca que a Sant Lluís, en ocasions, l'accés a les platges i cales es veu truncat per propietats privades que no respecten l'accés públic a la vora de la mar. Si això continua així, adverteix Greenpeace, l'any 2020 el municipi tindria el 85% de la costa artificialitzada.

D'altra banda, els pobles més urbanitzats, segons el percentatge de superfície construïda en els primers 500 metres de costa, són: Eivissa, amb el 85% de la franja dels 500 metres urbanitzada; Calvià (Mallorca), amb el 63%; Sant Lluís (Menorca), amb el 57%; Son Servera (Mallorca), amb el 51%, i Sant Llorenç del Cardassar (Mallorca), amb el 42%.

Insubmissió

Davant aquesta destrossa, l'organització ecologista insta els governen a trobar-hi una solució. "Ara els alcaldes i les alcadesses tenen a les seves mans la protecció del litoral i el desenvolupament econòmic sostenible dels municipis", ha dit la directora de campanyes de Greenpeace, María José Caballero.

L'organització també ha proposat als municipis que es declarin insubmissos en l'aplicació de la Llei de costes, perquè considera que suposa una desprotecció del litoral; que revisin els plans urbanístics municipals per no permetre més construccions; que es respectin els parcs naturals; que no es construeixi en zones de risc per canvi climàtic i que es promogui una fiscalitat verda per afavorir els termes municipals més ben conservats.

Les més protegides

Però també hi ha bones notícies. I és que Greenpeace assenyala positivament que a les Balears hi ha deu dels 155 municipis costaners que han construït menys a primera línia de mar. Els pobles de les Illes que millor cuiden la seva costa són, en ordre alfabètic: Artà (Mallorca), Banyalbufar (Mallorca), Deià (Mallorca), Escorca (Mallorca), es Migjorn Gran (Menorca), Estellencs (Mallorca), Ferreries (Menorca), Fornalutx (Mallorca), Sant Joan de Labritja (Eivissa) i Valldemossa (Mallorca).

I ara, què?

Tanmateix, si al litoral espanyol es continua construint al mateix ritme que s'ha fet entre els anys 1987 i 2005, Greenpeace pronostica un col·lapse total de la costa mediterrània en poc més d'un segle. Segons l'anàlisi de les tendències futures d'ocupació del sòl litoral, serà concretament cap a l'any 2030 que la costa mediterrània patirà un bloqueig total en 124 anys, si es continua edificant com fins ara. De totes maneres, encara que molts municipis ja tenen ocupada més del 90% de la costa, l'organització ecològica assegura que n'hi ha d'altres que encara disposen de nombroses zones sense urbanitzar i critica la Llei de costes, que permet que es redueixi la protecció de 100 a 20 metres en determinats trams costaners.

stats