Balears, al capdavant de la inversió en els concerts educatius

PalmaLes Balears són la segona comunitat autònoma que més despesa dedica a concerts educatius. Així ho remarca el darrer estudi de l’Institut d’Avaluació de Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), depenent de la Conselleria d’Educació. Les dades de 2015 -les últimes disponibles- indiquen que les Balears van destinar el 21,2% de la despesa en educació a concerts, només per darrera del País Basc (24,5%) i al mateix nivell que Navarra. En contrapunt, a Extremadura o Canàries aquesta xifra supera per poc el 8%. És a dir, mentre que a Balears 21 de cada 100 euros de despesa són per als concertats, a Extremadura només ho són 8. Xifres similars a les de Galícia (10,4), tot i que una mica allunyades del valor mitjà que poden presentar comunitats com Cantàbria (15) o el País Valencià (16).

Aquesta inversió ha crescut des de 2006, quan llavors es destinaven a les Balears el 18%. Unes dades que es van mantenir durant el govern de Francesc Antich entre 2007 i 2011. L’entrada del popular José Ramón Bauzá va suposar que augmentés a més del 20%. Tot i que la inversió a concertats va créixer del 2015 al 2016, les xifres van disminuir en proporció al total. Si mirem els pressupostos de la CAIB de l’actual legislatura i en calculam el percentatge destinat a concertades, el 2016 va ser d’un 19,2% i el 2017 d’un 18,23%. Als últims pressupostos la despesa en concertada va ser de 160.913.234 euros, dels 882.576.893 totals.

L’any 2014, destaca l’IAQSE, la inversió per alumne a centres públics i concertats va ser de 4.808 euros, essent superior a la xarxa pública, que si es mira el resultat concret és de 5.592 euros per estudiant. Si es compara aquesta última xifra amb la resta de comunitats autònomes, es destaca que supera la mitjana estatal, que se situa en els 5.169 euros.

Esperança de vida escolar

Un dels indicadors que fa més visible l’estancament de les Illes en matèria educativa és el d’esperança de vida escolar. És de 15 anys, i se situa l’última per darrera de Melilla (15,9) i Castella-La Manxa (16,2). Els territoris estatals que més destaquen són La Rioja (20,7) i Madrid (18,9). La mitjana de l’Estat se situa en els 17 anys i mig. És a dir, el nombre mitjà d’anys que un alumne roman en el sistema educatiu de les Illes -inclosos els estudis universitaris-és de 2,5 anys inferior al conjunt estatal.

A més, la taxa neta d’escolarització als 16 anys a les Illes també és la més baixa -i amb diferència- de tot l’Estat. Són un 86,4%, molt per darrera del 91,4% d’Astúries o el 91,5% de Melilla. Més lluny encara del gairebé 100% del País Basc i el 98,7% de Castella i Lleó. A l’Estat, la mitjana és de 95,1%. I tot i que l’escolarització als 17 anys no és la més baixa, als 18 ho torna a ser. L’estudi de l’IAQSE la situa en el 56,7% en aquesta edat, lluny de la mitjana espanyola (80,1%) i de la penúltima comunitat, Ceuta, que té un 62,9%.

I com és, l’alumnat escolaritzat? Aquest mateix informe elaborat per Educació remarca que un 14 de cada 100 alumnes que cursaven ensanyament no universitaris el curs 2014/2015 era estranger. La major part prové de la resta de la Unió Europea, seguit d’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica. Les Balears són la comunitat on hi ha una concentració més elevada de l’alumnat estranger, ja que en el conjunt de l’Estat suposen un 8,6%. Aquestes xifres, però, no sembla que tinguin una incidència directa en els resultats, ja que comunitats molt més avançades en la resta d’indicadors que Balears -com per exemple, La Rioja- també presenten un elevat nombre d’alumnat estranger (13,7%). La gran part d’aquests estudiants està matriculat a centres públics.

Pel que fa a l’abandonament prematur, és a dir, el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com estudis màxims d’ESO, les xifres també preocupen. L’Estratègia Europa 2020 s’ha proposat reduir la dada al 10%, mentre que els propòsits de l’Estat són de rebaixar-la al 15%. Un horitzó que es veu complicat de complir per part de les Balears, ja que el 2015 l’abandonament escolar prematur era del 26,7%. Això sí, respecte de 2014, aquesta dada va arribar a disminuir en 5,4 punts. Encara que Balears no és la comunitat on més abandonament prematur hi havia el 2015, sí que n’és la segona, per darrera de Ceuta. A comunitats com el País Basc aquesta dada es redueix fins al 9,7%, és a dir, complint els objectius de la UE de cara a 2020.

Ràtios

Tot i que en els darrers anys la Conselleria d’Educació fa esforços per disminuir el nombre d’alumnes per aula -que part de la comunitat educativa troba insuficients-, s’observen altes xifres d’alumnes per grup. A ESO la mitjana va ser el curs 14 /15 de 25,8, mentre que a Batxillerat augmentà fins a 28,7.

Pel que fa a l’evolució general, el 2005/2006 hi havia 23 alumnes per grup i el 2014/2015 la xifra era molt similar: 23,3. Tot i que a partir de 2011 es va arribar a mantenir per davall dels 22 alumnes. Ara bé, en general les xifres que se presenten de Balears són una mica més altes que les Estatals, sobretot a Batxillerat, que augmenta en dos alumnes per classe més.