Cala Bóquer, on reposa l’esperit dels ciclops

PollençaIniciam la ruta al Port de Pollença, per l’avinguda Bocchoris, que uneix la vorera de mar amb el camí de la possessió de Bóquer. Ambdós topònims provenen del nom d’un poblat talaiòtic que l’historiador romà Plini el Vell esmenta i que probablement coincideix amb el del Pedret, a l’entrada de la Vall. És difícil trobar un altre indret que atresori tanta meravella.

Bóquer i el camí de la Vall

A hores d’ara, l’Ajuntament i Bóquer n’estudien un accés alternatiu, pel camí Vell, per tal d’evitar el flux de gent ben per davant de la possessió. De moment, entrarem pel camí de les cases, que condueix a un portell amb pas franc per a vianants. El casal es va erigir al peu dels estreps del penyal Roig de la serra d’Albercutx. Hi diferenciam les dependències dels amos i cal Senyor, dotada d’una torre de defensa monumental, remodelada a principi del s. XX per la família Capllonch. Al final de la carrera -esplèndid mirador cap al sud i ponent- passam un portell i seguim un camí ascendent que s’acanala entre uns grans penyals, desplomats de la muntanya.

A la nostra esquerra destaca la corprenedora cresta del Cavall Bernat, del tot semblant a una gran onada fossilitzada. Constitueix un agosarat i inoblidable recorregut excursionístic, des de la talaia Vella fins al morro de Bóquer. La vall està organitzada en dos o tres sementers, a més del coster de la cala. Pel peu del muradal del Cavall Bernat, veurem clarament una escampadissa de runes ciclòpies: el poblat de navetes de Bóquer, d’època pretalaiòtica. Travessant la torrentera de Bóquer es poden contemplar de més a prop.

El camí es dirigeix cap a l’immediat coll del Moro, però abans passa prop de la font del Sementer. Si tenim prou interès, podem pujar al coll que observam rere la font (220 m) i, en uns 20min., ascendir al cimal del penyal Roig (265 m) Hi trobarem, també, restes de construccions prehistòriques amb una murada perimetral. Gaudirem, per afegit, d’unes vistes esplèndides, especialment del Cavall Bernat i de la serra d’Albercutx que s’atansa cap a Formentor i és coronada pel Morral (353 m). És transitable en tot el seu recorregut, encara que presenta alguns passos arriscats.

Retornam a la vall i en el següent sementer, amb molta trencadissa de ceràmica islàmica, hi afinam un pou antic. Passam el darrer portell i des del coll ja divisam la brava cala, encaixada entre els dos serrals. Des d’aquest punt, podem ascendir al coll de la Capellassa (259 m), al bell mig de l’esquenada del Cavall Bernat; fora camí però amb fort rost s’arriba al pas, del tot espectacular.

Del coll del Moro a la cala

Retornam al coll i anam baixant per caminet més indefinit. Uns 10 minuts enllà, localitzam la font de la Vall, amb un abeurador i l’escàs espai d’antic hortet. D’horabaixa, el descomunal Morral s’encén de colors de rovell, com en els olis impressionistes. El camí segueix prop del xaragall i en un alè ens arramba al codolar, ran de mar. Encara hi ha un vell niu d’ametralladores vetlant l’horitzó. Des de la font es pot tramuntar el premontori panoràmic que s’alça al costat dret de la cala i baixar tot seguit al marcar.

Un temps hi hagué una alcova amb el seu llaüt, -l’Escar- a la raconada de l’esquerra, més al recer dels temporals. Al vessant contrari -el racó dels Pins-, allà on els cingles de la serra d’Albercutx s’estimben a plom, i a tall d’aigua, es localitza la cova dels Vells Marins. Es tracta d’una cavitat on entra encalmadament l’aigua marina, de colors fosforescents; serví de cau a la mítica foca mediterrània. S’hi pot arribar per terra, resseguint cap a l’est l’estreta vorera de la cala, entretallada per afloraments esquistosos. Aquí es pot interpretar el procés de formació de la contrada, originat per moviments de falla i esfondrament, terriblement alterats en el miocè inferior-mitjà per forces d’encavalcament.

La vall de Bóquer, simplement i sense més afegits, representa una superba passejada. És un espai natural molt apreciat per nombrosos ornitòlegs, naturalistes i fotògrafs que cada any hi acudeixen, atrets per la riquesa ornitològica i paisatgística.