TECNOLOGIA
Balears 22/04/2017

Ca ses Llúcies, l’aposta de la UIB per fer arribar la innovació a les llars

El projecte d’edificació sostenible s’acabarà a finals d’estiu i tindrà un cost aproximat de mig milió d’euros

Carmen Buades
3 min
SITUACIÓ
 Ca ses Llúcies es trobava en un estat molt deteriorat abans de la rehabilitació.

PalmaCa ses Llúcies vol ser l’exemple viu que expliqui un dels mantres de la Universitat: la importància de la reciclabilitat, de fer sortir el coneixement de l’acadèmia perquè entri a les empreses, les administracions i les nostres cases.

Aquesta construcció situada dins el campus de la UIB està sent rehabilitada des de fa unes tres setmanes seguint els criteris de l’edificabilitat sostenible i, en principi, les feines de restauració estaran acabades després de l’estiu. Les obres, que tindran un cost total d’aproximadament 500.000 euros, es finançaran amb doblers del Govern i amb fons estructurals de la Unió Europea, a més de rebre la col·laboració d’empreses d’edificació sostenible.

L’objectiu és crear una casa amb molt poques necessitats de consum energètic i capaç de produir energies renovables. Es vol evitar la generació de residus a partir del tancament dels cicles d’energia i aigua i, de fet, fins i tot els enderrocs generats durant la construcció s’utilitzaran per aixecar els murs del jardí.

“És clau que el que es faci des de la Universitat no sigui teòric, sinó aplicat. No podem fer coses que siguin de laboratori, la gent a qui ho explicam s’ho ha de poder creure”. Són paraules de Tomeu Serra (a la imatge circular), professor de la UIB i director d’Smart UIB, un projecte d’innovació creat el 2013 que vol aplicar a la Universitat les tecnologies intel·ligents.

Per Serra, que la ciutadania “pugui tocar” els avanços que es fan dins del context universitari és clau. Per aquest motiu, Ca ses Llúcies ha de convertir-se “en un centre d’innovació permanent” on s’apliquin tecnologies des de la sostenibilitat que permetin una millor gestió dels residus, dels recursos hídrics o de l’energia.

“Conceptes com la sostenibilitat ja no seran conceptes, seran una realitat”, assegura Serra, qui també apunta que al voltant de l’edifici s’instal·laran “panells informatius que explicaran el que s’ha fet perquè la gent ho pugui replicar a casa”.

També s’hi indicarà el preu de cada un dels elements introduïts, s’hi explicarà quant de temps es tarda a amortitzar-los, quines són les passes que s’han de seguir per posar en pràctica algunes de les tècniques i quines són les subvencions a les quals es pot optar.

S’hi organitzaran visites amb escoles i, si hi hagués recursos disponibles, seria “cabdal” que es pogués fer un assessorament individualitzat a les persones interessades a fer servir algunes de les propostes utilitzades a la casa. “No crec que necessàriament siguin més cares”, explica Serra, “però sí que el principal problema és saber trobar recursos. Per això volem que la gent se senti acollida i ens vegi propers quan visiti Ca ses Llúcies”.

L’objectiu també és, a llarg termini, provocar un canvi de mentalitat i aconseguir “que la gent vegi que fer les coses millor no té per què ser més car”. A la casa s’apliquen criteris de l’economia de la sostenibilitat que són “importants perquè ens estam jugant la nostra supervivència”. Així, per exemple, a través de cisternes es recull aigua que no només serveix per al consum, sinó també per al regadiu del jardí i com a recurs tèrmic. D’altra banda, les bales de palla actuen per tal de disminuir tant com sigui possible la humitat.

Sortir de la Universitat

Tot i això, les transferències de coneixement i d’innovació des de l’acadèmia cap a la societat no són fàcils. “La col·laboració entre la Universitat, les empreses i les administracions és complicada perquè aquí encara no hi ha una experiència prèvia”, assenyala Serra, qui reivindica la necessitat de “treballar per atreure talent de fora, però per tal de fer que el que ja hi ha aquí no es perdi”.

Les empreses són reticents a la col·laboració “perquè tenen por de perdre un avantatge comparatiu”, assegura, però “si aquesta col·laboració no es produeix, hi perdem tots”. Des de l’Smart UIB es vol treballar en la intersecció que es dona entre els tres sectors (l’universitari, el governamental i l’empresarial) per generar coneixement i aprofitar el talent que aporta tant l’acadèmia com el món de l’empresa.

Ca ses Llúcies és la primera de les seves apostes, però la intenció és, segons Serra, anar més enllà. I per arribar-hi la comunicació és fonamental: “Tothom s’ha de sentir acollit, però abans hem d’arribar a la gent perquè se sàpiga què és el que feim”, recorda Serra.

stats