TENSIONS INTERNES
Balears 23/11/2014

Biel Barceló: “Lladó s’ha carregat les primàries en dos dies i això no li perdonaré”

Biel Barceló (Palma, 1967) analitza la polèmica amb el líder d'ERC, el procés de primàries i la hipotètica participació de MÉS en un govern progressista

Quim Torres
7 min

PalmaBiel Barceló (Palma, 1967) ha vist com les primàries que ha fet la seva coalició passaven a un segon pla per la crisi interna originada per les acusacions de tupinada i racisme en el procés que ha fet el president d’Esquerra, Joan Lladó. El líder de MÉS analitza la polèmica, les primàries i la hipotètica participació en un govern progressista.

No ha estat fins després de les primàries que us heu cregut que éreu el líder de la coalició?

No. Tenc molt clar que som la persona que hi està al capdavant, el que passa és que sempre he tingut una manera d’exercir el lideratge de manera compartida. El projecte ha de ser obert, entès per tots, i aquesta és la funció que he volgut fer i on jo em trob més còmode. Ara, evidentment, si en un moment donat s’ha de pegar un cop damunt la taula, es pega. Això ho tenc claríssim. Potser ho he hagut de fer molt poques vegades, però quan ha estat necessari, es fa i punt. Però continuu exercint el mateix tipus de lideratge, obert i compartit. Vull que es vegi una pluralitat de persones perquè MÉS és plural. MÉS també són en David, na Fina, Miquel Ensenyat, Toni Noguera, Toni Verger, Margalida Capellà i els companys d’Esquerra Republicana, que també hi han de ser.

No us quedava més remei que fer el que heu fet amb Joan Lladó?

S’havia arribat a una situació límit. Abans de les primàries, en Joan no ha volgut fer equip, no ha volgut entendre aquesta pluralitat, aquesta diversitat de MÉS i aquesta manera d’actuar de manera coordinada, conjunta, abandonant les banderes dels partits. I posteriorment, ell, amb les declaracions que fa, les falsedats, les difamacions, cerca una reacció que sap que vindrà. La cerca perquè li interessa personalment i internament reforçar-se amb aquesta estratègia de renou i confrontació, que és on es mou bé.

Què vol dir exactament fer una passa enrere?

Vaig dir-li-ho literalment. Li demanava que es retiràs de l’executiva de MÉS, que es retiràs de la primera línia de MÉS, no d’Esquerra Republicana, com ha interpretat ell intencionadament. Esquerra és un partit sobirà, en el qual jo no he d’entrar. Però sí dins MÉS, perquè en som el coordinador. Pens que pel bé de la coalició ell no ha d’estar a la primera línia de la coalició perquè ha demostrat que no pot fer feina en equip, no en sap o no ho vol.

Es pot mantenir Esquerra dins la coalició sense el seu líder?

És una reflexió que haurà de fer Esquerra, hauran d’avaluar què volen, què els interessa i, evidentment, aquí jo no hi puc entrar. Jo, allò que tenc clar, és que no puc continuar fent feina amb el tipus de feina i de plantejaments de Lladó. La conspiració continua, el maquiavel·lisme, estar contínuament mirant cap a un costat i cap a l’altre, no és el meu estil ni vull que ho sigui, ni és l’estil de MÉS. MÉS és un projecte molt obert, molt plural i on hi ha d’haver molt bon rotllo. Els mals rotllos han d’estar fora, els hem de desterrar.

Però aquest plantejament no és una ingerència en la dinàmica de presa de decisions d’Esquerra?

No, perquè Esquerra és la que ho ha de decidir, no jo. Jo faig un plantejament i, a partir d’aquí, qui és la direcció d’IniciativaVerds, d’Esquerra Republicana, jo no hi entr. MÉS no entra en qui és la direcció del PSM-Entesa, però qui és la direcció de MÉS, sí que és responsabilitat meva; qui són els que dirigeixen MÉS i cap on el duen i de quina manera el duen, sí que és un àmbit de responsabilitat meva. Per això en som el coordinador i per això vàrem fer un acord polític amb Esquerra.

Quan feis aquesta passa de dir ‘fins aquí hem arribat’, la feis tot sol?

És una passa molt meditada que jo sé que era compartida per molta gent, però assumesc personalment la decisió de prendre-la.

I sou conscient que això pot provocar la sortida d’Esquerra?

Som conscient que una de les conseqüències podria ser que els companys i companyes d’Esquerra Republicana decidissin sortir. No és el que jo cerc, però som conscient que pot provocar això i estic disposat a assumir-ne les conseqüències.

Què pot passar als pobles si Esquerra surt de MÉS?

És un tema que hauran de parlar. Jo entenc que les assemblees de MÉS que estiguin constituïdes són sobiranes per prendre les decisions, així ho vàrem acordar i, per tant, serà cada assemblea la que decidirà. Allò ideal seria que aquest espai de col·laboració no es trencàs.

Què és el que més us ha molestat de la posició de Lladó?

Sobretot les mentides i difamacions que ha fet sobre companys, d’actuacions, de maneres de fer. Crec que ha estat el pitjor de tot. I que un procés com el de primàries, un procés que era exemplar, una festa de democràcia, de participació, milers de persones per primera vegada votant un projecte com MÉS... Mai havíem aconseguit arreplegar tanta gent votant amb il·lusió, amb ganes, i tot allò positiu que tenia això, en dos dies s’ho ha carregat. En dos dies de mentides i de falsedats s’ho carrega, això no li perdonaré. Ni li ho puc perdonar jo ni MÉS.

