Apunts sobre la ‘Xylella fastidiosa’

EnòlegUna de les coses més complicades quan escrius un article, o fas un vi, és triar-ne el títol, ja que és el primer que veuran els potencials consumidors i, si no l’encertes, segurament passaran de llarg i deixaran el teu producte de banda. El títol ha de ser prou atractiu, enginyós i que tingui certa relació amb el contingut. De vegades, se’t passen pel cap frases provocadores, sensacionalistes o apocalíptiques perquè saps que això enganxa el personal. I és el cas d’avui mateix; havia pensat titular ‘L’arribada de l’ebola de l’olivera’ o ‘ Xylella, la fil·loxera del segle XXI’, però el tema és prou important que crec que seria bo fer algunes reflexions i no alarmisme tipus Tele 5.

Si algú encara no sap de què va la història, heu de saber que fa un grapat de mesos es va detectar la presència, en un centre de jardineria de Portocristo, d’un bacteri anomenat Xylella fastidiosa, que causa danys irreversibles en un ampli espectre d’arbres tipus ametllers, oliveres, vinyes i unes 300 espècies més, i que es transmet per insectes vectors com els cicadèl·lids. És un bacteri que està fent un gran mal a la zona de Gallipoli, a Itàlia, on està arrasant amb les oliveres locals. La Unió Europea està especialment preocupada perquè no s’expandeixi. Aquesta setmana s’han disparat les alarmes quan la Conselleria d’Agricultura ha comunicat que s’han detectat 92 arbres afectats pel bacteri Xylella fastidiosa : 71 a Mallorca (Manacor, Sant Llorenç i Son Servera, Santanyí, Inca i Algaida ) i 21 a Eivissa, cosa que vol dir que ja ho tenim expandit al nostre territori -per ara, Menorca i Formentera se’n salven. El món és petit i, per molts murs que vulguin construir, la circulació d’éssers vius és imparable. Ho dic perquè és increïble descobrir que aquest bacteri, un organisme unicel·lular, es va descriure per primera vegada fa 40 anys als EUA, el 1987 ja n’hi havia per Sud-amèrica, el 2013 arribà al sud-est asiàtic, el 2014 a l’Iran, fa poc al sud d’Itàlia i ara ha decidit hivernar a casa nostra.

Miquel Serra, tècnic agrícola d’APAEMA, explica molt bé, en una nota dirigida als productors ecològics, que la situació és greu però probablement assumible. Durant aquests darrers 15 anys, han arribat una dotzena d’insectes, fongs i bacteris adversos per als cultius i hem sabut combatre’ls i conviure-hi; per tant, no passem l’arada davant el bou. Una dada important, i de la qual poc es parla, és que el bacteri sol aparèixer quan hi ha condicions d’estrès pronunciat, ja sigui per sequera, abandonament, falta de nutrients o poda inadequada. Amb aquesta informació, un pagès que cuidi bé el seu tros pot estar relativament tranquil, no tant els centenars, per no dir milers, de quarterades abandonades perquè, com tots sabem, les finques petites ja només serveixen per fer una caseta o per intentar vendre-les a un extern.

L’Estat ja s’ha posat en marxa i ha prohibit la sortida de territori illenc de material vegetal per a la plantació durant, com a mínim, un any, i amb sancions per als qui no ho compleixin. La Conselleria d’Agricultura, amb molt bon criteri, ha demanat a la UE que s’apliqui el protocol de contenció, que consisteix a destruir l’exemplar infectat i permetre replantar tot d’una. Però Brussel·les pot demanar aplicar el d’erradicació, que obligaria a tallar i destruir totes les espècies en una àrea de 100 metres a la rodona de l’arbre afectat i la prohibició de replantació en un termini de 5 anys. Aquest darrer protocol és un despropòsit i un desastre que només serviria per enfonsar el sector primari. M’ha recordat el cas del viticultor de Borgonya Emmanuel Giboulot, que el 2013 desobeí l’ordre del prefecte departamental que exigia tractar les vinyes de tota la comarca amb un pesticida químic per prevenir la flavescència daurada. Ell és un viticultor ecològic, biodinàmic, i es negà a fer els tractaments químics al·legant que a casa seva no hi havia aquesta plaga. Davant el tribunal va plantejar, de manera ben astuta, que hi havia un enfrontament entre el que anomenam ‘el bé comú’ i els drets universals de l’home de la carta de Nacions Unides i, talment David contra Goliat, no solament va guanyar el judici amb la consegüent anul·lació de les sancions, sinó que, amb aquest cas, altres pagesos poden justificar davant l’autoritat els mateixos motius.

Vi recomanat

Les Vieux Clos 2014 de Nicolas Joly (Savennières AOC)

Nicolas Joly és un dels viticultors més coneguts i reconeguts del món, un dels grans referents de l’agricultura biodinàmica i, sobretot, un gran comunicador. Ha publicat diversos llibres ben interessants sobre la biodinàmica i personalment n’hi ha un que consider imprescindible i que a l’estat espanyol es va publicar amb el títol El vino del cielo a la tierra. El celler, anomenat Château de la Roche Aux Moines - Coulée de Serrant, es troba ben a prop d’Angers i posseeix 10 hectàrees de chenin il·luminades pels reflexos del riu Loira. Uns 30 euros de daurat brillant, perfums florals, cítrics, fruits secs, golositat, acidesa i salinitat.