Barcelona aposta per zonificar i pel creixement 0

PalmaL’ús turístic dels habitatges va començar a convertir-se en un fenomen problemàtic fa aproximadament quatre anys. A Barcelona, dels 4.730 pisos que es llogaven l’any 2012, s’ha passat enguany als 9.967: l’equivalent a més de 50.000 places turístiques.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament van considerar necessari un pla de xoc contra les irregularitats (amb multes de 30.000 euros per als infractors), redactar una ordenança municipal específica sobre el lloguer turístic, elaborar un pla especial de regulació i posar en marxa un decret turístic que prevegi altres fórmules d’allotjament (com les habitacions compartides i els Bed & Breakfast).

Amèlia Mateos de la Higuera és l’arquitecta directora de planejament urbanístic del Consistori i redactora del pla especial: “Hem afrontat la problemàtica tenint en compte que les ciutats són de la ciutadania, de qui l’habita. I també hem pensat en el dret a l’habitatge i en la qualitat urbana”, explica.

El creixement 0 en places d’habitatge d’ús turístic al districte de Ciutat Vella (on la població flotant supera el 60%) va establir-se el 2005 amb un pla d’usos que, a més, obligava a situar els turistes en edificis únics per tal d’evitar “problemes de convivència” amb els residents.

Després d’un període en què les llicències per a nous establiments turístics es van disparar, “es va decidir afrontar el problema de manera global”, explica Mateos de la Higuera: “es pot viure amb el turisme, però genera determinades externalitats que s’han de controlar”.

A Barcelona hi ha gairebé tants d’habitatges de lloguer turístic il·legals com de regulats i, amb la nova normativa, s’estableixen tres zones amb diferents limitacions per a l’activitat: a les zones més afectades per aquest fenomen no es poden obrir nous establiments; de fet, s’aposta pel “decreixement natural” i, si un es dóna de baixa, no pot donar-se d’alta un altre local. La segona zona, en canvi, permet donar d’alta un habitatge quan un altre desapareix. La tercera, més allunyada del centre, preveu un creixement controlat de l’activitat.