Balears 06/04/2014

Balears, una caricatura sense model econòmic

Els joves fugen per no ser “treballadors pobres”

Jaume Perelló
2 min

PalmaEs mirin per on es mirin les dades, el tsunami de la crisi està deixant la societat balear més desestructurada que mai. La xarxa contra l’exclusió social afirma que un 18% dels balears es troben per davall del llindar de la pobresa. Unicef afegeix que, en el cas de la infància, un 11% n’està greument afectada a les Illes.

La terra d’oportunitats, de la immigració massiva per la quantitat de llocs de feina que creava, es troba avui feta una caricatura del que va ser. Però no és greu només veure com les restes del naufragi arriben a la vorera, sinó que és més preocupant observar com continuam vivint esmorteïts a l’hivern esperant que la temporada ho resolgui tot.

La construcció ha deixat famílies senceres sense feina, moltes de les quals amb una edat en la qual difícilment es pot accedir al mercat de treball. Aquests treballadors s’aixequen cada matí i s’enfronten a la depriment realitat laboral, en la qual no tenen cabuda.

Els sindicats han reclamat més d’un pic un salari mínim per aquestes víctimes d’una bombolla que va esclatar en tota la cara dels ciutadans, això sí, esquitxant-ne més uns que d’altres. Segurament tenen raó els agents socials i aquesta generació no té gaire més sortida que ser subsidiada. Ben mirat, si BMN pot rebre mil i busques de milions d’euros públics com a “premi” per haver deixat doblers a especuladors com Vicenç Grande, per què no es pot assumir que amb l’actual no-model econòmic els majors de 50 anys sense formació ho tenen molt difícil?

Preocupant missatge hoteler

Als aturats crònics, ja sense prestació, cal afegir-hi un grup en una situació molt complicada: els treballadors del sector serveis. Algunes empreses, les de major mida principalment, han aprofitat aquesta crisi per rebaixar els salaris de manera molt considerable. Durant l’any 2012, les Illes es varen situar com una de les comunitats on més es reduïen els costos laborals.

Els treballadors del sector serveis, molts dels quals amb poca qualificació, es veuen obligats a acceptar condicions salarials penoses, a les quals s’afegeix sovint la contractació a temps parcial i l’exigència de fer hores “en negre”.

Per si fos poc, el plantejament dels hotelers a l’hora de negociar el conveni va més enllà. No només no volen apujar els sous, sinó que pretenen externalitzar serveis com els bars o la recepció. Tot i predicar a les fires i congressos la paraula “qualitat”, després volen tenir treballadors low cost i sense importar-los si un dia en ve un i l’endemà un altre, que desconegui l’ofici o els clients.

Els sindicats ja ho han definit. Són els nous pobres. No demanen pel carrer, però cobren 700 euros per fer hores i hores. Amb aquesta situació, després volem que millori el consum. I amb quins doblers han de gastar?

La societat dual és exactament això: uns que no arriben i els altres, pocs, que cada vegada tenen més. La concentració de la riquesa creix. I el PP no vol debatre sobre model econòmic al Parlament. O no saben què passa o ja els va bé. I els joves que formam amb doblers públics fugen. I què han de fer, si no?

stats