Balears duplica la taxa estatal de persones amb problemes per pagar despeses d'habitatge

PalmaBalears és una de les comunitats autònomes en què més població té problemes per pagar l'habitatge habitual, amb un 17,5% de persones que manifesten haver tingut dificultats, el doble que la mitjana estatal (9,4%). Només Canàries, amb un 18,1%, supera les Balears en percentatge de població amb dificultats per pagar casa seva, ja sigui en propietat o en règim de lloguer. Aquestes dificultats poden ser la mateixa hipoteca o el lloguer, o també despeses relacionades com ara el llum, o altres subministraments.

Navarra, amb només un 3,5% de persones amb aquesta situació, és l'altre extrem. Aquesta és una de les constatacions de l'Enquesta de condicions de vida que ha fet pública aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística, i que constata la precària situació de la població illenca, amb un 21% dels ciutadans en risc de pobresa, una xifra molt semblant a l'estatal, el 22,1%.

Balears és, a més, una de les comunitats amb un nombre més elevat de persones amb molta dificultat per arribar a finals de mes –un 16,8%–, quan a l'Estat 'només' n'hi ha un 13,7% que es troben en aquesta situació. Un 38% dels illencs tampoc no té cap possibilitat d'afrontar qualsevol despesa imprevista, per petita que sigui. Algunes altres comunitats encara estan pitjor en aquest sentit, per exemple Canàries, amb un 67,7% de les llars sense possibilitat d'assumir cap despesa extra.

Ara bé, una de les dades que més criden l'atenció de l'informe sobre les condicions de vida és la progressiva polarització de l'economia balear. Les Illes és la comunitat autònoma on hi ha més població situada als dos extrems, és a dir, els que tenen més recursos i els que menys.

Així, prop de la meitat de la població, un 45%, es troba o en el grup dels més privilegiats o dels que tenen menys ingressos anuals. El mètode que fa servir l'estudi és el de dividir la població en 5 grups en funció dels seus recursos. Balears té un 20% de ciutadans entre els més pobres, i un 25% amb els de renda més alta. En canvi, bona part de les comunitats autònomes concentren la major part de la població en les tres franges d'ingressos mitjans, cosa que no passa a les Illes.

Els ingressos anuals d'un illenc són, segons aquest informe, de 10.828 euros, 3 mil menys que el País Basc o Navarra, i 400 més que la mitjana estatal. En tot cas, les Illes s'allunyen any rere any d'aquelles comunitats com el País Basc o Navarra on la renda mitjana és més elevada, i on el risc d'exclusió social és més baix.

L'Enquesta de condicions de vida genera principalment els indicadors de risc de pobresa, carència material severa i baixa intensitat d'ocupació. Els tres indicadors han millorat lleugerament en l'àmbit estatal.

Per elaborar aquest estudi, el mètode combina les limitacions de les llars a partir de les següents premisses. En funció del nombre de situacions que es compleixen, augmenta la gravetat de la qualificació, i és la carència material severa la que suposa incórrer en almenys 4 dels 9 valors següents:

1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any.

2. No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.

3. No es pot permetre mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada.

4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros).

5. S'ha endarrerit en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat ...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.

6. No es pot permetre disposar d'un automòbil.

7. No es pot permetre disposar de telèfon.

8. No es pot permetre disposar d'un televisor.

9. No es pot permetre disposar d'una rentadora