Publicitat
Publicitat

L'FMI demana que s'intervinguin les autonomies que incompleixin els objectius de dèficit tres mesos seguits

Balears enguany de moment compleix però ni l'any passat ni l'altre no ho va fer

El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que el govern espanyol ha de collar molt més a les comunitats autònomes per garantir que compleixin els objectius de dèficit públic. En un annex de l'informe sobre Espanya [pàgina 19] difós el passat divendres, l'FMI considera que la llei d'estabilitat pressupostària -que permet sancionar i intervenir als territoris que no fan prou els deures en la reducció dels seus números vermells- va jugar un "petit paper" en la reducció del dèficit autonòmic l'any passat i demana que la norma s'apliqui de forma "més gradual i predictible".

Les Illes Balears, de moment, compleixen amb l'objectiu de dèficit marcat. El Govern va tancar l'abril amb un dèficit del 0,17% i el Consell de Política Fiscal i Financera ha establert per aquest 2013 un objectiu màxim de l'1,46% a l'arxipèlag. Tot i amb això, ni l'any passat ni l'altre el Govern es va poder atenir al màxim de dèficit permès. L'any passat, per exemple, es va tancar amb un dèficit acumulat de l'1,83% mentre que el màxim permès era de l'1,5%. També cal tenir en compte que el dèficit se sol disparar l'últim trimestre de l'any, amb el pagament de factures pendents.

Més control

L'FMI advoca ara perquè es fixin objectius de dèficit mensuals i trimestrals per cada autonomia i s'estableixi un sistema que obligui a la comunitat que incompleixi aquests topalls a aplicar de forma automàtica mesures d'ajust prèviament acordades. "Els mecanismes coercitius i correctiu de la llei d'estabilitat permeten la imposició de pujades d'impostos i retallades de despeses a les administracions que es desviïn dels objectius fiscals", recorda l'organisme amb seu a Washington.

Així, segons el sistema de l'FMI, es podrà fer una "advertència" a una comunitat en "qualsevol moment" que es detecti una possible desviació. Incomplir un topall mensual de dèficit suposaria una "advertència informal" mentre que fer-ho dos mesos seguits ho elevaria a una "advertència formal", que es traduiria en una "targeta groga". Aquesta "targeta groga" obligaria a l'autonomia corresponent a aplicar de forma automàtica mesures d'ajust.

Si el territori incompleix l'objectiu de dèficit per tercer mes consecutiu llavors seria penalitzat amb una "targeta vermella" que suposaria la seva "intervenció", és a dir els temuts 'homes de negre' agafarien el control dels comptes d'aquella autonomia i tindrien barra lliure per aprovar tots els ajustos que consideressin necessaris. No obstant, l'organisme creu que arribar a la intervenció no seria habitual i només es produiria en "circumstàncies molt extremes", ja que, argumenta, les mesures automàtiques d'ajust ja haurien de servir per posar sota control el dèficit dels territoris díscols.

L'FMI estableix que també es podria rebre una "targeta vermella" si s'incompleixen de forma consecutiva dos objectius trimestrals de dèficit o només un si abans ja s'havia rebut una advertència i no s'han aplicat les mesures d'ajust necessàries.

En el seu informe, l'organisme reclama, a més, que aquest sistema de penalització no el controli el ministeri d'Hisenda sinó l'Autoritat Fiscal Independent, que el govern espanyol ha de crear a canvi del rescat europeu a la banca. En aquest sentit, l'FMI insisteix en la importància de garantir la "independència" d'aquesta Autoritat per desvincular-la del joc polític i rebaixar la tensió entre "el centre i les regions" espanyoles.

El model actual d'Hisenda

La llei d'estabilitat pressupostària estableix diverses etapes per intentar redreçar les comunitats que no estan fent els deures. En primer lloc, hi ha un mecanisme d'"alerta ràpida", que es tradueix en reunions amb les autonomies incomplidores, les quals tracten de convèncer al ministeri que amb les mesures previstes arribaran al sostre de dèficit. Si Madrid continua pensant el contrari reclamarà retallades addicionals, que s'hauran d'afegir al pla d'estalvi. Tot seguit, Hisenda en farà un seguiment i si constata que l'autonomia no ha adoptat les mesures acordades o són insuficients la Moncloa emetrà una "advertència" oficial.

A partir d'aleshores el procés es complica més. Si en un període "breu", segons Hisenda, el pla d'estalvi continua sense complir-se, és a dir, si no s'apliquen els canvis, l'autonomia haurà d'aprovar en quinze dies una tisorada de la despesa que garanteixi l'objectiu de dèficit (i que podria suposar deixar de cobrar impostos estatals) i constituir un dipòsit, amb interessos, del 0,2% del seu PIB. A Balears, això equivaldria a uns 52 milions. Si al cap de tres mesos les mesures exigides encara no s'han aplicat, l'autonomia no cobrarà els interessos del dipòsit, i si la situació no canvia en tres mesos els diners podrien no tornar-se. A més, les autonomies incomplidores pagaran les possibles sancions europees.

Aquest és el camí de la sanció, però el de la intervenció es pot produir molt abans. Si la comunitat no aprova la tisorada exigida o és insuficient, Hisenda podrà enviar una comissió d'experts a l'autonomia -els 'homes de negre'- que establiran en una setmana mesures de compliment obligatori. Si la comunitat no les aplica o no fa el dipòsit de la sanció, el govern espanyol n'obligarà l'"execució forçosa" i podrà donar "instruccions a totes les autoritats" autonòmiques. Llavors tindria mà lliure per retallar el que vulgui, com l'estructura de l'autogovern.

L'any passat no es va arribar a cap sanció ni intervenció. Només va haver-hi contactes amb Hisenda de les autonomies advertides. Els cinc territoris que van incomplir el seu objectiu de dèficit l'any passat, les Illes Balears i Catalunya, varen haver de presentar un nou pla d'ajust a Hisenda per garantir que corregiran la desviació. Els plans van ser aprovats la setmana passada pel ministeri. A més, perden autogovern, ja que cada conveni ha de ser autoritzat per Hisenda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF