Balears 09/05/2014

Balears aporta 309 milions a la Unió Europea i només en rep 28

Un estudi de la fundació del PSM culpa l’Estat del repartiment

Q. T.
3 min

PalmaNo només és amb l’Estat amb qui Balears té la balança fiscal més negativa. La situació es repeteix amb la Unió Europea, amb qui té un dèficit anual de 281 milions, que se’n van de les Illes cap a Brussel·les i no tornen. Així ho posa de manifest un estudi sobre les balances fiscals entre la UE i 22 regions europees (regions de l’estat espanyol, la Gran Bretanya i Bèlgica) que ha elaborat amb motiu del Dia d’Europa la Fundació Emili Darder, vinculada al PSM, i el Centre Maurits Coppetiers, el think tank dels partits nacionalistes de la UE.

L’estudi, presentat ahir per l’economista que l’ha dirigit, Jaume Garau, i pel secretari general del PSM, Biel Barceló, mostra com les regions que presenten un índex de riquesa per càpita més alt són les que més aportacions fan als pressuposts de la UE; i les que tenen nivells de renda per càpita més baixos, les que reben més inversions de la UE. Però, hi ha excepcions: Irlanda del Nord, Valònia, País Valencià, Balears i Catalunya tenen un finançament europeu especialment baix en relació al seu nivell de renda i presenten uns saldos especialment negatius, si es té en compte el seu grau de desenvolupament econòmic.

Saldo fiscal negatiu

En el cas de Balears, agafant com a base l’any 2011, anualment els ciutadans de l’Arxipèlag aporten 309 milions d’euros en imposts i reben 28 milions d’euros d’inversions en Fons Europeus. Una diferència negativa de 281 milions d’euros. Aquesta diferència representa un saldo fiscal negatiu de l’1,1% del PIB amb la UE, un dels més alts de les regions europees analitzades, només superat per Brussel·les i Valònia. Segons aquest estudi, territoris amb nivell de renda molt similars reben quanties molt diferents de finançament europeu i tenen saldos fiscals molt desiguals amb la UE. Els investigadors comparen el cas de l’Aragó i el de les Illes Balears, que tenen pràcticament la mateixa població i la mateixa riquesa per càpita, però en canvi l’Aragó rep gairebé quatre vegades més Fons Europeus que les Illes Balears.

L’estudi apunta que els criteris de repartiment dels fons entre les regions dins un mateix estat no són prou clars i alerta que, malgrat que els mecanismes de repartiment dels fons queden establerts per Brussel·les, els governs dels estats disposen d’un important marge de maniobra per tal de decidir la quantia d’ajudes europees que s’assignarà a cada regió. El treball arriba a la conclusió que la intenció de la política regional europea d’impulsar un creixement econòmic més harmoniós entre els diferents territoris topa amb un problema: la manca de transparència dels criteris de repartiment de les inversions europees dintre dels territoris d’un estat.

“Patim una triple discriminació, un triple espoli fiscal per part de l’Estat: un per la via del finançament autonòmic, també a través de les inversions en els pressuposts de l’Estat, i per la via del repartiment dels Fons Europeus”, criticà Barceló. Ell i l’economista Jaume Garau retragueren la “falta de transparència” de l’Estat a l’hora de repartir les inversions de la UE i exigiren a PP i PSOE que “reverteixin aquesta injusta situació”. Per Barceló, el “problema” és que el Govern no defensa les Illes davant la UE com sí que fa amb altres comunitats insulars com Canàries, que disposen d’avantatges fiscals que no té Balears.

stats