Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Balears, sota la mitjana de finançament

Les Illes rebran 1.927 euros per habitant enfront dels 2.168 de mitjana estatal

“Madrid no ens dóna ni per a aigua”. “Ens ofeguen”. “És injust”. Són les consignes de la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, d’ençà que ha arribat al Govern. Al dèficit fiscal conegut i al fet que Balears queda a la coa en inversions als pressuposts de l’Estat, s’hi suma un nou motiu de queixa; probablement, el més greu. Cada any denunciat, i aquest no en serà una excepció: el 2016, Balears tornarà a quedar per sota de la mitjana estatal de finançament.

Enguany Balears tindrà 108 milions d’euros més que el 2014 per confeccionar els pressuposts de l’any que ve. En total, 2.168,2 milions d’euros. L’increment, fruit de la millora econòmica, no aconsegueix, però, millorar la situació de l’Arxipèlag en la seva posició en relació a la mitjana. Mentre que de mitjana cada espanyol tindrà 2.126,43 euros, cada habitant de les Illes en disposarà de 1.927,67.

Així, la xifra torna a situar Balears sota la mitjana. No és res de nou. Només pels pressuposts de 2013, Balears va arribar a col·locar-se per damunt, amb un finançament de 2.344 euros enfront dels 2.332 de mitjana estatal. Era el primer any en què la Comunitat rebia segons el model actual, negociat el 2009. Però fou un breu miratge. Ja l’any passat l’Arxipèlag tornava a quedar per davall, amb 1.847 euros per habitant i 2.074,79 de mitjana.

Que l’actual model de finançament deixa Balears en mal lloc és de sobres denunciat. De tots els indicadors de la relació de Balears amb l’Estat, aquest és el més important, ja que és d’aquest finançament del qual depenen els pressuposts que han de pagar sanitat, educació, serveis socials i tota la resta de serveis que dóna la Comunitat Autònoma.

Només el País Valencià pitjor

Sense comptar les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, Balears és la tercera per la coa en finançament per càpita; la tretzena de quinze autonomies, ja que el País Basc i Navarra queden fora del rànquing perquè disposen d’un règim fiscal foral. L’any passat, tot i estar per davall la mitjana, gaudia d’una millor posició, la desena. Ara, avançada enguany per Andalusia, Madrid i Múrcia, queda només amb Canàries i el País Valencià al darrere. L’arxipèlag atlàntic, però, es veu beneficiat per un règim especial propi, a través del qual, per exemple, suma al finançament que li dóna l’Estat la recaptació íntegra del seu propi IVA. Així, només el País Valencià està pitjor que les Illes en finançament.

Per damunt de les ja citades, tota la resta es col·loca per damunt de la mitjana de finançament per càpita. Encapçala el rànquing la Rioja, que rep 2.827 euros per habitant. La segueix Cantàbria, amb 2.694 euros per habitant. I completa el pòdium la comunitat amb la qual Balears sempre es compara perquè tenen una població similar, Extremadura, que té per finançar-se 2.601,79 euros per habitant.

L’actual sistema de finançament fou negociat i aprovat el 2009, quan governava a Balears Francesc Antich i era conseller Carles Manera, mentre que a Madrid governava José Luis Rodríguez Zapatero. En aquell moment, l’objectiu de Balears era col·locar-se en la mitjana estatal i així es va plantejar. De fet, això va suposar una millora respecte del model anterior i l’any 2012 va aconseguir posar-se per damunt la mitjana.

Aquest sistema en principi havia de tenir una vigència de cinc anys i l’any passat havia de ser aprovat un model nou. El govern de Mariano Rajoy, però, n’ha anat retardant la negociació fins a deixar el canvi per a la propera legislatura.

A Balears hi ha unanimitat entre els partits a l’hora de denunciar les flaqueses del sistema; fins i tot l’actual ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va admetre que deixava les Illes “infrafinançades”. Totes les formacions incloïen en el seu programa per a les darreres eleccions autonòmiques lluitar per una millora del sistema que introduís el principi d’ordinalitat, pel qual Balears hauria de posicionar-se en funció dels doblers que aporta.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT