EIVISSA
Balears 20/08/2013

Bullit de peix per esdevenir espanyol

Plataforma per la convivència denuncia irregularitats dels funcionaris que tramiten la nacionalitat

David Ventura
2 min

Eivissa.Durant els mesos de maig i juny, el Registre Civil d'Eivissa va denegar a més de cent immigrants la seva sol·licitud d'obtenir la nacionalitat espanyola per residència. Des de la Plataforma per la convivència denuncien que totes les denegacions estan redactades seguint un mateix patró -quasi com si fos un formulari- i sempre es remeten a dos tipus d'arguments: o afirmen que han suspès l'examen mitjançant el qual es justifica un "suficient grau d'integració a la societat eivissenca", o es considera que no s'ha "justificat una bona conducta cívica" perquè el certificat que acredita que no es tenen antedecents penals ha caducat.

Mala fe

"Hi ha una evident mala fe", comenta Alda Yurramendi, portaveu de la Plataforma per la convivència, "perquè el certificat d'antecedents penals caduca al cap de tres mesos, i ja només per portar-te'l a Espanya poden tardar un mes i mig" i posteriorment la tramitació s'allarga tant que, inevitablement, la documentació caduca. Així, han denunciat que entre que es demana la nacionalitat i s'obté la resposta, el sol·licitant pot arribar a esperar fins a quatre anys, una espera "injustificada" i que, en moltes ocasions, és per a res.

Pel que fa als exàmens d'arrelament social, el portaveu de l'associació de marroquins Mediterrània, Mohammed Eddars, ha criticat el caràcter absolutament arbitrari d'aquests 'exàmens d'integració': "En una ocasió varen preguntar quina era el nom de la dona de Mariano Rajoy. Crec que no hi ha cap espanyol que en sàpiga la resposta". La plataforma també ha lamentat que l'actual jutge del Registre Civil hagi delegat aquesta feina en dues funcionàries conegudes per la seva manca de consideració cap als immigrants: "En moltes ocasions t'atenen amb menysteniment, o fent comentaris sarcàstics com '¿qué pasa? ¿que ahora todos queréis ser españoles o qué?", comenta preocupada Karine Chergui, de l'Associació de dones marroquines.

Els col·lectius immigrants recorden l'esforç econòmic que comporta realitzar tots aquests tràmits, perquè s'han de sol·licitar documents als països d'origen, s'han de demanar traduccions, s'han d'aconseguir les certificacions i desplaçar-se als consolats, amb la qual cosa la despesa total acostuma a pujar fins als 300 euros. Aquesta inversió, en cas de denegació, és a fons perdut, i si es recorre la denegació al Contenciós Administratiu, comporta pagar 1.200 euros més. "La situació és d'indefensió i vulnerabilitat absoluta, i la sensació que tenim és que hi ha la consigna de no posar-nos les coses fàcils", comenta la presidenta del col·lectiu Plataforma per la convivència.

stats