Balears 24/11/2015

Balears només destinarà 200.000 euros a l'Institut Ramon Llull

El Govern no serà encara membre de ple dret de la institució, però posarà en marxa una delegació de l'ens amb Lluís Maicas al capdavant per a començar a fer les passes per tornar a formar-ne part

Anna Mascaró
3 min
El conseller català Ferran Mascarell, la presidenta Francina Armengol i la consellera de Cultura Esperança Camps, aquest dimarts. /ISAAC BUJ

PalmaEl Govern balear només té previst destinar 200.000 euros del pressupost de cultura del 2016 (que encara ha d'aprovar el Parlament) a l'Institut Ramon Llull, mentre que la Generalitat de Catalunya n'invertirà 7 milions. Així n'han informat aquest dimarts la consellera de Transparència, Participació i Cultura, Esperança Camps, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, després de la signatura del protocol d'incorporació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al Consorci de l'Institut Ramon Llull. Una incorporació que, per ara, i veient les xifres d'inversió de les Illes, té molt de simbòlica.

"Per ara es recupera una relació entre comunitats que no s'havia d'haver trencat mai mitjançant un protocol que iniciï el camí" cap a la plena integració de Balears a l'Institut Ramon Llull, ha justificat Camps, que ja va reconèixer el setembre passat que el Govern no podria assumir els 1,2 milions de pressupost anual que li tocaria pagar perquè les Illes siguin membre de ple dret a la institució. "La voluntat política hi és", ha aclarit la consellera, "però tenim una despesa que no podem sobrepassar i amb el que tenim, feim. Aquesta és una manera de començar i esperam poder invertir més el 2017".

Per la seva banda, Mascarell ha assegurat que estan pendents d'una modificació dels estatuts a partir de la qual les Illes podran incorporar-se a l'Institut malgrat no pagar els 1,2 milions que pertoquen a la comunitat. "És emocionant recuperar el vincle institucional entre les Illes i Catalunya, tot i que el vincle social no s'hagi perdut mai, perquè compartim llengua i cultura", ha assegurat: "Per a nosaltres els 9 o 10 milions de persones que empren el català són la mateixa gent, ens és igual d'on provinguin, o sigui que treballarem amb el que tinguem: donarem totes les facilitats perquè els artistes i la gent de la cultura balear puguin promocionar-se també a través de l'Institut Ramon Llull".

Una delegació balear de l'Institut Ramon Llull

Lluís Maicas iniciarà els tràmits per fer efectiu el reingrés de les Illes

Representants del Govern balear, la Generalitat i el Bisbat amb els 50 congressistes de l'Any Llull. /A.M.

Durant l'acte de signatura del conveni per a la incorporació de les Illes a la institució, la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha informat de la posada en marxa, com a primera passa, d'una delegació balear de l'Institut Ramon Llull encapçalada per Lluís Maicas, que assistirà com a representant balear convidat a les reunions dels òrgans de govern de l'Institut.

Així, Maicas coordinarà, durant el període de tramitació del reingrés de les Illes a l'Institut, una vegada que se n'hagin modificat els estatuts, els convenis de col·laboració i cooperació específics entre els departaments de cultura i les entitats vinculades en la promoció de la llengua i la cultura catalana.

"El suport institucional a la figura de Ramon Llull mai és suficient", ha admès la Comissària Autonòmica per l'Any Llull, Maribel Ripoll: "Però és una notícia excel·lent que es reprengui institucionalment la reivindicació de la millor figura per vertebrar els Països Catalans, ja que Llull neix a Mallorca, però actua a Barcelona i els seus primers seguidors provenen del País Valencià".

Armengol reivindica la celebració de l'Any Llull

"El pensament lul·lià ha mantingut la seva vigència durant set llargs segles"

El grup 'Cap de Turc' ha donat la benvinguda a l'Any Llull amb el dibuixant Max. /A.M.

Aquest mateix dimarts, la presidenta Armengol, acompanyada de Mascarell, ha rebut els ponents del congrés d'obertura de l'Any Llull, on ha assistit el provicari Bernat Salas com a representant del Bisbat, principal organitzador de l'homenatge a l'il·lustrat. Destacant el llegat lul·lià com a identitari del poble balear, la presidenta ha rebut una cinquantena d'experts en la figura del beat, i ha destacat, recordant els recents atemptats terroristes de París, l'aportació del místic a "la confluència entre Orient i Occident" i la "comprensió cap a altres maneres de pensar i fer".

Durant l'acte, el poeta Biel Mesquida ha llegit uns versos del 'Llibre d’Amic e Amat' de Llull. Posteriorment, el grup de música Cap de Turc ha ofert un concert acompanyat de les il·lustracions del dibuixant Max.

stats