Calentets a casa sense que la factura es dispari

PalmaMés de 100.000 persones entren cada mes al portal Construible, que des de 2005 dirigeix Inés Leal, una arquitecta que va orientar la seva carrera professional cap a l’ambientalització dels habitatges i que avui és un dels referents estatals en la matèria. “Sense pecar d’immodèstia, crec que les dades del nostre portal confirmen que hi ha un enorme interès per canviar les maneres de construir o de rehabilitar edificis. Avui, fer la passa i reduir-ne l’impacte ambiental ja no és ciència ficció, és una realitat”, assegura.

Leal fou aquesta setmana una de les ponents de luxe de les jornades sobre rehabilitació energètica i regeneració urbana organitzades pel Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors, que tractà des de tots els punts de vista la nova mirada al món de l’edificació per aconseguir edificis de consum energètic pràcticament nul. Tal com sona.

Però per aconseguir-ho cal començar amb la planificació urbanística, “i això no sempre és senzill”, admet Fernando Aranda, de l’Institut Català del Sòl. “Quan es programa el creixement d’una ciutat, s’ha de tenir en compte fins i tot l’ombra que farà un edifici a l’altre”. Certament, ciència ficció si un es posa a pensar com es fan alguns planejaments urbans.

Però això només és el principi. L’orientació hi juga un paper clau i en els climes suaus com el mediterrani és important “poder orejar la façana i deixar que entri el sol a l’hivern. I, per descomptat, aprofitar les finestres per equilibrar temperatures de manera natural”, indica Lluís Garau. Lamentablement, quan un observa com s’han fet alguns edificis a la UIB, fa ben pocs anys, s’aprecia que ni l’administració mateixa aplica els principis que recomanen els experts. “Falta voluntat política”, diu Inés Leal, si bé afirma que “hem millorat molt des de fa anys”. Marco Menéndez, del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Balears, afirma que “el codi tècnic de l’edificació té moltes errades i té conceptes propis de països nòrdics. A la Mediterrània, les finestres s’han de poder obrir i tancar per regular la temperatura i estalviar energia”, conclou.

Bons aïllaments, òbviament il·luminació de baix consum, ús de la geotèrmia (aprofitament de la temperatura de la terra connectant-hi l’edifici), ús d’energies renovables, cada vegada millorades gràcies a les innovacions tecnològiques, i, el més important, sentit comú. Perquè per damunt de la inesgotable quantitat de proveïdors, la domòtica i els experts que ja hi ha en la matèria, “cal prendre la decisió, tant si ets particular com administració, i posar fil a l’agulla. En uns anys has recuperat l’esforç”, coincideixen els especialistes.

Evidentment, l’energia millor aprofitada és la que no es produeix. Rehabilitar abans que construir i ocupar nou terreny. “És un dels aspectes positius de la crisi. Miram cap a dins del centre urbà i descobrim les joies que vàrem abandonar i que ara podem recuperar. Viure a prop d’on fas feina és la millor inversió energètica”, conclou Inés Leal.

28.700 certificats el 2014

Des de 2013 és obligatori per a nous edificis, venda i lloguer

A finals de 2014 hi havia 28.732 habitatges certificats energèticament, la majoria dels quals existents, atesa la baixa activitat de la nova construcció. El 37% d’aquests tràmits ha qualificat l’habitatge amb la lletra A, la de major eficiència, si bé el segon grup més nombrós, amb un 32% del total de certificats, és el G, que retrata els habitatges amb pitjor gestió de l’energia.

El cap de servei, Àngel Gallego, apunta que és un tràmit “molt senzill, que es pot fer presencialment i via telemàtica; per tant suposa molt poc temps als qui ho volen fer”. Gallego recorda que l’Institut de Diversificació Energètica (IDAE) ofereix ajudes per als qui vulguin ambientalitzar casa seva.