La gestió dels ports de Balears: autonomia i autosuficiència econòmica per abordar el futur

PalmaAl llarg d’aquesta sèrie, hem parlat de tot allò que fa referència als ports de la Savina, d’Alcúdia, al de Palma, al port de Maó i al d’Eivissa, els nostres ports d’interès general, aquells que són gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears i formen part, per tant, dels ports de l’Estat. Hem parlat de les característiques de cada un d’aquests ports, del trànsit de mercaderies, de la pesca, de la indústria nàutica, de la política ambiental i de la qualitat de les aigües portuàries.

Per concloure aquesta sèrie, parlarem de la gestió i dels reptes de l’Autoritat Portuària de Balears amb el seu president, Joan Gual de Torrella Guasp. “L’Autoritat Portuària és la que té encarregada a Balears la gestió dels cinc ports d’interès general i el seu objectiu és, simplement, prestar un bon servei, que tot el trànsit portuari, de mercaderies o turístic, i l’activitat industrial es puguin fer amb la major eficiència possible”.

Joan Gual de Torrella va ser designat pel Govern de les Illes Balears i és qui presideix el consell d’administració de l’Autoritat Portuària, l’òrgan de govern de l’entitat, integrat per representants de l’administració general de l’Estat, de la Comunitat Autònoma, dels municipis on estan ubicats els ports, de les cambres de Comerç, dels sindicats i dels sectors econòmics rellevants als ports. Aquest organisme regeix i administra els ports, n’aprova els projectes i les inversions, fixa les tarifes dels serveis i atorga les concessions o autoritzacions dels serveis portuaris.

Un model d’èxit

Joan Gual de Torrella considera que la gestió dels ports de l’estat espanyol és un “model d’èxit”. “La llei va fixar l’autofinançament i s’ha aconseguit: ni un sol euro dels que s’inverteixen als ports ve dels pressupostos públics, dels impostos dels ciutadans. El pressupost dels ports es genera dins del mateix port i es redistribueix entre les activitats que generen més rendiment i les que necessiten suport, com el trànsit de mercaderies, per tal de minvar el cost de la insularitat”.

A més del requisit de l’autosuficiència, el model de gestió es basa en l’autonomia economicofinancera, l’optimització de la gestió econòmica, la llibertat tarifària, la millora de la competitivitat i en el foment de la participació de la iniciativa privada.

“És l’hora de fer retocs”

Amb aquests principis rectors, l’Autoritat Portuària marca les línies a seguir dels principals projectes d’actuació als ports, uns projectes adaptats a una nova realitat, lluny ja d’idees megalòmanes. “S’ha acabat l’època de voler enlluernar els ciutadans i ara el que toca és fer retocs, especialment als ports que han anant creixent de manera disseminada, als quals s’ha de donar una unitat, com per exemple el cas d’Eivissa i la Savina, que necessiten un passeig que els cohesioni”.

El port d’Alcúdia el que necessita és “perllongar la zona amable de passeig fins a l’estació marítima i fer còmoda al ciutadà i al turista la zona portuària”, afirma Gual de Torrella. Recordem que l’estació marítima es va remodelar recentment, el trànsit de passatgers ha crescut molt en aquest port i hi manca una connexió amb la zona urbana i d’oci.

En el cas de Maó, la feina pendent és de dinamització. “En aquests moments estam preparant un pla d’acció conjunt amb tota la societat menorquina, no just els sectors productius, també el sector cultural; un ampli ventall de la societat participa en la definició d’aquest pla”, assenyala.

A Palma, segons les declaracions del president de l’Autoritat Portuària, una de les coses que fa falta és acabar la terminal de creuers. “Hem de substituir un envelat que va ser provisional per un edifici adequat, de poc impacte visual però que compleixi els estàndards de qualitat que necessita un port com el de Palma”.

Els creuers es troben precisament ara en el centre de la polèmica perquè el seu creixement ha generat un important debat social. Joan Gual de Torrella opina que aquest tipus de turisme viu d’una bona imatge, “ha d’estar vinculat a una economia verda”. Per això creu que en un futur no gaire llunyà experimentarà un canvi important: “Els creuers utilitzaran gas com a combustible, que és molt menys contaminant”, augura.

Política ambiental

La política de gestió ambiental és una de les prioritats de l’Autoritat Portuària. Els nostres ports estan ubicats, tots ells, en un entorn de gran valor pel seu patrimoni cultural, natural i paisatgístic. Preservar-lo és un dels grans reptes de futur dels Ports de Balears.

Una de les línies de treball en aquest sentit és la implicació de tots els usuaris i empreses vinculats amb els ports; tots han de separar els residus, entregar-los a gestors autoritzats, aplicar mesures de prevenció de la contaminació i d’eliminació d’abocaments. Joan Gual de Torrella destaca un instrument bàsic per aconseguir aquesta implicació: les bonificacions. “El que defineix l’estratègia dels ports en aquest sentit és la bonificació de les bones pràctiques ambientals. Hem començat així, en fase voluntària, prèvia que sigui una pràctica obligatòria”, explica. A les empreses que apliquen una sèrie de mesures de gestió mediambiental, se’ls bonifiquen les tarifes portuàries. Aquesta política està tenint resultats en la qualitat. “Les anàlisis d’aire i d’aigua que feim als ports estan donant un resultat molt per sota dels mínims marcats per la llei”. Per això es mostra optimista: “A la vegada que s’incrementa l’activitat portuària, s’està reforçant l’activitat de control ambiental; és un objectiu de la nostra gestió”.

Format audiovisual

L’entrevista amb el president de l’Autoritat Portuària, també en format audiovisual al web arabalears.cat

Com a complement d’aquest projecte divulgatiu sobre els ports de les Illes Balears, podreu trobar al web de l’ARA Balears el dotzè i darrer capítol de la sèrie: ‘Els ports, les portes de les Illes’, aquesta setmana amb l’entrevista a Joan Gual de Torrella, president de l’Autoritat Portuària.