Com explicau les consignes del PSM i IV en les primàries? Perquè la llista filtrada és molt semblant a la que acaba sortint.

Tothom va votar com va voler. El vot era secret i, per tant, les votacions de les més de 5.200 persones varen ser molt diverses. És cert que hi va haver persones que, pel seu compte i risc, varen demanar el vot per a determinades persones o llistes; em consta que, en alguns casos, com a reacció a altres llistes que s’estaven distribuint i que no venien precisament de gent del PSM i IniciativaVerds. En qualsevol cas, jo vaig insistir des del primer dia fins al darrer que les votacions fossin plurals. Jo, la meva votació la vaig fer plural i crec que era el que la coalició necessitava. De fet, crec que les llistes han sortit bastant plurals.

I com explicau els problemes que s’hagin pogut produir amb els immigrants?

Són els mateixos que varen tenir altres persones que estaven al cens, problemes de DNI o mòbil mal posat, etcètera. No va ser un problema exclusiu d’alguns immigrants, sinó que també el varen tenir altres, per sort no varen ser gaire casos, potser 50 o 60 durant tot el dia, i són incidents normals en qualsevol procés electoral. En el cas de Madiop Diagne, va anar a votar amb el DNI quan estava apuntat amb el NIE, i una persona de la Comissió de Primàries li va dir que no podia votar i tots els presidents de mesa van acceptar els criteris de la Comissió de Primàries, on hi havia tots els partits representats.

El que ha passat demostra que els partits encara no estan preparats per a unes primàries?

No. Crec que demostra que algunes persones no estan preparades. Nosaltres estàvem molt conscienciats amb el que fèiem. Continuu defensant aquest procés i, al marge d’aprendre dels errors que s’han produït, de terminis curts, per exemple, jo crec que aquest procés no té marxa enrere. Ha estat un procés tan obert, plural i participatiu, que jo el tornaria a repetir, però s’ha de fer des del bon rotllo, des de la lleialtat i des de la feina conjunta. Hi pot haver competitivitat, però sempre dins uns límits que no ultrapassin determinades fronteres.

L’absència de Fina Santiago a les llistes de MÉS fa més mal que la crisi amb Joan Lladó?

No sé si fa mal o no, a mi em dol. Jo respect la decisió personal de na Fina, però que no estigui a les llistes no vol dir que s’hagi despenjat. Continua participant en el procés, perquè és la portaveu de la coalició; continua estant a l’executiva i s’ha compromès a continuar col·laborant des d’altres àmbits, que no seran els de cap càrrec electe, però jo no descartaria que pogués tenir un altre tipus de participació en política. Na Fina és un puntal de la coalició i ha de continuar estant en primera línia. És del tot necessària perquè cohesiona molt l’equip.

Al marge del problema amb Lladó, quines conclusions extreis de les primàries per a les eleccions?

Que la coalició és capaç de mobilitzar moltíssima gent; que tenim un voluntariat molt actiu, que ha estat capaç de fer un cens de 8.000 persones i que un 65% vagin a votar; que ha estat molt repartida la participació pels municipis i que tot això es pot multiplicar d’una manera exponencial quan s’acostin les eleccions, tant en activació com en votants.

Veis opcions reals de governar?

Sí. Totalment. Anam a un escenari on el PP perd la majoria absoluta, on el bipartidisme perd posicions de manera significativa, on per primera vegada la suma de les forces d’esquerra pot superar les de dretes, cosa que no havia passat mai. I tenim un repte i una responsabilitat molt gran, que és la capacitat d’arribar a pactes plurals de govern.

Descartau un pacte preelectoral amb Podem?

Nosaltres tenim una feina feta, una coalició molt arrelada al territori, amb uns determinats àmbits molt clars: de sobiranisme, d’ecologisme polític i de factor social irrenunciables; i Podem és una opció amb la qual coincidim en algunes coses, però en altres no o no ho sabem. Per tant, jo crec que són coses diferents i cadascú ha de fer el seu camí, però sempre tenint en compte que podem acabar col·laborant vists els punts en comú que tenim.

I si es dóna el cas, haureu de convèncer Podem perquè pacti amb el PSIB.

No sé si ens correspondrà a nosaltres fer aquesta feina. Allò que tenim clar és que el pacte no pot estar en l’hegemonia de cap dels partits, sinó que ha de partir de la col·laboració. El PSOE, amb el qual hem governat en èpoques anteriors, també a l’hora de governar ha demostrat que en determinades polítiques econòmiques ha optat per polítiques similars a les que ha fet la dreta. No es poden aplicar aquestes polítiques i hi ha d’haver canvis importants. I, en aquest sentit, el PSOE haurà de fer la reflexió i veure fins a quin punt hi pot jugar o no.

Aquesta serà la darrera vegada que us presenteu?

Sí, ho he dit altres vegades. Això no vol dir que no continuï col·laborant en el projecte en què els companys i companyes diguin que som necessari, però és la tercera vegada que m’hi present. Aquest pic he pensat que havia de fer aquesta passa perquè MÉS és un projecte que s’està consolidant, fa un any i mig que ha nascut. Però també tenc clar que hi ha d’haver renovació. Crec que hem fet renovació a les tres llistes, molta gent nova, i aquesta mescla entre experiència i gent nova pot ser la clau de l’èxit.

stats