Publicitat
Publicitat

PROTECCIÓ TERRITORIAL

Cabrera, el paradís recuperat, debat l'ampliació

25 anys després d'iniciar-ne la protecció, el Parlament decidirà si el parc creix

Fa 25 anys que el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la proposició de llei per crear el Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera, presentada aleshores pel Partit Socialista de Mallorca (PSM) i defensada pel diputat Joan Mayol al Congrés. La protecció ha estat positiva i els darrers anys els fons marins de Cabrera -d'una gran biodiversitat- s'han recuperat. Avui es planteja una ampliació del parc per protegir-ne les zones limítrofes, bastant devastades per la pesca d'arrossegament. El conseller de Medi Ambient, Biel Company, assegura que "el Govern no té prevista l'ampliació", en resposta a una pregunta del diputat de MÉS, Antoni Alorda.

"Els qui pensaven que els fons de Cabrera no es recuperarien mai estaven equivocats", destaca el diputat del Partit Socialista de les Illes (PSIB), Jaume Carbonero, que reivindica l'ampliació del parc i ha presentat una altra proposició de llei per eixamplar la protecció.

Carbonero -un dels qui va defensar l'any 1988 la creació del parc- recorda que l'oceanògraf Jacques Cousteau ,que havia estudiat els fons de Cabrera el 1977, opinava que la regeneració era "molt difícil".

La néta de Cousteau, Alexandra, assessora de l'associació conservacionista Oceana, va manifestar recentment, després d'una visita a Cabrera, que "quan el meu padrí va visitar l'illa fa 36 anys va expressar la seva preocupació perquè pensava que no se'n podrien recuperar els fons. Ara sabem que la mar és capaç de regenerar-se si s'actua a temps i tenim el deure de conservar els llocs que tenen valors ecològics" i apostar per "l'ampliació del parc".

El comandant Cousteau va fer diverses visites a Cabrera. La de l'any 1977, a bord del Calypso , va ser important, perquè va donar suport al posicionament de la Comissió per la Conservació de Cabrera, creada a principis dels anys setanta, impulsada pel naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, que dedicà dos programes de la sèrie televisiva El hombre y la tierra a l'arxipèlag.

El 1991 es va crear el Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera, compost per 19 illes i illots, que cobreix una superfície de 10.021 hectàrees, 8.703 de les quals són marines. Aquest espai ha estat declarat també Zona d'Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i Lloc d'Interès Comunitari (LIC).

Millor amb la protecció

La situació de l'arxipèlag de Cabrera ha millorat els darrers anys, gràcies a la protecció aprovada en el seu moment. El problema ara està localitzat a les zones limítrofes del parc. El 2007, el Govern de les Illes Balears va encarregar a l'entitat Oceana un estudi sobre la situació del fons marí a l'est i al sud del parc amb l'objectiu de considerar la possible ampliació de la zona marítima de la reserva.

La primera conclusió del treball d'Oceana és la "necessitat d'augmentar l'àrea protegida, incloent-hi, com a mínim, la zona est, Fort d'en Moreu, limítrofa a l'arxipèlag de Cabrera, on es va trobar la major diversitat d'hàbitats d'espècies". En aquest indret hi ha també un coral, la "magrana", amenaçat per la pesca d'arrossegament de fons.

L'estudi posa en relleu la urgència de protegir els hàbitats marins més importants i vulnerables, com els boscos de laminàries i els camps de nius de centracàntids -gerret imperial i xucla- i estrelles de mar. També recomana l'establiment de plans de recuperació per als hàbitats i espècies amenaçades i la prohibició de l'arrossegament de fons en àrees protegides, a més de la inclusió de fons batials i abissals a l'àrea de conservació.

El PSIB vol ampliar-lo

El grup parlamenari socialista, a la proposició de llei d'ampliació del parc, destaca que "a la zona nord, el fons entre els límits de l'actual Parc de Cabrera i la Reserva Marina de Migjorn està fortament deteriorat i el maërl (magrana) està molt fragmentat".

"Així mateix -prossegueix l'exposició de motius de la proposta-, cal assenyalar l'existència, a l'oest de la zona protegida per la reserva, d'esculls de madrèpores i la important presència de porífers -esponges- de grandària considerable i gorgònies blanques".

"Finalment -subratlla el text-, a la zona sud és on comença el talús que s'estén fins al gran escarpament Émile Baudot, que s'inclou en la proposta de protecció perquè conté fons batials i abissals".

Amb els nous límits, el parc multiplicaria quasi per deu la superfície ara protegida, ja que passaria de 8.000 hectàrees marines a 80.000, i seria el parc marítim més gran de la Mediterrània i un punt d'atractiu per a naturalistes i per al turisme ecologista. L'àrea ampliada hauria de formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.